La ¡®Vall dels Caiguts¡¯ per la democr¨¤cia on hi ha 1.717 afusellats

Hi ha un fil invisible que dibuixa la hist¨°ria contempor¨¤nia en el paisatge quotidi¨¤ de Barcelona. On hi ha El Corte Ingl¨¦s de la Diagonal abans hi havia la pres¨® de dones de Les Corts. A prop de Collserola, el terreny de l¡¯actual Campus universitari Mundet havia acollit el Pavell¨® de Llevant, utilitzat com un camp de concentraci¨®. A tocar de la parr¨°quia del carrer de Sant Elies -darrere de l¡¯Institut Men¨¦ndez i Pelai-, al barri de Sant Gervasi, hi havia un antic convent reconvertit primer en txeca i despr¨¦s en centre de detenci¨®. A l¡¯antiga pres¨® de la Model van estar tancats milers de presos pol¨ªtics. Al carrer Doctor Trueta, a prop de la Rambla del Poble Nou, hi havia la terror¨ªfica pres¨® del C¨¤nem. I no gaire lluny d¡¯all¨¤ hi ha el F¨°rum, que es va construir sobre les restes del barri de barraques del Camp de la Bota, on hi havia un mur d¡¯afusellament, just a tocar del mar.

Si a aquests espais sumem el camp de concentraci¨® del Palau de Missions de la muntanya de Montju?c i el seu castell, tenim la quadratura d¡¯un cercle tenebr¨®s: el dels diferents indrets on 1.717 persones van ser empresonades i executades pels franquistes entre 1939 i 1952 en judicis sumar¨ªssims.

Quan Barcelona va caure el 26 de gener del 1939 es va posar en marxa un engranatge de recerca i assassinat dels considerats enemics, ¡°un entramat jur¨ªdic per poder donar aparen?a legal a la repressi¨® que volien for?ar a gran escala¡±, escriu Oriol Due?as, doctor en Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Barcelona a La repressi¨® franquista a Barcelona 1939-1945.

Aquesta maquin¨¤ria administrativa letal -amb tentacles a tota la ciutat, estesa per oficines a cada districte, que recollia delacions entre ve?ns sense necessitat d¡¯aportar proves- tenia el seu centre neur¨¤lgic al Palau Robert, al sumptu¨®s Passeig de Gr¨¤cia. El seu punt final, en canvi, era un lloc perdut: una fossa comuna ubicada a Montju?c, coneguda com la Pedrera.

El circuit funcionava aix¨ª: un cop empresonats aquests ¡®enemics de l¡¯Al?ament¡¯ i un cop morts a trets en aquell parapet de la platja del Camp de la Bota, amb els certificats, segells i signatures pertinents, els cossos dels afusellats eren amuntegats i transportats en camions pels carrers de Barcelona. Era un recorregut que travessava la ciutat de punta a punta, i que ¡°es feia a poc a poc, per crear un clima de terror¡±, explica l¡¯historiador brit¨¤nic Nick Lloyd, expert en la Guerra Civil. Aquells cossos eren portats per ser sepultats, amb una mica de cal? i una mica de terra, al fossar de la Pedrera.

Indret poc conegut

D¡¯esquena a Barcelona, mirant cap a la Zona Franca, la Pedrera ¨¦s un fossar de quinze metres de profunditat ubicat sota un immens precipici. Abans, durant segles, va ser una de les moltes pedreres que van alimentar les successives transformacions de la ciutat. D¡¯all¨¤ es va extreure gran part del gres per construir la catedral, l¡¯esgl¨¦sia de Santa Maria del Mar o el barri G¨°tic. Amb el creixement de la ciutat a finals del segle XIX, per¨°, aquell terreny despullat es va comen?ar a utilitzar per enterrar persones sense identificar o sense diners per pagar-se una tomba.

Despr¨¦s, la Guerra Civil i el franquisme van convertir aquell tros de terra en una de les fosses comunes de la repressi¨® m¨¦s grans, un indret que acull milers de v¨ªctimes que van morir per la democr¨¤cia.

Les restes de tots aquells 1.717 afusellats, i tamb¨¦ les de les v¨ªctimes dels bombardeigs durant la Guerra Civil i dels represaliats al llarg de tota la dictadura van tenir dest¨ª com¨² en aquest paratge de Montju?c, una esp¨¨cie de Vall dels Caiguts per la democr¨¤cia.

¡°El fossar de la Pedrera ¨¦s impressionant perqu¨¨ ens recorda el que va significar el feixisme¡±, explica Lloyd. ¡°?s un lloc no gaire conegut a la ciutat, per¨° probablement ¨¦s l¡¯espai m¨¦s important dedicat a les v¨ªctimes del franquisme a Catalunya, i a la resta de l¡¯Estat¡±, diu.

Aquesta poca visibilitat no sorpr¨¨n tant N¨²ria Ricart, doctora en Espai P¨²blic i Regeneraci¨® Urbana de la Universitat de Barcelona. Ubicacions com el del fossar o d¡¯altres relacionats ¡°amb la postguerra i el franquisme han estat considerats tradicionalment un patrimoni inc¨°mode per a les autoritats¡±, apunta.

S¨®n indrets ¡°dissonants¡± que durant anys passen desapercebuts, i que es tornen a observar en moments concrets de reflexi¨® col¡¤lectiva per la pertorbaci¨® que provoquen. ¡°Queda molt per explicar i molt a dir sobre els espais p¨²blics relacionats amb la dictadura, un tema que encara es toca massa per sobre, d¡¯una manera subtil¡±, reflexiona Ricart.

¡°Una intervenci¨® d¡¯aquesta magnitud de mem¨°ria de la repressi¨® del franquisme i amb aquesta for?a simb¨°lica no es troba enlloc¡±, confirma Ricard Conesa, historiador de l¡¯Observatori Europeu de Mem¨°ries de la Fundaci¨® Solidaritat de la Universitat de Barcelona (UB). I alerta que el fossar, encara avui, ¨¦s ¡°un espai perif¨¨ric, no integrat en el teixit ciutad¨¤ i social¡± de la ciutat.

Reivindicaci¨® de les fam¨ªlies

Durant d¨¨cades, durant la dictadura, amb tantes v¨ªctimes, amb tants immolats a sota terra, el fossar va ser un espai oblidat que va continuar acollint cossos de persones sense recursos i indigents. Tamb¨¦ va ser terra de peregrinaci¨® secreta de familiars dels caiguts per la Rep¨²blica. Un cop mort Franco, aquestes fam¨ªlies van poder fer el primer homenatge als caiguts del b¨¤ndol perdedor de forma p¨²blica.

Aquests familiars, que es van organitzar com l¡¯Associaci¨® Pro-mem¨°ria als Immolats per la Llibertat de Catalunya (APMILC), aviat van veure que, malgrat la mort del dictador, la Pedrera continuava sent un tros de la muntanya abandonat, ple de fang i brossa. I van pressionar les administracions fins que l¡¯Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van atendre la seva reivindicaci¨® de no enterrar ning¨² m¨¦s al fossar i de dignificar l¡¯espai on estaven sepultats els seus estimats.

Vist en perspectiva, Conesa fa valdre la cura d¡¯aquesta associaci¨® a l¡¯hora de mantenir l¡¯esperit de l¡¯indret, l¡¯esfor? per no caure en el parany dels ¡±jocs de relats¡±, diu, i contra ¡°la ideologia de la reconciliaci¨®¡±, segons l¡¯expressi¨® de l¡¯historiador Ricard Vinyes, que busca igualar hist¨°ricament diferents tipus de v¨ªctimes.

Conesa explica que aix¨ª ho va percebre l¡¯associaci¨® de les fam¨ªlies dels afusellats per la dictadura quan el president Jordi Pujol, i despr¨¦s el president Pasqual Maragall, van intentar que en el mateix espai on hi havia sepultats els seus familiars executats rebessin tamb¨¦ homenatge els caiguts per la viol¨¨ncia de la rereguarda republicana.

Per aquest historiador especialista en la mem¨°ria a l¡¯espai p¨²blic, aquesta situaci¨® ¡°dificultaria la comprensi¨® hist¨°rica dels fets pels quals van morir (els afusellats), i distorsionaria el significat simb¨°lic d¡¯aquest espai¡±, segons escriu a Duelo y memoria. Espacios para el recuerdo de las v¨ªctimas de la represi¨®n franquista en perspectiva comparada, coordinat per Conxita Mir i Josep Gelonch (Universitat de Lleida, 2013).

Gespa i penya-segats

L¡¯enc¨¤rrec de la dignificaci¨® de l¡¯espai el van rebre en els primers anys de la d¨¨cada dels 80 Beth Gal¨ª, Pere Casajoana, Ignaci de Lecea i M¨¤rius Quintana, en aquell moment arquitectes municipals. Agafant com a refer¨¨ncia el memorial de Normandia, els arquitectes van decidir fer un espai verd, laic i sense banderes. Van construir una pla?a semicircular amb bancs de pedra per seure, un jard¨ª per passejar, envoltat de penya-segats, amb una gran esplanada de gespa encap?alada per una vintena de columnes amb els noms de les v¨ªctimes executades.

Les llistes, per¨°, sempre s¨®n complicades de fer, i les columnes del memorial van acollir finalment alguns noms de persones que van perdre la vida en altres circumst¨¤ncies i que no estan enterrats en aquest indret de Montju?c, com el pol¨ªtic republic¨¤ Manuel Carrasco i Formiguera o Salvador Puig Antich, apunta Conesa.

El memorial, que inclou uns versos escrits per Maria Aur¨¨lia Capmany, com un que comen?a ¡°¨¦reu al¨¨ i ara sou terra¡±, es va inaugurar el 27 d¡¯octubre del 1985.

Ara, 37 anys despr¨¦s de la dignificaci¨® d¡¯aquest punt de Montju?c, un migdia d¡¯entre setmana, a principis de la tardor, l¡¯esplanada del fossar llueix calorosa i deserta. No hi ha ning¨², i l¡¯impacte de tant¨ªssims noms d¡¯afusellats gravats a la pedra t¨¦ un efecte hipn¨°tic: s¨®n noms com els de qualsevol de nosaltres.

Un parell de setmanes m¨¦s tard, el diumenge 16 d¡¯octubre, el lloc ¨¦s ple i viu, amb visitants i familiars que caminen al sol, alguns amb c¨¤meres de fotos i flors: es commemora el Dia de record de les v¨ªctimes de la Guerra Civil i la repressi¨® de la dictadura franquista.

Converses sobre el passat

L¡¯empla?ament llueix fresc, ple d¡¯arbres i aigua. A cel obert s¡¯escolten converses que durant d¨¨cades van ser secrets de fam¨ªlia. S¨®n veus de persones que parlen del passat mentre miren l¨¤pides de diferents formats, mides i colors. Un passeig tranquil que testimonia el c¨²mul de viol¨¨ncia i espant que ¨¦s qualsevol guerra.

L¡¯efecte ¨¦s desolador perqu¨¨ ¨¦s un lloc molt bell que, a la vegada, acumula aflicci¨® per tots els seus racons. A banda del memorial pels 1.717 afusellats, el fossar suma altres memorials; el dels brigadistes internacionals, el dels membres de la CNT caiguts a la guerra, el dels membres de la ma?oneria executats, les lloses de fam¨ªlies que van morir als bombardeigs de Barcelona -com una amb data del 30 de gener del1938 que inclou els noms de Socorro, Lola, Saturnina, Vicente i Joaqu¨ªn Miranda, que van perdre la vida sota les bombes que van caure a Sant Felip Neri-, o la dels guerrillers maquis, que no es van rendir i van continuar lluitant a les muntanyes un cop finalitzada la guerra.

Tamb¨¦ hi ha un memorial pels morts jueus als camps d¡¯extermini nazis, i el nom de deu camps est¨¤ escrit en una pedra diferent: Mauthausen, Bergen Belsen, Buchenwald, Belec, Sobibor, Dachau, Auschwitz, Treblinka, Maidanek, Sachsenhausen.

La Pedrera tamb¨¦ acull el memorial del president Companys, per¨° no sempre va estar aix¨ª. En el llarg proc¨¦s de dignificaci¨® del fossar, l¡¯APMILC va descobrir que despr¨¦s de l¡¯afusellament de Companys al castell de Montju?c el 15 d¡¯octubre del 1940, la seva germana Ramona i el seu cunyat Ram¨®n Puig van aconseguir que no l¡¯enterressin a la fossa comuna. Van poder fer-se amb el cos i, de manera clandestina, van enterrar-lo al n¨ªnxol de la fam¨ªlia d¡¯una minyona -de cognom Sarda?es-, que treballava a casa d¡¯ells.

¡°Els rebels¡±, segons els rebels

En aquest diumenge fresc hi ha molts grups en petita peregrinaci¨®. A prop de l¡¯espai que ocupa aquest fossar es pot visitar tamb¨¦ la tomba on hi ha enterrats tres anarquistes de renom: Buenaventura Durruti, l¨ªder de la FAI; Francisco Ascaso, militant anarquista mort durant la defensa contra el cop d¡¯Estat, i el pedagog llibertari Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia, creador de l¡¯Escola Moderna i acusat -sense proves- de ser l¡¯instigador de la Setmana Tr¨¤gica.

Per¨° com un imant, vagin on vagin, en arribar al fossar, la vintena de columnes que recorden les persones afusellades fan parar tothom que visita aquesta part del cementiri. Tamb¨¦ la quinzena de persones que formen part del grup del Nick Lloyd, l¡¯historiador brit¨¤nic que avui fa una visita guiada espec¨ªfica al Fossar de la Pedrera.

Entre moltes altres coses, Nick explica que la majoria de les v¨ªctimes afusellades eren militants de la CNT, i d¡¯altres d¡¯ERC i del PSUC, i que la majoria van ser acusats de ¡®rebel¡¤li¨® militar¡¯ pels mateixos rebels que es van aixecar contra el govern democr¨¤tic de la Segona Rep¨²blica.

Passejant i parlant, de cop Lloyd d¨®na una data esfere?dora: el 70% dels afusellats eren casats amb fills. Probablement es van quedar a casa i no van poder fugir quan van arribar les tropes franquistes perqu¨¨ era ¡°molt dif¨ªcil arribar fins a la frontera de Fran?a caminant m¨¦s de 100 quil¨°metres, quan tens unes quantes criatures¡±, diu.

La guerra, a casa

Francesca Pujalt forma part d¡¯aquest grup de visita. Mira les columnes i busca un nom: Pag¨¨s, Pujol, Pujades¡­¡±Pujalt, Jaume!¡±, diu movent el dit sobre la pedra. ¡°Aquest ¨¦s el meu avi¡±, explica. Despr¨¦s, caminant per la gespa, recordar¨¤ que d¡¯adolescent, quan feia BUP, a classe d¡¯Hist¨°ria de l¡¯institut li van demanar de fer un treball sobre la Guerra Civil, un tema que en aquell moment considerava purament acad¨¨mic.

D¨¨cades despr¨¦s va descobrir que aquella guerra tamb¨¦ havia entrat a casa seva: el seu avi, de Palau de Plegamans, va ser acusat d¡¯anarquista per un grup de ve?ns, van testificar contra ell, els militars se¡¯l van emportar a la pres¨® de la Model, el van jutjar amb acusacions que mai van ser provades, el van matar a trets i finalment el van enterrar en aquest fossar. ¡°Se m¡¯encolleix el cor de pensar que estan tots aqu¨ª, apilats¡±, diu la Francesca baixant la mirada.

La Roser Pallar¨¨s tamb¨¦ ¨¦s del grup. Camina i escolta les explicacions del Nick, per¨° ella ja s¡¯ho sap. La Roser, que t¨¦ 74 anys, visita el fossar des que era una nena de sis anyets i acompanyava la mare i la tieta a fer homenatge a l¡¯avi, enterrat all¨¤. Encara recorda que quan ja estava constru?t el memorial i les columnes a l¡¯entrada, un dia totes tres van passar una estona buscant un nom: Pallar¨¨s, Armand. I recorda tamb¨¦ que quan el van trobar van enganxar unes roses petitetes amb cel¡¤lo al costat del seu nom.

Per¨° no n¡¯hi ha prou amb aix¨°. Els papers que la Roser guarda de l¡¯avi i que despr¨¦s ensenya al menjador de casa seva, al barri d¡¯Horta, s¨®n una cr¨°nica negr¨ªssima de la burocr¨¤cia de la guerra. Primer mostra fotos somrients de la fam¨ªlia, retrats d¡¯un avi guapo de bigotis a la moda de l¡¯¨¨poca, envoltat de fills. I tot seguit treu un certificat que va aconseguir despr¨¦s de molt de temps de buscar i demanar on eufem¨ªsticament diu que la causa de mort del seu avi afusellat va ser ¡®hemorr¨¤gia interna¡¯. ¡°Quina vergonya m¨¦s gran¡±, exclama la Roser en rellegir-lo.

Xerrant i fent un aperitiu d¡¯olives i refrescos, la Roser explica que el seu avi era ebenista, que va anar a treballar un temps a Fran?a a fabricar portes per cotxes -llavors eren de fusta- per la Renault, que va tornar a Barcelona i que li van confiscar tot el que tenia. I que, m¨¦s tard, un dia, la Gu¨¤rdia Civil va anar a casa seva buscant-lo i en tornar l¡¯¨¤via li va detallar la visita. Llavors l¡¯Armand va dir ¡°a veure qu¨¨ volen¡±, i tot es va acabar.

Recerca dels desapareguts

Parlant i mirant fotos, la Roser treu dos documents que donen una dada inquietant. Un paper li comunica que el cos del seu avi pot estar enterrat al fossar de la Pedrera, per¨° un altre diu que no ¨¦s descartable que el seu cos es trobi al Valle de los Ca¨ªdos, a El Escorial. ¡°Una tristor tot plegat¡±, murmura la Roser, tocant les carpetes.

Ara, potser les coses poden canviar. Fa pocs dies va entrar en vigor la Llei de Mem¨°ria Democr¨¤tica. La nova norma, que substitueix la Llei de Mem¨°ria del 2007, persegueix dignificar les v¨ªctimes oblidades i declara il¡¤legal tant el r¨¨gim franquista com els tribunals franquistes, per la qual cosa s¡¯anul¡¤len totes les condemnes.

La nova llei promou tamb¨¦ la recerca activa de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura. Quan preguntes sobre aix¨°, la Roser respon que ¨¦s partid¨¤ria ¡°d¡¯obrir totes les fosses i identificar tothom¡±.

Ho diu mentre d¨®na l¡¯¨²ltima ullada a les fotoc¨°pies dels documents. I llavors, entre carpetes i papers, cau al sof¨¤ un sobre petit que al lloc del destinatari posa: ¡°avi, t¡¯estimo¡±.