Eul¨¤lia Grau, el retorn d¡¯una artista inc¨°moda

El sol del migdia cau a plom sobre un carrer costerut del Carmel. ?s un festiu del mes de juny. Potser per aix¨° el barri est¨¤ mig buit. Arribo a l¡¯adre?a indicada. Premo un timbre silenci¨®s. Ning¨² acudeix, aix¨ª que torno a insistir. De sobte, la porta de ferro s¡¯obre i apareix una dona amb mascareta. No li veig la boca, per¨° els ulls li somriuen. Passa, passa. Creuem un magatzem ple de caixes de fusta enormes, on es guarden quadres abans de ser transportats. El cam¨ª de pas ¨¦s estret. Escales amunt, el panorama canvia. Una sala immensa i di¨¤fana s¡¯obre davant meu. Al bell mig, nom¨¦s hi ha una t...

El sol del migdia cau a plom sobre un carrer costerut del Carmel. ?s un festiu del mes de juny. Potser per aix¨° el barri est¨¤ mig buit. Arribo a l¡¯adre?a indicada. Premo un timbre silenci¨®s. Ning¨² acudeix, aix¨ª que torno a insistir. De sobte, la porta de ferro s¡¯obre i apareix una dona amb mascareta. No li veig la boca, per¨° els ulls li somriuen. Passa, passa. Creuem un magatzem ple de caixes de fusta enormes, on es guarden quadres abans de ser transportats. El cam¨ª de pas ¨¦s estret. Escales amunt, el panorama canvia. Una sala immensa i di¨¤fana s¡¯obre davant meu. Al bell mig, nom¨¦s hi ha una taula, una cadira i un ordinador. Al fons, un volador. Faig el gest d¡¯acostar-m¡¯hi, per¨° un ¡°No!¡± ¡ªdol? i ferm a la vegada¡ª m¡¯atura. ¡°No et coneixen, s¡¯espantarien. A m¨¦s, hi ha una cadernera que est¨¤ covant. No ens hi podem acostar. Ens quedarem aqu¨ª, seurem en aquest sof¨¤. Et va b¨¦?¡±. La pregunta que em fa l¡¯Eul¨¤lia Grau ¨¦s ret¨°rica. Les butaques de pell que havia encomanat fa mesos encara no li han arribat.

Artista de ruptura

En un article publicat el maig del 1975 a la revista Serra d¡¯Or, el cr¨ªtic d¡¯art Alexandre Cirici parla d¡¯Eul¨¤lia Grau com ¡°una noia obstinada i sincera, encantadorament t¨ªmida¡±. Cinquanta anys m¨¦s tard, la descripci¨® encara li escau fins al punt que no costa imaginar-se la nena que va criar-se en una fam¨ªlia del t¨¨xtil de Terrassa, que va estudiar a les monges i a qui li agradava dibuixar. Sobre el paper, la seva vida era de petita burgesia catalana, de visitar la portalada de Ripoll, d¡¯anar a esquiar a La Molina. ¡°La meva tieta no tenia fills i els pares em deixaven alguna temporada amb ella i el seu marit, que era historiador de l¡¯art. Recordo que un estiu vam passar uns dies a Ca n¡¯Argelaguet, on els masovers llogaven habitacions. Veure la vida senzilla de la gent treballadora em va impressionar molt¨ªssim¡±, assegura. Aquell descobriment li va anar calant la pell, fins al punt de mirar-se el m¨®n que l¡¯envoltava amb uns altres ulls, de veure-hi les tramoies que la seva quotidianitat privilegiada deixava en un segon pla.

L¡¯idealisme ¨¦s intr¨ªnsec a la joventut, com tamb¨¦ ho ¨¦s la recerca de vies d¡¯escapament. L¡¯Eul¨¤lia Grau de 21 anys va pensar que trobaria la seva en l¡¯art, molt m¨¦s enll¨¤ de les muntanyes i les cabretes que dibuixava a les monges. ¡°Durant un any vaig ser alumna lliure a la Facultat de Belles Arts. Per¨° era avorrit. Tots volien pintar com Vel¨¢zquez i ser professors! Aix¨ª que ho vaig deixar i em vaig apuntar a l¡¯escola de cinema que Pere Portabella havia muntat a Aixel¨¤, la botiga de fotografia¡±, recorda. No es va enamorar prou del set¨¨ art per dedicar-li la vida, per¨° s¨ª que va trobar aquella experi¨¨ncia ¡°molt m¨¦s interessant¡±, sobretot pels estudiants i professors que va con¨¨ixer, entre aquests darrers el mateix Cirici. Aquesta aventura tamb¨¦ va durar un any, fins que va apuntar-se a Eina per estudiar disseny industrial. En un viatge d¡¯esqu¨ª amb la seva germana petita als Alps austr¨ªacs va fer parada a Mil¨¤ per valorar les opcions que li oferia la ciutat, en aquell moment epicentre del disseny europeu. ¡°Preferia fer pr¨¤ctiques en un estudi que no anar a una escola¡±, puntualitza. I aix¨ª ¨¦s com al juny del 1970 va aterrar al de l¡¯arquitecte Ettore Sottsass Jr., que l¡¯any abans ja havia dissenyat la Valentine, la popular m¨¤quina d¡¯escriure port¨¤til d¡¯Olivetti, companyia per a la qual va treballar trenta anys com a director creatiu.

Desig i disseny

Un n¨²vol negre recorre el cel blau que fins ara llu?a dins de l¡¯estudi d¡¯Eul¨¤lia Grau. Hi ha noms i cognoms que incomoden. Hi ha preguntes que reben el silenci com a resposta. ¡°De tot aix¨° no en parlar¨¦¡±, xiuxiueja. I somriu. Obstinadament sincera. Sincerament obstinada. ¡°Per¨° ho pots fer tu, si vols¡±, concedeix. ?s el preu de la informaci¨® p¨²blica. Sottsass tampoc pot parlar: el fundador del moviment Memphis a l¡¯albada de la d¨¨cada dels vuitanta va morir la nit de Cap d¡¯Any del 2007, als 90 anys. Per¨° poc abans va deixar escrites les seves mem¨°ries a Scritto di notte (2010, Adelphi, en itali¨¤), un relat autobiogr¨¤fic que t¨¦ un ap¨¨ndix dedicat a les dones que van marcar-lo: la primera muller, la traductora Fernanda Pivano; una jove catalana estudiant d¡¯Eina de nom Cleide ¡ª¡°Cleide?¡±, li va preguntar ell quan es van con¨¨ixer per primer cop al seu estudi milan¨¨s; ¡°S¨ª, a Catalunya de Cleides n¡¯hi ha moltes, ¨¦s un nom d¡¯origen grec¡±, diu que li va respondre ella¡ª, i la segona muller i actual v¨ªdua, la periodista Barbara Radice.

¡°Vam fer dibuixos, fotos, col¡¤leccions, decoracions, vam viure en una mena d¡¯¨¨xtasi, un amor sense vilesa, sense defectes, sense incerteses, un ¨¤mbit intacte que navegava entre la felicitat, la nost¨¤lgia, les gelosies, els terrors, el sofriment, la dol?or, el son, els orgasmes, la proximitat, la dist¨¤ncia. I tot aix¨° durant molt de temps, per¨° massa poc, massa poques vegades. Era impossible.¡± Aix¨ª resumeix Sottsass la seva apassionada relaci¨® amb Cleide, que va oscil¡¤lar entre Mil¨¤ i Barcelona durant quasi sis anys de manera intermitent i que va ser la llavor de la relaci¨® professional entre l¡¯arquitecte i l¡¯editora BD Barcelona Design, per a qui el 1973 va dissenyar l¡¯ic¨°nic gerro Shiva. Un temps art¨ªsticament fruct¨ªfer i emocionalment intens ¡ªamb viatges n¨°mades pels Pirineus i altres indrets¡ª en qu¨¨ Cleide va trobar la seva pr¨°pia veu. ¡°Era una artista. Va fer collages aspres, ir¨°nics, agressius, que sempre posaven el dit a la llaga, i sempre parlaven del buit, de l¡¯engany que fa el buit, aquest buit particular que ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia de resposta, el silenci sense eco. Despr¨¦s, va fer ampliacions d¡¯aquests collages, que va imprimir sobre teles fetes per ella, i que va potenciar amb colors¡±, relata Sottsass a les seves mem¨°ries.

¡°A les presons hi segueixen anant els pobres desgraciats, no els rics. No hi ha una just¨ªcia justa¡±

Eul¨¤lia ¡ªamb un apel¡¤latiu d¡¯origen grec molt com¨² a Catalunya que es va convertir en el seu nom art¨ªstic¡ª tenia una voluntat f¨¨rria per descodificar el caos que l¡¯envoltava, per desemmascarar les mentides d¡¯una societat bombardejada pels mitjans de masses i fer-ho amb les mateixes imatges que aquests mitjans de comunicaci¨® publicaven. Nom¨¦s calia escollir-les, confrontar-les en fotomuntatges i deixar que l¡¯espectador tragu¨¦s les seves pr¨°pies conclusions, sempre inc¨°modes. En un costat una n¨²via, pura i virginal; en l¡¯altre, un rentavaixelles ple. En un primer pla, uns peus que dormen pl¨¤cidament; de fons, una ciutat devastada per la guerra. A sobre, unes imatges de la cacera del b¨²fal. A sota, una persecuci¨® policial. En paraules de Cirici, a Eul¨¤lia no li calien ¡°ni pinzells, ni llapis, ni trucs de cuina art¨ªstica. Nom¨¦s preocupar-se per all¨° que cal dir¡±. I qu¨¨ calia dir a principis dels anys setanta? L¡¯Eul¨¤lia jove, activista, feminista i simpatitzant de la CNT volia denunciar les injust¨ªcies, un paraigua en el qual s¡¯aixoplugaven els estereotips de g¨¨nere, la corrupci¨®, l¡¯ab¨²s de poder, l¡¯explotaci¨® laboral... Cinquanta anys despr¨¦s, l¡¯Eul¨¤lia adulta, activista, feminista i encara escorada molt a l¡¯esquerra, es troba que el seu discurs, malauradament, encara ¨¦s vigent. ¡°A les presons hi continuen anant els pobres desgraciats, no els rics. No hi ha una just¨ªcia justa. De fet, diria que en tot aquest temps ha empitjorat. Mira l¡¯esc¨¤ndol Pegasus sense anar m¨¦s lluny!¡±, afirma.

I de sobte, el silenci

Al?ar la veu contra les injust¨ªcies ha sigut el mantra vital d¡¯Eul¨¤lia. I no ha estat un cam¨ª f¨¤cil. Recorda que a l¡¯inici ning¨² li feia ¡°ni puto cas, fins i tot alguns se¡¯n reien, deien que feia fotoc¨°pies¡±, per¨° mai es va doblegar. Al gener del 1974 va inaugurar la seva primera exposici¨® a la Sala Vin?on: es deia ¡°Etnografia¡± i ¨¦s la que Cirici va disseccionar en el seu article a Serra d¡¯Or. ¡°Els simbolistes substitu?en unes coses per altres i jugaven amb un codi sobreent¨¨s. Ella fa morceaux choisis, patchwork, puzle, rebus, llenguatge el¡¤l¨ªptic, t¨¤cit, pizzicato, sondatge, tast, mostra suficient, assaig de verificaci¨®. El seu art ¨¦s, doncs, la tria¡±, va escriure el cr¨ªtic. El mateix modus operandi va amarar ¡°Etnografia 2¡å, que es va exposar al novembre del mateix any a la sala Buades de Madrid. Com sempre, Eul¨¤lia presentava els fets en cru, despullats, bocins de realitat en contrast, i era l¡¯espectador qui havia de descodificar-los. La doble s¨¨rie de les Etnografies va anar seguida, durant quasi una d¨¨cada, de treballs molt potents de den¨²ncia social ¡ªLa cultura de la mort, Inventemos tambi¨¦n nosotros, Orden p¨²blico, Discriminaci¨® de la dona, Cancionero de los hombres verticales y los hombres horizontales, El cost de la vida...¡ª que van tenir recorregut per un circuit alternatiu de galeries d¡¯aqu¨ª i de fora. I, de sobte, va arribar el silenci.

¡°Jo sempre havia tingut ganes de marxar de Barcelona. Vaig passar algunes temporades a Londres, tamb¨¦ a Par¨ªs, per¨° Berl¨ªn m¡¯atreia molt per les revoltes estudiantils. A principis dels anys vuitanta vaig anar-hi per sis mesos i m¡¯hi vaig acabar quedant nou anys. Mentrestant, vaig viure deu mesos al Jap¨® aprenent la t¨¨cnica artesanal del paper washi. Em va interessar tant la cultura asi¨¤tica, que de tornada a Berl¨ªn em vaig posar a estudiar sinologia. Finalment, em vaig mudar a Pequ¨ªn, on em vaig estar sis anys. Estudiava xin¨¨s a la universitat, per¨° per sobreviure vaig arribar a fer de secret¨¤ria a l¡¯ambaixada de Xile i de Col¨°mbia. All¨¤ no podia treballar d¡¯artista, estava tot molt controlat¡±, confessa. Aquestes paraules, ca?ades al vol en una llarga conversa al seu estudi, cobren rellev¨¤ncia m¨¦s tard, quan Sottsass posa aquestes altres en boca de Cleide. ¡°La notorietat, la fama, els diners, tot aix¨° se me¡¯n fot. S¨¦ molt b¨¦ que mai tindr¨¦ un c¨¨ntim. Per¨° aix¨° no importa. El que importa ¨¦s la meva vida. Si no me¡¯n puc sortir d¡¯una manera, haur¨¦ de provar-ho d¡¯una altra manera¡±. Despr¨¦s d¡¯estar-se quinze anys fora, Eul¨¤lia va tornar a Barcelona a finals dels noranta per ¡°motius familiars¡±. No ho hauria fet mai per voluntat pr¨°pia. ¡°Tenia 50 anys, em costava parlar catal¨¤ amb flu?desa i, com que m¡¯havia de reubicar, vaig comen?ar a fer cursos gratu?ts de Flash i Photoshop. ?s l¡¯art que faig ara. Ja no utilitzo nom¨¦s les imatges dels mitjans de comunicaci¨®. Ara moltes les disparo jo i despr¨¦s les treballo amb l¡¯ordinador: les deformo, jugo amb transpar¨¨ncies... Per¨° el meu discurs no ha canviat¡±, sentencia.

Avantguardisme i feminisme

El primer raig de llum a trencar aquesta penombra es va dir, ir¨°nicament, ¡°Il¡¤luminacions¡±, una exposici¨® col¡¤lectiva que es va fer al CCCB de Barcelona al 2009. Tres obres de la s¨¨rie de les Etnografies van cridar l¡¯atenci¨® de Bartomeu Mar¨ª, director del MACBA. Aqu¨ª va comen?ar un proc¨¦s de rescabalament de l¡¯artista que va culminar el 2013 amb la retrospectiva ¡°Mai no he pintat ¨¤ngels daurats¡±, que s¡¯alimentava fonamentalment dels treballs de la seva primera etapa i que la comiss¨¤ria Teresa Grandas contextualitza i ressegueix magistralment al cat¨¤leg corresponent. ¡°Vaig insistir molt que hi incloguessin obra recent. Els vaig dir: ?Com si la voleu penjar als lavabos..., per¨° poseu-la!?¡±, recorda. Un dia despr¨¦s de la inauguraci¨®, la Casa Reial va trucar al museu demanant que traguessin una fotografia del rei Joan Carles I d¡¯un carro de diapositives on Eul¨¤lia denunciava la corrupci¨®. Ella va empassar-se el gripau. ¡°No volia complicar-los la vida a Mar¨ª i el seu equip. Aix¨ª que la vaig substituir per la cara del B¨¢rcenas. Per¨° en acabar l¡¯exposici¨®, hi vaig tornar a afegir la cara del rei. Mira¡¯l ara¡±, continua. Arran d¡¯aquesta retrospectiva, l¡¯any seg¨¹ent va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2014 i la seva obra primerenca va tornar a entrar en circulaci¨® discretament, sense pressa, sense pausa, per exemple en una exposici¨® col¡¤lectiva a la Tate Modern de Londres. Com va deixar escrit el mateix Mar¨ª, la figura d¡¯Eul¨¤lia era emblem¨¤tica, per¨° deslocalitzada. ¡°Emblem¨¤tica perqu¨¨ situa la seva veu com a pionera de la primera generaci¨® de lluitadores des de la seva condici¨® de dona. I deslocalitzada perqu¨¨ no ¨¦s fins fa poc que hem apr¨¨s a apreciar novament aquest tipus d¡¯art que va n¨¦ixer i s¡¯ha mantingut en les perif¨¨ries institucionals i acad¨¨miques¡±.

Torno a pr¨¦mer el timbre silenci¨®s del Carmel i es repeteix el mateix ritual de fa quasi tres mesos. Per¨° amb una difer¨¨ncia: les butaques de pell ja han arribat i les enormes caixes de fusta que ocupaven gran part del magatzem ja no hi s¨®n. Fins al 8 d¡¯octubre, una selecci¨® d¡¯obres de la s¨¨rie de les Etnografies es troba a Par¨ªs, exposada a la prestigiosa galeria Vallois, especialitzada en les avantguardes dels anys seixanta i setanta. ¡°Vam descobrir Eul¨¤lia Grau a trav¨¦s de la comiss¨¤ria Camille Morineau, que tamb¨¦ ¨¦s la fundadora d¡¯Aware, una associaci¨® que s¡¯ocupa de promocionar les dones artistes. El seu treball de seguida ens va interessar molt¨ªssim, aix¨ª que al gener la vam visitar al seu estudi de Barcelona i li vam proposar de fer aquesta exposici¨® a la tardor¡±, explica Marianne Le M¨¦tayer, directora de la galeria. El mateix inter¨¨s ha despertat als responsables de la galeria Mayoral de Barcelona, que li estan preparant una exposici¨® per a aquest novembre. ¡°Tant Eul¨¤lia Grau com Mari Chord¨¤ s¨®n exemples del menysteniment que han patit les dones artistes de la seva ¨¨poca. Per aix¨° ¨¦s important que el reconeixement els arribi ara que hi s¨®n. En termes de feminisme, l¡¯obra de Grau ¨¦s vision¨¤ria, perqu¨¨ les problem¨¤tiques que denunciava en el seu dia encara segueixen vigents¡±, assegura Jordi Mayoral, per a qui les injust¨ªcies poden corregir-se durant un temps, per¨° no s¡¯acaben mai.

¡°Abans ning¨² em comprava aquesta obra, era un art que no s¡¯acceptava, no s¡¯entenia¡±

Mentre arriba aquesta nova exposici¨®, Eul¨¤lia gaudeix de la rebuda que va tenir a Par¨ªs fa unes setmanes. ¡°La inauguraci¨® va ser fant¨¤stica, el dia abans ja s¡¯havien venut quatre obres. All¨° ¨¦s un altre m¨®n. M¡¯hi hauria quedat m¨¦s dies, per¨° no podia deixar sols els ocells m¨¦s temps¡±, confessa. De sobre la taula, agafa el cat¨¤leg impr¨¨s d¡¯¡±Eul¨¤lia Grau. Etnograf¨ªas¡± i me¡¯l dona. ¡°Mira¡¯l, ¨¦s preci¨®s¡±, diu. El fullejo i assenteixo. Em crida l¡¯atenci¨® la primera foto, a doble p¨¤gina, on apareix una Eul¨¤lia en la vintena, amb els cabells ¨¤ la gar?on i un gat sobre l¡¯espatlla. ¡°Es deia Dum Dum, me l¡¯emportava a tot arreu, fins i tot a les inauguracions¡±, rememora. Per¨° no hi ha m¨¦s temps per als records. Aquests dies t¨¦ molta feina i es passa hores i hores a l¡¯estudi revisant els arxius. ¡°Tinc fotomuntatges dels anys setanta i vuitanta que no vaig arribar a emulsionar sobre tela i ara els de Vallois em demanen fotografies perqu¨¨ arran de l¡¯exposici¨® hi ha col¡¤leccionistes interessats. Abans ning¨² em comprava aquesta obra. El meu era un art que no s¡¯acceptava, que no s¡¯entenia. I, mira, ara s¡¯ha fet comercial¡±, deixa anar. I torna a somriure, encantadorament t¨ªmida, com si pel cam¨ª no haguessin passat quasi cinquanta anys, conven?uda de tot all¨° que ha fet. ¡°I encara avui ho estic¡±. Paraula d¡¯Eul¨¤lia.

De l¡¯abs¨¨ncia a la pres¨¨ncia

La darrera obra premiada al concurs de pintura de la Fundaci¨® Vila Casas ¨¦s una caixa de sorpreses que s¡¯emmiralla en un quadre de Mari¨¤ Fortuny. A ¡°El col¡¤leccionista absent III¡± (2022), el pintor Rafel G. Bianchi incorpora sobre llen? la seva particular genealogia de l¡¯art catal¨¤. I ho fa incloent-hi obres de Joan Mir¨®, Antoni T¨¤pies, Joan Brossa, ?ngels Rib¨¦, i aix¨ª fins a una trentena d¡¯artistes del segle XX de diferents generacions i interessos. Entre ells, Eul¨¤lia Grau. ¡°?s tot un referent i com a tal ha de ser reivindicada, perqu¨¨ no va tenir la visibilitat que mereixia. M¡¯agrada el seu sentit de l¡¯humor i com, partint d¡¯un referent fotogr¨¤fic, treballa la formalitzaci¨® gr¨¤fica. A m¨¦s a m¨¦s, sempre m¡¯han interessat els artistes amb un vessant pop i ella el t¨¦¡±, afirma Bianchi, que ha reprodu?t en el seu quadre la coberta ¡ªvirada a vermell¡ª del llibre ¡®Discriminaci¨® de la dona¡¯ (1977), que forma part del fons del MACBA i que cont¨¦ una s¨¨rie de serigrafies en blanc i negre de gran cruesa.