En teoria, ¨¦s progressista

Comen?o per la tesi: proposo que elevem l¡¯expressi¨® en teo?ria a la categoria de paraula clau, il¡¤lustrativa del m¨®n fake (o sigui fals, en catal¨¤ planer) cada vegada m¨¦s virtual en qu¨¨ vivim comunicativament. I ¨¦s que, en el moment que afegim en teoria a qualsevol frase, tot d¡¯una incloem un munt d¡¯informaci¨® subliminar, per sota del radar conscient, que, subtilment i silenciosa, arriba fins al nostre cervell.

Si diem d¡¯alg¨², per exemple el nostre ve¨ª Pep, que ¡°¨¦s progressista¡±, expressem una afirmaci¨®. Si la diem amb aquestes paraules, vol dir que estem conven?uts que la frase ¨¦s veri...

Comen?o per la tesi: proposo que elevem l¡¯expressi¨® en teo?ria a la categoria de paraula clau, il¡¤lustrativa del m¨®n fake (o sigui fals, en catal¨¤ planer) cada vegada m¨¦s virtual en qu¨¨ vivim comunicativament. I ¨¦s que, en el moment que afegim en teoria a qualsevol frase, tot d¡¯una incloem un munt d¡¯informaci¨® subliminar, per sota del radar conscient, que, subtilment i silenciosa, arriba fins al nostre cervell.

Si diem d¡¯alg¨², per exemple el nostre ve¨ª Pep, que ¡°¨¦s progressista¡±, expressem una afirmaci¨®. Si la diem amb aquestes paraules, vol dir que estem conven?uts que la frase ¨¦s veritat. De fet, els parlants som conscients de la conveni¨¨ncia de ser sincers (o, si m¨¦s no, de semblar-ho en les nostres interaccions socials), i per aix¨°, quan no estem completament segurs d¡¯alguna cosa, r¨¤pidament afegim alguna marca de dubte o incertesa, com ara potser, sembla que o m¡¯han dit, i tantes de similars, expressions que indiquen que qui parla no es compromet al 100% amb el que diu. Aquestes expressions funcionen com una mena d¡¯escut comunicatiu de prud¨¨ncia sota el qual aixoplugar-se arribat el cas ¡ªno desitjable¡ª que les pr¨°pies paraules no fossin exactes. Aix¨ª, si pass¨¦s que en Pep, en lloc de comportar-se com una persona d¡¯idees avan?ades, fes algun gest propi d¡¯un carcamal, la inclusi¨® pr¨¨via de qualsevol d¡¯aquestes marques (¡°Sembla que el Pep ¨¦s progressista¡±, per exemple) ens deslliuraria de la vergonyosa sensaci¨® de passar per mentiders (dient una cosa que sab¨ªem que no era veritat) o bocamolls (afirmant alguna cosa de la qual no est¨¤vem segurs). Afegint alguna d¡¯aquestes paraules ¡°protectores¡±, la nostra imatge social es mantindria impecable. Ja ho veieu. Semblen parauletes ben banals totes elles, per¨° resulta molt important usar-les quan cal per semblar gent seriosa i de confian?a, persones fiables que nom¨¦s afirmen quelcom amb convicci¨® quan estan en condicions inequ¨ªvoques de fer-ho.

Notem, per¨°, que el cas de en teoria ¨¦s un xic diferent a aquestes altres expressions ¡°de protecci¨®¡±. ?s m¨¦s solapada i aporta un contingut amb m¨¦s matisos. ¡°En teoria, el Pep ¨¦s progressista¡± ja no ¨¦s pr¨°piament una afirmaci¨®, sin¨® una conjectura, i una conjectura, a m¨¦s, amb c¨¤rrega de profunditat. En teoria t¨¦ rerefons, comunica de manera expl¨ªcita, per¨° tamb¨¦ per sota. Evoca un escenari mental on ¡°representa¡± que les coses potser s¨®n com proposa la frase. En el nostre exemple, al¡¤ludeix a un univers virtual ¡ªno real¡ª on la persona esmentada t¨¦ l¡¯aparen?a de progressista, es relaciona amb gent d¡¯aquesta ideologia o s¡¯autoanomena com a tal. Per¨° el que aquesta locuci¨® indica entre l¨ªnies, al mateix temps, ¨¦s que qui parla no es vol mullar amb l¡¯afirmaci¨®, o fins i tot, si fa servir una entonaci¨® ir¨°nica, que far¨ªem b¨¦ de desconfiar del que s¡¯est¨¤ dient, que cal mirar per sota del que les coses aparenten. En teoria convida a recelar del fet que la informaci¨® a la qual acompanya sigui veritat; ¨¦s una marca ling¨¹¨ªstica que atreu la sospita de qui escolta. No exagero. Imagineu-vos, sense anar m¨¦s lluny, que alg¨² us digu¨¦s: ¡°En teoria, t¡¯estimo¡±. Ja ho veieu: en teoria constitueix una mena d¡¯expressi¨® de filosofia francesa postestructuralista: les coses no s¨®n el que semblen ser.

En teoria ¨¦s, doncs, una locuci¨® perfecta per a un m¨®n comunicatiu com el nostre mediatitzat pel ¡°postureig¡± de les xarxes socials, on bona part de les afirmacions en realitat s¨®n fake, superf¨ªcie, fa?ana, mera imatge, posat instagramer. En teoria ¨¦s la icona ling¨¹¨ªstica del nostre univers comunicatiu.

I ¨¦s que, als ulls dels parlants, la paraula teoria ¨¦s pura metaf¨ªsica, xerrameca poc fiable, un bla-bla-bla d¡¯aparences sospit¨®s d¡¯encobrir maniobres de manipulaci¨® i engany. El que t¨¦ sentit i validesa, contr¨¤riament, ¨¦s la pr¨¤ctica, la seva expressi¨® antag¨°nica, entesa com la realitat de les coses, per contrast amb l¡¯especulaci¨® in¨²til del m¨®n te¨°ric. Per aix¨°, tantes vegades que comencem una frase dient ¡°En teo?ria¡­¡±, l¡¯acabem refutant amb un ¡°per¨° a la pr¨¤ctica¡±, que reflecteix aquesta oposici¨® teoria/pr¨¤ctica fermament establerta i compartida en el cervell col¡¤lectiu com¨² que ¨¦s la llengua: ¡°En teoria ¨¦s progressista, per¨° a la pr¨¤ctica (en realitat) es comporta com un conservador de manual¡±.

Postil¡¤la personal: treballo en el m¨®n acad¨¨mic. Podeu imaginar, doncs, la lli?¨® d¡¯humilitat que significa per a mi acceptar que, per al com¨² dels parlants, en les situacions comunicatives quotidianes, la ¡°teoria¡±, a la qual he dedicat tants anys d¡¯estudi, ¨¦s mera elucubraci¨® v¨¤cua i ¡°sospitosa habitual¡±: en la ¡°pr¨¤ctica¡±, no val res.