Catalunya i l¡¯esto?cisme

De totes les escoles i tend¨¨ncies filos¨°fiques gregues i romanes posteriors a Plat¨® i Arist¨°til ¡ªels c¨ªnics, els epicuris, els estoics, els esc¨¨ptics i els neoplat¨°nics¡ª, sembla que la que m¨¦s convindria en aquests moments a la ciutadania catalana, especialment a la que creu o creia en el ¡°proc¨¦s¡±, ¨¦s l¡¯esto?cisme. Per aix¨° ens afanyem a recomanar al lector, abans d¡¯argumentar res, la lectura d¡¯una magn¨ªfica antologia sobre el pensament estoic, preparada i prologada per un novel¡¤lista barcelon¨ª de renom, Gonzalo Torn¨¦: ...

De totes les escoles i tend¨¨ncies filos¨°fiques gregues i romanes posteriors a Plat¨® i Arist¨°til ¡ªels c¨ªnics, els epicuris, els estoics, els esc¨¨ptics i els neoplat¨°nics¡ª, sembla que la que m¨¦s convindria en aquests moments a la ciutadania catalana, especialment a la que creu o creia en el ¡°proc¨¦s¡±, ¨¦s l¡¯esto?cisme. Per aix¨° ens afanyem a recomanar al lector, abans d¡¯argumentar res, la lectura d¡¯una magn¨ªfica antologia sobre el pensament estoic, preparada i prologada per un novel¡¤lista barcelon¨ª de renom, Gonzalo Torn¨¦: Estoicismo: De la ¡®stoa¡¯ a Marco Aurelio. Epicteto, S¨¦neca y Marco Aurelio (Hermida Editores, 2022). Les traduccions s¨®n de Marcos Brull, per¨° no se¡¯ns informa enlloc sobre les edicions originals, gregues i llatina, de les versions, que s¨®n bones, a manca d¡¯una comparaci¨® detinguda amb les fonts corresponents. Sigui com sigui, la idea de reunir en un volum una antologia del pensament estoic ¨¦s molt bona, i aix¨ª va fer-ho, ja fa decennis, la col¡¤lecci¨® francesa de La Pl¨¦iade, amb traduccions i comentaris d¡¯?mile Br¨¦hier. No ¨¦s que hi hagi una gran difer¨¨ncia entre el pensament d¡¯Epictet, el de S¨¨neca i el de Marc Aureli, per¨° ¨¦s bo adonar-se que entre la mort d¡¯Arist¨°til i els segles I-II l¡¯escola filos¨°fica que va tenir m¨¦s anomenada va ser l¡¯estoica: possiblement perqu¨¨ inclo?a una dimensi¨® ¨¨tica no estranya a la bona marxa de la polis, la societat i l¡¯estat.

Els catalans esperan?ats, o frustrats, o desenganyats, trobaran consol i una guia de conducta exemplars en la filosofia dels estoics. No ens convindria, ara, assolir les fites descarades d¡¯un Di¨°genes, el de la tina ¡ªque, per cert, no tenia res de res llevat de l¡¯aixopluc, un mantell i un fanalet per ¡°trobar un home¡±, elements que haurien hagut de configurar una ¡°s¨ªndrome¡± molt diferent de la que ha generat¡ª, que va ser un desvergonyit i un impudent absolut, fins al punt de comportar-se tranquil¡¤lament com un kynikos, ¨¦s a dir, com un gos: pixava i cagava all¨¤ on volia, davant de tothom, i, encara m¨¦s indecor¨®s, es masturbava feli?ment als llocs p¨²blics. No ho f¨¦ssim, aix¨°. Ens aniria b¨¦, aix¨° s¨ª, practicar com els c¨ªnics l¡¯atufia, que vol dir ¡®claredat mental¡¯ (no viure amb el pensament ennuvolat). Tampoc no ens conv¨¦ tornar-nos esc¨¨ptics, ni epicuris ¡ªque no eren el mateix que els hedonistes, com pensa molta gent¡ª, encara que aquests, com els c¨ªnics i els estoics ¡ªen aix¨° coincideixen quasi totes les ¨¨tiques postaristot¨¨liques¡ª, pregonaven tamb¨¦ l¡¯apatheia (avui en diem ¡°apatia¡±) ¡ª¨¦s a dir, allunyar-se de passions que poden dominar-nos¡ª, l¡¯eudaimomia (benestar, felicitat) i, especialment, l¡¯ataraxia (diguem-ne impertorbabilitat).

El llibre que hem dit consisteix en una tria molt intel¡¤ligent de passatges dels tres autors can¨°nics de l¡¯stoa tardana, i el lector, com tamb¨¦ hem assenyalat, s¡¯adonar¨¤ que es tracta d¡¯una filosofia que no va deixar de fer fortuna a tots els segles futurs de la cultura europea, com demostren els eremites i estilites cristians, i m¨¦s tard Montaigne ¡ªque va escriure als Essais el mateix que Cicer¨®: ¡°Filosofar ¨¦s aprendre a morir¡±¡ª.

Llegir¨¤ en el Manual o Enchiridion d¡¯Epictet que el millor que es pot fer en aquesta vida ¡ªara, encara m¨¦s¡ª ¨¦s amagar-se, ser ignorat pel ¡°com¨²¡±: ¡°El veritable savi passa desapercebut¡±. I llegir¨¤ que res no s¡¯ha de desitjar amb massa bra¨® (com ara la independ¨¨ncia), que cal ¡°evitar els juraments¡± i no anar mai a ¡°eventos¡±, per dir-ho en llenguatge actual, ni a banquets (s¡¯hi bevia massa, com explica Petroni, contemporani).

En Marc Aureli ¡ªque al llibre apareix abans que S¨¨neca, encara que li ¨¦s cent anys posterior¡ª, hom llegir¨¤ que hem de ¡°tolerar els ignorants i els que parlen sense pensar en el que diuen¡±; que cal no acceptar les opinions comunes ni les frases fetes (o els esl¨°gans), perqu¨¨ resulta f¨¤cil entendre com a cosa veritable qualsevol cosa que ¨¦s dita i repetida fal¡¤la?ment; i encara: ¡°Venera el teu intel¡¤lecte. Tot resideix en la intel¡¤lig¨¨ncia. No permetis que la teva guia interior trobi en la teva ment opinions inconseq¨¹ents amb la naturalesa o contr¨¤ries a la ra¨®¡±, ¡°No et sumis a les opinions que defensen les persones impertinents¡±, ¡°Tot ¨¦s ef¨ªmer; el record ¨¦s amb prou feines un fantasma del passat¡±; i encara, com diuen tots els estoics: ¡°Prepara¡¯t per a ben morir; sigues just i estigues amb pau amb tu mateix i amb els que t¡¯envolten¡±.

De S¨¨neca, Gonzalo Torn¨¦ ha fet una bona tria de les seves Consolacions, i, en especial, de les cartes a Lucili, que s¨®n moltes i estan totes editades en catal¨¤ (Bernat Metge) i en castell¨¤. No cal esmentar cap passatge del de C¨°rdova, perqu¨¨ tots van a parar a prendre¡¯s la vida amb serenitat i prud¨¨ncia, considerar la mort com un fenomen inherent a l¡¯exist¨¨ncia terrenal (no a l¡¯altra), o no adelerar-se per obtenir honors, c¨¤rrecs i guanys. Tamb¨¦: no desitjar cap altra independ¨¨ncia que la de la pr¨°pia ment i menar una vida passadora, sense fer-se mal a si mateix ni fer-ne als altres. S¨¨neca no va poder corregir els errors de la pol¨ªtica de Ner¨®, de qui va ser conseller, i, damunt, com que al final es va girar contra ell, va ser invitat a su?cidar-se: era un home d¡¯honor i va fer-ho.

En suma: una gran lli?¨® per a moments d¡¯esperan?a, de frustraci¨® i de desengany.