Els ?mbits o el malestar en l¡¯Educaci¨®

A finals d¡¯agost, a pocs dies del principi del crus acad¨¨mic, el Tribunal Superior de Just¨ªcia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) acordava la suspensi¨® cautelar de l¡¯article 11.3 del decret de 5 d¡¯agost del Consell, de regulaci¨® de l¡¯ordenaci¨® i el curr¨ªculum d¡¯Educaci¨® Secund¨¤ria Obligat¨°ria. La decisi¨® anul¡¤lava l¡¯agrupaci¨® obligat¨°ria per ¨¤mbits de coneixement per al primer curs de l¡¯ESO. Per als qui no estiguen familiaritzats amb les jergues de l¡¯Educaci¨®, els ?mbits de coneixement consistien a obligar un professor de secund¨¤ria d¡¯una determinada especialitat a fer classes en all¨° que, fa ...

A finals d¡¯agost, a pocs dies del principi del crus acad¨¨mic, el Tribunal Superior de Just¨ªcia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) acordava la suspensi¨® cautelar de l¡¯article 11.3 del decret de 5 d¡¯agost del Consell, de regulaci¨® de l¡¯ordenaci¨® i el curr¨ªculum d¡¯Educaci¨® Secund¨¤ria Obligat¨°ria. La decisi¨® anul¡¤lava l¡¯agrupaci¨® obligat¨°ria per ¨¤mbits de coneixement per al primer curs de l¡¯ESO. Per als qui no estiguen familiaritzats amb les jergues de l¡¯Educaci¨®, els ?mbits de coneixement consistien a obligar un professor de secund¨¤ria d¡¯una determinada especialitat a fer classes en all¨° que, fa trenta-cinc anys, s¡¯anomenaven assignatures ¡°afins¡±. Per exemple: un professor de Valenci¨¤ havia de fer classe de Castell¨¤ i d¡¯Hist¨°ria. En el camp de les ci¨¨ncies, els ¨¤mbits podien agrupar, per exemple, Matem¨¤tiques, Biologia i Tecnologia.

La pand¨¨mia va propiciar aquestes amistats perilloses. Davant el cataclisme, el professorat va acceptar aquesta estranya mesura que convertia els bi¨°legs en matem¨¤tics i tecn¨°legs, per exemple. En el camp de les lletres, professors de Castell¨¤ que a penes solien dir Bon dia pels matins en la llengua del pa¨ªs se suposava que havien de fer tres hores a la setmana de classes de valenci¨¤ i en valenci¨¤...

Des de la direcci¨® dels centres es va provar de tranquil¡¤litzar els docents. Es tractava de primer d¡¯ESO, no era un nivell acad¨¨mic elevat, ¨¦s una circumst¨¤ncia excepcional, ser¨¤ molt bo per als alumnes... En teoria, l¡¯agrupaci¨® per ¨¤mbits buscava ajudar l¡¯alumnat a superar el tr¨¤ngol del pas de l¡¯escola a l¡¯institut. Pocs recordaven, per¨° -o preferien oblidar-, que esgallar primer i segon d¡¯ESO de les escoles per empeltar-los als instituts no va estar motivat per raons acad¨¨miques, sin¨® demogr¨¤fiques i econ¨°miques. Incorporar els alumnes de 13 i 14 anys als centres de Secund¨¤ria, als anys 90, va contribuir a augmentar els problemes d¡¯aquesta etapa, que ¨¦s la que concentra els grans conflictes del sistema escolar.

La primaritzaci¨® de la Secund¨¤ria es va veure refor?ada amb l¡¯obligatorietat d¡¯impartir ?mbits en primer d¡¯ESO. Ara, una resoluci¨® judicial ho ha revocat. Als instituts es viu un estrany impasse. Les direccions han demanat als claustres de mantindre els ?mbits en aquest curs, per no trastocar els horaris. Els claustres, a contracor, ho han acceptat majorit¨¤riament. Per¨° les espases segueixen en alt: qu¨¨ passar¨¤ en el futur? Tot dependr¨¤ de la deriva judicial, naturalment. Els tribunals valencians s¡¯han especialitzat a dur la contr¨¤ria a la pol¨ªtica educativa del Bot¨¤nic, aix¨ª que se¡¯n pot esperar qualsevol cosa.

La reflexi¨® que hi caldria, en tot cas, ¨¦s estrictament acad¨¨mica. Quin sentit t¨¦ obligar els professors a impartir mat¨¨ries de qu¨¨ no s¨®n especialistes? En el fons, acceptar aix¨° ¨¦s recon¨¨ixer que no importa realment el que s¡¯ensenye en classe: l¡¯¨²nic rellevant ¨¦s mantindre els corders dins de la cleda i procurar que estiguen tranquils i entretinguts. ?s dur d¡¯enunciar, per¨° ¨¦s aix¨ª. Els famosos beneficis acad¨¨mics d¡¯estudiar per ?mbits no apareixen enlloc (les notes no hi serveixen: es poden unflar amb molta facilitat...). Si ¨¦s un trauma per a un estudiant de 13 anys passar tan menut de l¡¯escola a l¡¯institut: per qu¨¨ se¡¯ls va expulsar de les escoles al seu moment?

S¨®n preguntes fetes des de dins escoltant els professionals. S¨®n els mateixos que no tenen veu ni vot en cada nova reforma educativa, i s¨®n substitu?ts per pedagogs delerosos d¡¯experimentar les seues teories en carn aliena...

La q¨¹esti¨®, en definitiva, no ¨¦s ?mbits s¨® i ?mbits no. La q¨¹esti¨® ¨¦s com es pot reformar o millorar l¡¯Educaci¨® sense comptar amb l¡¯opini¨® i l¡¯experi¨¨ncia dels educadors. Pol¨ªtics, jutges, pedagogs, pares i mares... tots hi tenen dret a opinar. Per¨° el que cal ¨¦s menys opinions i m¨¦s empirisme. Fets, no paraules. La lluita interminable...