¡®Amor¡¯, de Manel Castromil: El suspens t¨¨nue de la decrepitud

Quan, cap al final d¡¯Amor ¡ªla minuciosa descripci¨® d¡¯un dia en la vida de les vacances d¡¯un matrimoni sense fills a la vora de la jubilaci¨® (ell ¨¦s un professor d¡¯institut i ella de la universitat)¡ª, la novel¡¤la de Manel Castromil (el Figar¨®, 1971) que ha obtingut el XXXII Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler, es llegeix que a la nit, en un canal televisiu, hi ha programada Amour, de Michael Haneke, al lector no nom¨¦s no li sembla estrany sin¨® que fins i tot estava a l¡¯espera que en algun moment o altre s¡¯esment¨¦s aquesta pel¡¤l¨ªcula, perqu¨¨ no havien sigut poques les ocasions en...

Quan, cap al final d¡¯Amor ¡ªla minuciosa descripci¨® d¡¯un dia en la vida de les vacances d¡¯un matrimoni sense fills a la vora de la jubilaci¨® (ell ¨¦s un professor d¡¯institut i ella de la universitat)¡ª, la novel¡¤la de Manel Castromil (el Figar¨®, 1971) que ha obtingut el XXXII Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler, es llegeix que a la nit, en un canal televisiu, hi ha programada Amour, de Michael Haneke, al lector no nom¨¦s no li sembla estrany sin¨® que fins i tot estava a l¡¯espera que en algun moment o altre s¡¯esment¨¦s aquesta pel¡¤l¨ªcula, perqu¨¨ no havien sigut poques les ocasions en qu¨¨ l¡¯havia recordat durant la lectura, fins al punt incl¨²s de concedir als personatges de la novel¡¤la alguns dels trets fison¨°mics de Jean-Louis Tringtignan i Emmanuelle Riva, la parella protagonista: com Haneke, Manel Castromil tamb¨¦ narra com l¡¯amor, i les rutines senzilles i els gestos de cada dia, que ha unit el matrimoni al llarg de 45 anys s¡¯ha anat transformant en una altra cosa ¡ªsegurament s¡¯ha consumit per esdevenir un sentiment solitari i quiet, el record d¡¯una emoci¨® o un compendi de tendresa i afecte¡ª, en especial d¡¯en?¨¤ que ell ¡ªel narrador¡ª s¡¯adona del malestar de l¡¯¨¤nima que li provoca la consci¨¨ncia d¡¯envellir, la decrepitud del cos, la confusi¨® ca¨°tica de la ment. Manel Castromil tamb¨¦ parla de l¡¯oblit i de la mort, per¨° contr¨¤riament a Haneke no recorre a cap malaltia terminal per construir el seu drama sobre l¡¯amor, vist com si fos un sentiment que, fins quan ha perdut molt¨ªssimes motivacions, amb el pas del temps continu¨¦s prevalent per damunt de tot. No s¡¯explicar¨¤ aqu¨ª, per¨°, quina decisi¨® pren el narrador per demostrar a la seva dona que la continua estimant amb la mateixa intensitat que el dia de la seva coneixen?a, perqu¨¨, en el fons, Amor ¨¦s una novel¡¤la psicol¨°gica alimentada d¡¯un suspens ¡ªt¨¨nue, per¨° suspens¡ª que es mant¨¦ fins a l¡¯¨²ltima p¨¤gina.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la tend¨¨ncia especulativa sobre l¡¯amor com a concepte i les formes diverses que va adoptant segons els anys modulen la relaci¨® de la parella, Amor ¨¦s una novel¡¤la executada amb la voluntat d¡¯aconseguir una atmosfera desoladorament claustrof¨°bica, com si el plantejament estructural rigor¨®s busqu¨¦s reflectir el cul-de-sac moral on habita el narrador. Per obtenir aquest efecte, Manel Castromil es val de dues estrat¨¨gies que explota de manera impassible fins a l¡¯extenuaci¨®: en primer lloc, la novel¡¤la est¨¤ constitu?da per 241 par¨¤grafs ¡ªun per a cada p¨¤gina del text¡ª d¡¯extensi¨® id¨¨ntica, de frases condensadament breus, i on sovint les coses importants de la trama es desenrotllen com si es produ?ssin fora de camp; i en segon lloc, cada un d¡¯aquests par¨¤grafs semblen recrear-se en la capacitat enciclop¨¨dica per recollir fets quotidians, com si s¡¯enumer¨¦s i inventari¨¦s les seves riqueses, com si l¡¯objectiu fos enumerar, comentar i esgotar les particularitats dels assumptes m¨¦s trivials d¡¯un dia de vacances, a la casa familiar en una aldea de muntanya, on no passa res m¨¦s que res, com si Manel Castromil es conform¨¦s a explicar-ho tot excepte el que usualment s¡¯espera que un narrador conti en una hist¨°ria: les lli?ons de Beckett sobre l¡¯explotaci¨® de la ¡°incompet¨¨ncia narradora¡± no queden gaire lluny.

El resultat ¨¦s un llibre desconcertant, que tant pot admirar pel virtuosisme de la construcci¨® com fatigar en exc¨¦s justament per la seva pr¨°pia naturalesa exacta i calculada, potser massa orgullosament mec¨¤nica.