Vicent Salvador, un gran investigador de les fronteres

Pocs investigadors conciten tantes i tan variades adhesions i estima en el m¨®n acad¨¨mic i universitari com Vicent Salvador, que va faltar ahir a poqueta nit. A m¨¦s de la seua fam¨ªlia biol¨°gica i afectiva, amb la qual estava fortament lligat, Vicent tenia una segona fam¨ªlia, l¡¯acad¨¨mica i universit¨¤ria, a la qual va dedicar vida, energia i il¡¤lusions constants fins a l¡¯¨²ltim moment. Nascut a Paterna (l¡¯Horta) l¡¯any 1951, ha estat professor a les tres universitats p¨²bliques valencianes amb estudis de...

Pocs investigadors conciten tantes i tan variades adhesions i estima en el m¨®n acad¨¨mic i universitari com Vicent Salvador, que va faltar ahir a poqueta nit. A m¨¦s de la seua fam¨ªlia biol¨°gica i afectiva, amb la qual estava fortament lligat, Vicent tenia una segona fam¨ªlia, l¡¯acad¨¨mica i universit¨¤ria, a la qual va dedicar vida, energia i il¡¤lusions constants fins a l¡¯¨²ltim moment. Nascut a Paterna (l¡¯Horta) l¡¯any 1951, ha estat professor a les tres universitats p¨²bliques valencianes amb estudis de filologia: a la Universitat de Val¨¨ncia, on va comen?ar la carrera universit¨¤ria i on va ser director de les seues prestigioses publicacions (PUV), a la d¡¯Alacant, on es va iniciar com a catedr¨¤tic, i a la Jaume I, de Castell¨®, on va ingressar tamb¨¦ com a catedr¨¤tic, on era professor em¨¨rit i on se sentia especialment vinculat. En totes ha deixat una petjada inesborrable a trav¨¦s del seu mestratge, de la seua implicaci¨® en la gesti¨® acad¨¨mica i universit¨¤ria, de les m¨¦s de vint tesis dirigides i de tots els deixebles, directes i indirectes, de tots els col¡¤legues i amics, que ara no podem deixar de sentir-nos una mica ¨°rfens del seu mestratge, del seu verb incisiu, del seu somriure sorneguer.

En una preciosa autobiografia ling¨¹¨ªstica, en qu¨¨ Vicent desgrana el seu recorregut vital com a investigador, apunta una idea que es troba en la base de tota la seua obra, tant la de creaci¨® liter¨¤ria com la d¡¯investigaci¨®: ¡°Al llarg de la vida, el llenguatge ha estat per a mi objecte privilegiat de reflexi¨®, de fascinaci¨®, d¡¯inquietud¡±. Es refereix al llenguatge en un sentit poli¨¨dric, amb totes les seues cares i arestes, i sobretot als territoris de frontera que tant el fascinaven i on tantes aportacions ha fet: la frontera que ell sabia t¨¨nue i imprecisa entre la llengua i la literatura, entre el discurs literari i el cient¨ªfic, entre la cr¨ªtica liter¨¤ria i la hist¨°ria de la literatura, entre la llengua col¡¤loquial i punyent del seu parlar de l¡¯Horta de Val¨¨ncia i la llengua normativa, cisellada i precisa, d¡¯evocacions fusterianes. Dit amb les seues paraules: ¡°les fronteres que m¡¯interessen s¨®n les que separen (i uneixen) els distints tipus de discurs, entre si i respecte al literari; o b¨¦ la duana per on circulen les mercaderies verbals que van de l¡¯¨¤mbit discursiu a l¡¯oracional o al l¨¨xic, i viceversa, amb una dimensi¨® ineludiblement temporal, hist¨°rica¡±. Per aix¨°, com apunta en el seu llibre dedicat a Fuster (Fuster o l¡¯estrat¨¨gia del centaure), se sentia c¨°mode amb la met¨¤fora del centaure, meitat ling¨¹ista i meitat cr¨ªtic literari, i sempre analista del discurs (o dels discursos, com li agradava dir).

La fascinaci¨® i la inquietud pel llenguatge es reflecteix en el contingut i en el t¨ªtol de cadascuna de les seues investigacions, siga en els estudis de literatura i cr¨ªtica liter¨¤ria (El gest po¨¨tic; La frontera liter¨¤ria: dotze discursos sobre el discurs; Tebeos per a intel¡¤lectuals; Fuster o l¡¯estrat¨¨gia del centaure; Poesia, ciutat oberta; Els arxius del discurs, etc.), siga en els de pragmaestil¨ªstica (Elements de ling¨¹¨ªstica per al discurs literari, en col¡¤laboraci¨® amb Dominique Maingueneau), de llengua (¡°L¡¯estil nominalitzat¡±, ¡°De la fraseologia a la ling¨¹¨ªstica aplicada¡±, ¡°Tu dius vaig entrar, jo entr¨ª. El perfet catal¨¤: variable dialectal, variable funcional¡±, etc.) o de ling¨¹¨ªstica m¨¨dica (Paraula i cultura de la salut: indagacions de la ling¨¹¨ªstica m¨¨dica; Pr¨¤ctiques discursives en l¡¯¨¤mbit sanitari: Contextos, g¨¨neres i estils, etc.).

Com a poeta, va crear una obra breu per¨° molt s¨°lida, formada per quatre poemaris (Argiles; Ritual de cendra; Calabruix; Mercat de la sal) i alguns poemes esparsos m¨¦s, on aborda tots els grans temes de la poesia, a vegades amb ressons d¡¯Estell¨¦s, de Cernuda, de Lorca, etc.: l¡¯amor i el desamor (¡°Vares deixar que el teu cos em cridara: / la veu creu¨¤ ¡ªsageta¡ª l¡¯alta nit¡±); la vinculaci¨® a la terra i als seus paisatges urbans o rurals (¡°Sant Marcel¡¤l¨ª ¨¦s un barri on la ciutat s¡¯encalma. / Arbredes cauteloses i dones a les portes, / arquebisbal silenci de l¡¯horta i l¡¯alqueria¡±); el joc del llenguatge (¡°Veus? ac¨ª entre els papers, les lletres i les comes / es preparen els plats de l¡¯¨¤pat de dissabte. / Has posat a remull alguns predicatius / amb gotetes de llima, i un pessic de met¨¤fora / en l¡¯olla del corder¡±); la joia de viure (¡°Roser s¡¯enfila per murades blanques / Pinzell de lluna et llepar¨¤ les galtes¡±), i la contemplaci¨® de la mort (¡°I vindr¨¤ la mort i dir¨¤ el teu nom. / I eixir¨¤s de les rengleres infinites / com l¡¯infant aplicat de la primera escola¡±).

Com a investigador, ens ha deixat una obra immensa, suggestiva, incitadora i plena de matisos, que obre camins que s¨®n sempre una invitaci¨® intel¡¤lectual a continuar avan?ant en la investigaci¨®. Moltes gr¨¤cies, Vicent, pel teu mestratge, la teua calidesa humana i la teua amistat.