¡®Les hores noves¡¯, Juli¨¤ Guillamon: Flexibilitat i resist¨¨ncia

No ¨¦s fins a la p¨¤gina 89 que el lector de Les hores noves s¡¯adona, de sobte, que el que ha llegit fins llavors ¨¦s un llibre diferent del que creia. Fins aleshores, Juli¨¤ Guillamon (Barcelona, 1962) havia celebrat els efectes ben¨¨fics de la primera pluja de setembre en el bosc, ¡°sec com un cartr¨®¡±; havia descrit el canvi de colors de les falgueres senzilles que es fan per tot arreu ¡ª¡±passen del verd al groc i al marr¨®, cada cop m¨¦s torrat i estell¨®s¡±¡ª quan el temps tomba cap a la tardor; havia narrat les perip¨¨cies dom¨¨stiques d¡¯un drag¨® acabat de n¨¦ixer, primer al sostre del men...

No ¨¦s fins a la p¨¤gina 89 que el lector de Les hores noves s¡¯adona, de sobte, que el que ha llegit fins llavors ¨¦s un llibre diferent del que creia. Fins aleshores, Juli¨¤ Guillamon (Barcelona, 1962) havia celebrat els efectes ben¨¨fics de la primera pluja de setembre en el bosc, ¡°sec com un cartr¨®¡±; havia descrit el canvi de colors de les falgueres senzilles que es fan per tot arreu ¡ª¡±passen del verd al groc i al marr¨®, cada cop m¨¦s torrat i estell¨®s¡±¡ª quan el temps tomba cap a la tardor; havia narrat les perip¨¨cies dom¨¨stiques d¡¯un drag¨® acabat de n¨¦ixer, primer al sostre del menjador, despr¨¦s al de la cuina i m¨¦s tard al lavabo, abans de sortir per art de m¨¤gia al balc¨®. En els primers compassos del llibre, Juli¨¤ Guillamon parla dels primers ous de reig, d¡¯unes feixes on hi ha unes pomeres de cinquanta varietats antigues de la vall d¡¯Arb¨²cies, de les aglans tendres, que ¡°s¨®n com els ocells que cauen del niu a mig fer¡±, de les mongeteres, clavades a terra amb quatre pals i ¡°lligades per dalt com el tipi dels indis¡±, de les fulles de freixe que cauen, de les brugueroles florides i de les nogueres, de l¡¯aire de festa de les llargues passejades pels boscos, de la roda del temps, de la grandesa imponent dels elements naturals i del miracle de les altes perfeccions del paisatge dels voltants, com si a poc a poc an¨¦s construint les estampes d¡¯un any a Arb¨²cies i la seva rodalia, el lloc on l¡¯autor i la seva fam¨ªlia van passar el confinament i va comen?ar a escriure Les hores noves, la continuaci¨® liter¨¤riament l¨°gica del seu llibre anterior, Les cuques, com si no pogu¨¦s evitar dur a la pr¨¤ctica de l¡¯escriptura una certesa: ¡°Jo enyorava un m¨®n que no havia viscut i que els avis descrivien alegres¡±. Uns versos de Mari¨¤ Villang¨®mez expressen el mateix d¡¯una altra manera: ¡°Mai no m¡¯havia enganyat./ La meva vida era/ aix¨° que ¨¦s ara, aquests dies/ que passen, aquest aire/ i aquesta terra que esguardo¡±.

L¡¯autor troba una harmonia vital que li permet viure plenament el present, a pesar dels neguits i els sofriments

No ¨¦s, per¨°, fins a la p¨¤gina 89 que aquests textos altament literaris ¡ªJuli¨¤ Guillamon sap que una imatge es pot justificar per ella mateixa i que les l¨ªnies argumentals que sostenen obres com la seva no l¡¯obliguen a renunciar a res¡ª prenen un altre sentit gr¨¤cies a la simple frase que tanca el cap¨ªtol titulat ¡°Garden¡±, despr¨¦s d¡¯haver-se referit a la flexibilitat i la resist¨¨ncia dels castanyers i els brucs: ¡°Tot aix¨° ho escric a Barcelona: la Cris torna a estar ingressada¡±. De cop i volta, el lector compr¨¨n que tota l¡¯estona ha estat immers en el mateix m¨®n de Les cuques, que al cap i a la fi exigia ser llegit com la cr¨°nica de la transformaci¨® que experimentava una fam¨ªlia ¡ªla de l¡¯autor¡ª a partir de les alteracions profundes que provocava en la quotidianitat de cada dia la malaltia de la mare i l¡¯aventura prodigiosa de la seva dona ¡ª¡±la batalla campal¡±¡ª per sortir triomfant d¡¯un coma. A Les hores noves Juli¨¤ Guillamon usa de manera sistem¨¤tica el correlat objectiu, l¡¯estrat¨¨gia de fer servir els elements de la naturalesa i la desfiguraci¨® impl¨ªcita que comporta l¡¯afany hum¨¤ per dominar-los, la const¨¤ncia dels dies que passen, per explicar de biaix i indirectament fets pertanyents a l¡¯¨¤mbit de la m¨¦s profunda intimitat ¡ªel sofriment i el neguit per la nova hospitalitzaci¨® de la seva dona i alhora l¡¯excel¡¤l¨¨ncia immensa d¡¯estar vius¡ª, com si dibuix¨¦s pas a pas una trama emotiva absent. De la mateixa manera que la pedra grossa de riera al costat de la porta d¡¯una casa de pag¨¨s deshabitada, encastada a la paret com un pedr¨ªs, entre dues parres, que era el lloc on de petita s¡¯asseia l¡¯antiga propiet¨¤ria de la casa i que encara hi perdura ¡ªLes hores noves ¨¦s tamb¨¦ un conjunt de m¨ªnimes i perdurables an¨¨cdotes dels paisans de la zona¡ª, o com els castanyers i els brucs, flexibles i resistents davant de les adversitats clim¨¤tiques, Juli¨¤ Guillamon tra?a un projecte literari que compleix al peu de la lletra la citaci¨® de Josep Pla, extreta de Les hores, que encap?ala el llibre: ¡°La nostra ¨²nica missi¨® consisteix a conservar el que tenim, a augmentar-ho si ¨¦s possible. Alguns diuen que el que tenim ¨¦s poc; a mi, em sembla que t¨¦ un valor immens. Despr¨¦s, ja veurem¡±.

No se sap mai de qu¨¨ est¨¤ fet el futur, per¨° s¨ª que se sap que a trav¨¦s de l¡¯escriptura de Les hores noves Juli¨¤ Guillamon troba una harmonia vital que li permet viure plenament el present ¡ªa pesar dels neguits i dels sofriments¡ª i construir liter¨¤riament un territori espl¨¨ndid de bellesa que per al lector constitueix tamb¨¦ una segona p¨¤tria tan perdurable com deu ser-ho per a l¡¯autor.