¡®Quadern¡¯, mascar¨® de proa de la transformaci¨® d¡¯EL PA?S en un projecte pluricultural

La hist¨°ria de Quadern ¨¦s la d¡¯una aventura ins¨°lita en la premsa de Catalunya. I de tot Espanya. En un doble vessant: el seu paper de reconeixement i foment de la cultura catalana (des d¡¯un diari no originari de Catalunya), i el seu simbolisme com a mascar¨® de proa de la transformaci¨® d¡¯aquest diari, EL PA?S, en un projecte pluricultural.

Quadern ¡ªi la mateixa edici¨® catalana del diari en conjunt¡ª va n¨¦ixer d¡¯una conjunci¨® astral: la complicitat entre l¡¯editor Jes¨²s Polanco i el seu equip directiu (amb l¡¯aleshores jove Cebri¨¢n, ...

La hist¨°ria de Quadern ¨¦s la d¡¯una aventura ins¨°lita en la premsa de Catalunya. I de tot Espanya. En un doble vessant: el seu paper de reconeixement i foment de la cultura catalana (des d¡¯un diari no originari de Catalunya), i el seu simbolisme com a mascar¨® de proa de la transformaci¨® d¡¯aquest diari, EL PA?S, en un projecte pluricultural.

Quadern ¡ªi la mateixa edici¨® catalana del diari en conjunt¡ª va n¨¦ixer d¡¯una conjunci¨® astral: la complicitat entre l¡¯editor Jes¨²s Polanco i el seu equip directiu (amb l¡¯aleshores jove Cebri¨¢n, en una etapa fruct¨ªfera) amb el primer responsable de la Zona Franca, Antonio Franco, que acabava de triomfar amb la gestaci¨® i consolidaci¨® d¡¯El Peri¨®dico de Catalunya, f¨®rmula de diari popular, digne i avan?at.

Com a editor, Polanco adorava Barcelona, explicava hist¨°ries amb altres editors, de l¡¯¨¨poca de Montaner i Sim¨®n, dels seus contactes amb Pere Calders i altres, de l¡¯ambient liberal d¡¯aquella ciutat (encara grisa) i aquella cultura (encara sotmesa). Aquesta fascinaci¨®, poc coneguda per¨° real, entronc¨¤ amb la passi¨® innovadora de l¡¯Antonio i la inspiraci¨® de Llu¨ªs Bassets, que venia del setmanari El M¨®n, fundat a red¨®s de l¡¯experi¨¨ncia rebel dels anys 1976 i 1977 a Diario de Barcelona. Aix¨ª va sorgir l¡¯aleshores anomenat Quadern de Cultura.

D¡¯aix¨° fa 40 anys ininterrompunts, molts d¡¯ells com a l¨ªder en difusi¨® entre les publicacions peri¨°diques del Principat, aquest pecat imperdonable. D¨¦u-n¡¯hi-do, els anys de refer¨¨ncia i divulgaci¨® d¡¯alta cultura, liter¨¤ria, art¨ªstica/pl¨¤stica, esc¨¨nica, hist¨°rica, est¨¨tica, urbana; d¡¯enaltiment de la cultura popular, dels castells a la can?¨®, l¡¯olimpisme i el rock: aquell divertit desplegament i els concerts del Cop de Rock!, donant aire al rockers de casa, i en conxorxa amb R¨¤dio Barcelona. I de fusi¨® (i defensa de la fusi¨®) amb la cultura catalana expressada en altres lleng¨¹es, i amb altres cultures, aquella d¨¨ria cosmopolita, universal, tan sospitosa als ulls de la carrincloneria oficial.

Conv¨¦ recordar, per aprendre tamb¨¦ de certes mis¨¨ries, que durant gaireb¨¦ les tres primeres d¨¨cades Quadern va ser aixecat a pols, sense l¡¯al¨¨ de la instituci¨®, se suposa que capdavantera, dels catalans. Orfe del suport obligat de la Generalitat, durant aquell per¨ªode que el president Tarradellas havia entrellucat com una ¡°dictablanda¡±. El 2003, amb el primer govern progressista de Pasqual Maragall, aix¨° es va normalitzar. I altres diaris barcelonins, com La Vanguardia o El Peri¨®dico, acabarien publicant, no ja un suplement setmanal, sin¨® una versi¨® di¨¤?ria en catal¨¤, edicions que ja van gaudir de finan?ament p¨²blic.

A l¡¯ensems, Quadern ha estat i ¨¦s tamb¨¦ mascar¨® de proa de l¡¯edici¨® catalana del diari, des del mateix instant del 1982. Val a dir que aquesta entroncava amb una tradici¨® f¨¨rtil de respecte, d¡¯exper¨¨ncia i d¡¯anhels compartits amb la causa dels catalans, si ¨¦s que es pogu¨¦s conjugar nom¨¦s en singular. En dona fe el ferreny suport a la Constituci¨® democr¨¤tica i auton¨°mica (els catalans van ser qui m¨¦s massivament la van votar), a l¡¯Estatut i a la seva defensa contra iniciatives desbordades, com ara la Loapa. Aquesta sensibilitat es va aprofundir des del 1982 (amb poques oscil¡¤lacions, tot i que n¡¯hi va haver): les lleis ling¨¹¨ªstiques, d¡¯immmersi¨® escolar, de reforma de l¡¯Estatut. En totes aquestes ocasions clau, i d¡¯altres, va aflorar el comprom¨ªs amb la catalanitat. I en elements cabdals, amb els catalanismes.

Potser la contribuci¨® m¨¦s ¡°estructural¡± d¡¯aquesta edici¨® ha estat la de transformar el diari en un projecte de bicapitalitat, consolidant per primer cop a la hist¨°ria un mercat integrat d¡¯abast espanyol davant dels tradicionals mercats locals o de difusi¨® territorial m¨¦s acotada. No tota la premsa madrilenya que es vanta de ¡°nacional¡± ho ¨¦s, si ser nacional suposa la seva pr¨¤ctica inexist¨¨ncia i manca d¡¯influ¨¨ncia en determinades comunitats.

Tamb¨¦ en el nivell redaccional aquest entroncament ha donat fruits, extesos ara gaireb¨¦ arreu. D¡¯institucionalitzaci¨® del periodisme de qualitat, amb un ideari p¨²blic i conegut, un llibre d¡¯estil, un Estatut de la Redacci¨® que participa en la seva governan?a. D¡¯afirmaci¨® d¡¯independ¨¨ncia (i esfor? per mantenir-la i ampliar-la) davant els poders, davant la corrupci¨® financera/pol¨ªtica (nacionalista i no), davant de l¡¯esbotzament de la legalitat estatut¨¤ria i constitucional en mans de l¡¯anomenat ¡°proc¨¦s¡± secessionista¡­ Tant en temps de sembrar com de collir o garbellar. Mai c¨°modes, per¨° sempre apassionants, aquest secret de la natura humana. I period¨ªstica.