Carlos Maz¨®n i l¡¯etern retorn de la dreta valenciana
S¡¯ha prestat poca atenci¨® a certa declaraci¨® del candidat del PP a la presid¨¨ncia de la Generalitat de qu¨¨ recuperaria la llei de senyes d¡¯identitat valencianes es cas de guanyar
S¡¯ha prestat poca atenci¨® a certa declaraci¨® de Carlos Maz¨®n, candidat del PP a la presid¨¨ncia de la Generalitat en vespres del passat 9 d¡¯Octubre. El tamb¨¦ president de la Diputaci¨® d¡¯Alacant va avan?ar que, en cas de guanyar les pr¨°ximes eleccions, recuperaria la llei de senyes d¡¯identitat valencianes que l¡¯¨²ltim Consell del PP va promulgar en 2015.
Paraules de Maz¨®n en l¡¯¨²nic idioma que domina (ell, tan partidari del ¡°biling¨¹isme¡±): ¡°...
S¡¯ha prestat poca atenci¨® a certa declaraci¨® de Carlos Maz¨®n, candidat del PP a la presid¨¨ncia de la Generalitat en vespres del passat 9 d¡¯Octubre. El tamb¨¦ president de la Diputaci¨® d¡¯Alacant va avan?ar que, en cas de guanyar les pr¨°ximes eleccions, recuperaria la llei de senyes d¡¯identitat valencianes que l¡¯¨²ltim Consell del PP va promulgar en 2015.
Paraules de Maz¨®n en l¡¯¨²nic idioma que domina (ell, tan partidari del ¡°biling¨¹isme¡±): ¡°Lo que no podemos hacer es mirar hacia otro lado cuando nos encontramos cada vez con m¨¢s frecuencia con injerencias y ataques a la identidad y la autonom¨ªa de los valencianos, muchas de ellas por parte de miembros del Consell de Ximo Puig y de otras instituciones catalanas y del Estado¡±.
Potser els lectors recorden la literalitat de la Llei 6/2015, de ¡°Reconeixement, Protecci¨® i Promoci¨® de les Senyes d¡¯Identitat del Poble Valenci¨¤¡± (DOGV n¨²m. 7501, de 9 d¡¯abril de 2015; BOE n¨²m. 101, de 28 d¡¯abril de 2015). S¡¯escrivia aix¨ª, amb maj¨²scules en tots els substantius, com si fora una can?¨® dels Rolling Stones (potser per remarcar la prosopopeia de tot plegat). Per¨° no ens enganyem: de moderna tenia ben poc.
El prop¨°sit d¡¯aquell text legal era molt clar: declarar il¡¤legal qualsevol menci¨® a fets cient¨ªficament demostrats com la unitat de la llengua catalana (cosa que inclou tamb¨¦ la ¡°llengua valenciana¡±) i fomentar la delaci¨® (sic) entre la ciutadania de qualsevol manifestaci¨® en aquest sentit. Un desprop¨°sit macarthista que ara Maz¨®n vol emular. Per dur a terme aquest delirant programa, la llei (la del 2015 i tamb¨¦ la que ressuscita ara el PP) parlava expressament de Lo Rat Penat i la Reial Acad¨¨mia de Cultura Valenciana (o com s¡¯escriga l¡¯invent en l¡¯¨²ltima moda pr¨ºt-a-porter de l¡¯ortografia secessionista) com a autoritat ling¨¹¨ªstica...
I b¨¦: la primera cosa que se m¡¯ocorre ¨¦s recordar-li a Maz¨®n i la seua alegre colla identit¨¤ria que va ser un president del seu propi partit, el Molt Honorable Eduardo Zaplana, qui va crear l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua per resoldre per a sempre el tema ling¨¹¨ªstic al Pa¨ªs Valenci¨¤. I un altre president, el Molt Honorable Francisco Camps, qui va incloure expl¨ªcitament l¡¯AVL en la reforma de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia i la va dotar de car¨¤cter oficial.
Qu¨¨ pret¨¦n ara Maz¨®n? Vull dir m¨¦s enll¨¤ de les obvietats, ¨¦s a dir, arreplegar el solatge hortol¨¤ del minvad¨ªssim vot blavero. Si es tracta de nou de caracteritzar l¡¯esquerra valenciana com a ¡°catalanista¡±... no ¨¦s un poc tard?
El m¨¦s inquietant de tot ¨¦s aquesta sensaci¨® que el conspiracionisme ling¨¹¨ªstic forme part indissoluble de l¡¯ADN de la dreta valenciana, sense cap possibilitat de remissi¨®. La gerontocr¨¤cia ratpenatesca i reialacad¨¨mica ¨¦s el museu de cera a qu¨¨ recorre el PP quan es veu amb possibilitats de governar i ordena la corneta d¡¯entonar el toc de reuni¨®. Per¨° el problema amb els ninots de cera ¨¦s que tenen unes possibilitats de maniobrar m¨¦s b¨¦ escasses...
En aquestes al?ades de la pol¨ªtica i de la vida p¨²blica valenciana, insultar alg¨² amb el terrible qualificatiu de ¡°catalanista¡± o d¡¯¡±enemic del poble vlaenci¨¤¡± provoca m¨¦s hilaritat que sorpresa. Alg¨² esperaria d¡¯un pol¨ªtic de la mateixa escola que Zaplana una mica m¨¦s de trellat. A no ser que vulga imitar l¡¯exalcalde de Benidorm en uns altres comportaments diguem-ne no tan edificants, i no en la seua altura d¡¯estadista per un dia.
En el fons de tot l¡¯afer, hi ha l¡¯amarga sensaci¨® que el triomf de l¡¯anomenat blaverisme durant la Transici¨® pesa encara com una llosa en l¡¯actualitat pol¨ªtica valenciana. Quan els hereus de l¡¯extrema dreta dels anys 70 se senten poderosos utilitzant els arguments que van imposar els seus ancestres als carrers de Val¨¨ncia a base de garrotades i bombes, alguna cosa fa olor a podrit. Un vici d¡¯origen, tumefacte i inalterable, engarrota la dreta local i la fa incapa? d¡¯avan?ar.
I aquests s¨®n, senyores i senyors, els qui volen governar-nos en les pr¨°ximes eleccions. Ser¨¤ divertit.