La crispaci¨® social a l¡¯escola entra al Tantarantana

Cap al mar? del 2018, la primavera seg¨¹ent (recordem-ho) a la tardor calenta de l¡¯1-O, el dramaturg i director de teatre mallorqu¨ª Miquel Mas Fiol es va sorprendre en llegir una not¨ªcia als diaris: ¡°Censuren una can?¨® en un col¡¤legi de Palma per independentista¡±. ¡°Sempre m¡¯ha interessat el tema de l¡¯educaci¨®¡±, comenta, just despr¨¦s d¡¯un assaig amb la seva companyia, la mallorquina Ovnipresent, al Tantarantana, on s¡¯hi estan fins diumenge. ¡°Vaig pensar que estaria molt b¨¦ traslladar al teatre aquell conflicte. Vaig documentar-me, vaig buscar els comunicats d¡¯aquella escola... fins i tot vaig qu...

Cap al mar? del 2018, la primavera seg¨¹ent (recordem-ho) a la tardor calenta de l¡¯1-O, el dramaturg i director de teatre mallorqu¨ª Miquel Mas Fiol es va sorprendre en llegir una not¨ªcia als diaris: ¡°Censuren una can?¨® en un col¡¤legi de Palma per independentista¡±. ¡°Sempre m¡¯ha interessat el tema de l¡¯educaci¨®¡±, comenta, just despr¨¦s d¡¯un assaig amb la seva companyia, la mallorquina Ovnipresent, al Tantarantana, on s¡¯hi estan fins diumenge. ¡°Vaig pensar que estaria molt b¨¦ traslladar al teatre aquell conflicte. Vaig documentar-me, vaig buscar els comunicats d¡¯aquella escola... fins i tot vaig quedar amb una professora que va accedir a parlar-ne per¨°, al final, em va deixar plantat. Llavors em vaig adonar que no podia construir una pe?a de documentaci¨® real per¨° s¨ª una ficci¨®¡±.

Mas, doncs, ha convertit aquest cas en una obra de teatre en qu¨¨ cinc personatges es veuen involucrats en la pol¨¨mica per una can?¨® seleccionada per la classe de cinqu¨¨ de prim¨¤ria per al festival de primavera: una professora de l¡¯escola, el director, la presidenta de l¡¯associaci¨® de fam¨ªlies d¡¯alumnes, el pare d¡¯un estudiant i una antiga mestra del centre. ¡°La Marta triar¨¤ una can?¨® suposadament pol¨¨mica per a la festa dels nens i un pare li dir¨¤ que creu que ¨¦s inadequada¡±, resumeix el director, que no pret¨¦n prendre partit i ofereix cinc punts de vista diferents en els personatges: ¡°La mestra ¨¦s una lluitadora, defensora de l¡¯educaci¨® lliure i de la llengua; el pare, un home que s¡¯acaba de divorciar, nom¨¦s pensa en el benestar de la seva filla; el director, que va ser un militant de l¡¯escola catalana, ara ja no es vol mullar; la presidenta de l¡¯AMIPA ¨¦s amiga de la mestra per¨°, evidentment, pensen diferent¡±.

¡°Tot plegat, prenem posicionament des del no-posicionament¡±, diu. ¡°Podria haver fet una defensa a ultran?a de la llibertat d¡¯expressi¨®, per exemple, per¨° hauria sigut una cosa molt de pamflet. Aqu¨ª molta gent s¡¯hi trobar¨¤ reflectida¡±, avan?a l¡¯autor. ¡°En el fons, els pares que estan en contra de cantar aquella can?¨® s¨®n una minoria, per¨° se¡¯ls ha d¡¯escoltar, perqu¨¨ si no estem obviant una part del problema¡±.

?s cert que l¡¯obra ¡°respira molt la pol¨¨mica llei del 25% de castell¨¤ a l¡¯escola¡±, admet Mas Fiol, per¨° no nom¨¦s ¨¦s un tema d¡¯educaci¨® el que la impregna, sin¨® tamb¨¦ ¡°aquesta crispaci¨® social que entra a l¡¯escola i ho intoxica tot¡±. Considera Fiol que tot el conflicte neix de les circumst¨¤ncies: ¡°Si una mestra hagu¨¦s triat la mateixa can?¨® en un altre context social, no hauria passat res¡±. Aquest ambient polititzat fins a l¡¯extrem, aquesta societat terriblement polaritzada acaba posant en dubte o fins i tot trencant ¡°el pacte de confian?a que hi ha entre professors i pares¡±.

Hi ha adoctrinament? ¡°Aquesta ¨¦s una paraula molt perillosa i est¨¤ polemitzada, hem volgut crear un problema amb aquesta paraula¡±, respon Mas. ¡°Sempre hi ha hagut i, malauradament, sempre n¡¯hi haur¨¤. Per¨° hem arribat a situacions en qu¨¨ els nens queden allunyats del que passa als carrers per la pressi¨® de pares, que fa que alguns professors arribin a autocensurar-se¡±. En qualsevol cas, el jove dramaturg insisteix: ¡°?s una obra no resolta, no acabo de tenir una opini¨® formada al respecte¡±.

A m¨¦s dels cinc personatges, a l¡¯obra hi ha un altre protagonista: el nen. No en surt cap, en escena, per¨° tots parlen d¡¯ells. ¡°La seva pres¨¨ncia la resolem convertint l¡¯escenari en un espai de joc. El joc esdev¨¦ el motor de l¡¯obra¡±. En un principi, el director va pensar en una escenografia molt realista, crear una escola a l¡¯escenari, per¨° va optar per un altre concepte: ¡°?s una aposta minimalista per¨° molt curada, no cal omplir literalment l¡¯escenari¡±, explica. ¡°Hi ha transicions molt gestuals, de vegades coreogr¨¤fiques, amb ritme¡±. Tot plegat requereix molt dels int¨¨rprets (Merc¨¨ Sancho, Xavier Frau, Carme Serna, Miquel ?ngel Torrents i Caterina Alorda), que, amb joguines, quatre cadires i poca cosa m¨¦s, arriben a transmetre, per exemple, una conversa de wasap del pertinent i inevitable grup de pares i mares.