Hugh Thomas, una lli?¨® de democr¨¤cia

Veig amb satisfacci¨® que EL PA?S recupera dins les seues col¡¤leccions La guerra civil espa?ola, de Hugh Thomas. Aquest t¨ªtol va lligat inesborrablement a la meua mem¨°ria sentimental. L¡¯any 1979, Ediciones Urbion va llan?ar l¡¯obra en fascicles setmanals, anunciant-los per televisi¨®. L¡¯edici¨® original era del 1961, per¨° en el nou llan?ament s¡¯inclo?a un aparell gr¨¤fic exhaustiu i (si no em falla la mem¨°ria) uns discos de regal amb can?ons dels dos b¨¤ndols.

Per al monyicot de 14 anys que jo era aleshores, el reclam era insuperable. A la meua classe del col¡¤legi dels Salesians de Borriana, on comen?ava el primer de BUP, hi havia tres sectors: els de Fuerza Nueva (FN), els dem¨°crates i els indiferents. Els de FN (antecedent de Vox, partidaris de la joseantoniana ¡°dial¨¨ctica dels punys i de les pistoles¡±) eren els m¨¦s sorollosos i arrogants. Jo era el portaveu dels dem¨°crates, amb els meus p¨°sters a casa del Che Guevara i del Guernica de Picasso. Els indiferents o silenciosos, com no, eren la majoria.

La classe d¡¯Hist¨°ria de donya Encarna era el v¨°rtex on els partidaris de Jos¨¦ Antonio i els esperan?ats amb la democr¨¤cia naixent ens enfront¨¤vem obertament. Despr¨¦s, al pati, coment¨¤vem ¨C¨¦rem companys, al capdavall!- cada fascicle de Thomas, els uns taral¡¤lejant amb arrog¨¤ncia Giovinezza i els altres ¨Co siga, jo- fascinats per la lletra de Si me quieres escribir, aquest antihimne.

Amb els anys, la meua admiraci¨® pel Che va decaure prou. Els meus amics ¨Cfills de fam¨ªlies burgeses, de molts duros-, passat el temps, es van fer del PP i ara, amb la nova onada vintage, s¡¯han passat a Vox... D¡¯alguna manera, jo m¡¯he mantingut on era: dem¨°crata radical, liberal i d¡¯esquerres. Per¨° ho dic sense gens d¡¯orgull.

Crec que l¡¯obra de Thomas ens va ensenyar (als qui ten¨ªem capacitat per aprendre alguna cosa) que, com deia Salvador Espriu, ¡°el mirall de la veritat s¡¯esmicol¨¤ a l¡¯origen en fragments petit¨ªssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d¡¯aut¨¨ntica llum.¡± En aquelles p¨¤gines as¨¨ptiques, escrites per un historiador professional (i no per un Ricardodelacierva qualsevol), es consignaven els excessos d¡¯ambd¨®s b¨¤ndols, amb un respecte escrupol¨®s pels fets. Els qui vam voler hi vam comprovar la gran dist¨¤ncia entre la repressi¨® a la rereguarda republicana (cruel per¨° breu) i els crims atro?os en la guerra d¡¯extermini empresa per Franco, abans i despr¨¦s de l¡¯abril del 1939.

A les classes de donya Encarna, m¨¦s tard, estudiar¨ªem per primera vegada la nova Constituci¨®, article per article. Jo portava el text comentat per Ramon Tamames, en una edici¨® de butxaca d¡¯Alianza Editorial. Era excitant i captivador comprovar com, per primera vegada des de la Rep¨²blica, el flamant ordenament legal reconeixia coses b¨¤siques, que el franquisme havia convertit en ex¨°tiques: la llibertat d¡¯expressi¨®, el car¨¤cter plurinacional d¡¯Espanya, la diversitat de lleng¨¹es, la subordinaci¨® social de la riquesa...

Tot va comen?ar amb Hugh Thomas. Les discussions acalorades a prop¨°sit de les seues dades irrefutables s¨®n ara, simplement, una figura nost¨¤lgica. Per¨° la lli?¨® de l¡¯historiador, en temps de fake news i fets alternatius, continua sent insubornablement magn¨ªfica. ?s el que t¨¦ l¡¯adolesc¨¨ncia: el que hi aprens, et dura tota la vida. I per a mi aquells anys, a m¨¦s d¡¯una lli?¨® de vida, van constituir-se en una impagable lli?¨® de democr¨¤cia.