¡®Els irredempts¡¯, de Cristina Garcia Molina: Tallant i incisiu

¡°Aquests fulls s¨®n navalles¡±, diu la narradora al final de ¡®Lin¨°leum¡¯, el segon dels tres relats que Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975) inclou a Els irredempts, en referir-se als papers escrits pel seu pare i que troba despr¨¦s de la seva mort. Per¨° tamb¨¦ podria ser que es refer¨ªs a la voluntat manifesta que l¡¯autora mostra al llarg del llibre per elaborar una prosa tallant i incisiva, minimalista i a la vegada sobrecarregada, per¨° no de paraules, ja que la seva escriptura ¨¦s r¨ªgidament concisa, sin¨® de sensacion...

¡°Aquests fulls s¨®n navalles¡±, diu la narradora al final de ¡®Lin¨°leum¡¯, el segon dels tres relats que Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975) inclou a Els irredempts, en referir-se als papers escrits pel seu pare i que troba despr¨¦s de la seva mort. Per¨° tamb¨¦ podria ser que es refer¨ªs a la voluntat manifesta que l¡¯autora mostra al llarg del llibre per elaborar una prosa tallant i incisiva, minimalista i a la vegada sobrecarregada, per¨° no de paraules, ja que la seva escriptura ¨¦s r¨ªgidament concisa, sin¨® de sensacions, de cops mortals que busquen sacsejar amb r¨¤bia les entranyes i el cervell del lector. Tamb¨¦ s¨®n tallants i incisives cada una de les tres trames el¡¤l¨ªptiques i d¡¯una rara descomposici¨®, intu?tives i hier¨¤tiques i com suspeses en un m¨®n de silenci i gel que no oculta la pres¨¨ncia del dolor i l¡¯angoixa.

A ¡®Lin¨°leum¡¯, el relat m¨¦s rod¨® d¡¯Els irredempts, una filla recupera la vida tr¨¤gica dels seus pares: ell ¨¦s un erudit ¡°impetu¨®s i infatigable¡±, que ¡°feia servir paraules desgraciades¡±, que ¡°tamb¨¦ llegia llibres desgraciats¡± i ¡°contemplava obres desgraciades¡± ¡ªes va enamorar de la seva dona davant del tr¨ªptic de la crucifixi¨® de Francis Bacon¡ª, i que mor af¨¤sic, i ella una dona herm¨¨tica i severa i amb una ¡°gr¨¤cia inaccessible¡±, ¡°una corona feta de peces provisionals¡±, que acaba els dies desposse?da de la ra¨®, viatja en autob¨²s amb un ganivet amagat a l¡¯abric i que fuig de la vida dom¨¨stica familiar deixant com a record als fills una frase de Tx¨¦khov: ¡°Un gos afamegat nom¨¦s pensa en la carn¡±. El lector no se sorpr¨¨n del m¨®n claustrof¨°bic que ha visitat perqu¨¨ ja el tenia recorregut en el primer relat, ¡®Solar¡¯ ¡ªun pamflet social bellament estilitzat que sembla flotar en un temps i un espai mig somiat i mig viscut, o en el buit i entre tenebres¡ª, ambientat en una escola de construcci¨® prec¨¤ria on uns professors i els seus alumnes immigrants, com si fossin una versi¨® nova dels nois de la vida de Pasolini, marginats en els seus propis inferns, obsessions, secrets i desesperacions, es troben immersos en l¡¯absurd quotidi¨¤, probablement una met¨¤fora catastr¨°fica del que deu ser la realitat pedag¨°gica que s¡¯escenifica cada dia a les aules.

Menys atractiu, en canvi, potser perqu¨¨ s¡¯hi respira en exc¨¦s l¡¯obedi¨¨ncia al manierisme de Marguerite Duras, ¨¦s l¡¯¨²ltim relat d¡¯Els irredempts, ¡®Moll¡¯, on un jubilat que col¡¤labora com a voluntari en un museu sembla que s¡¯enamora a dist¨¤ncia, o sembla que desitja desitjar-la ¡ª¡±obligar-se a somiar ¨¦s la m¨¤xima de les perversions¡±, diu¡ª, com un joc per intentar alleugerir el rancor de la seva vida, d¡¯una visitant habitual: ¡°?s freda com un racisme nou. ?s melanc¨°lica. ?s la veu d¡¯un cantant mort en un accident. ?s un bus que busseja sense escafandre. Alg¨² que ha apr¨¨s a comunicar-se sense paraules sota l¡¯aigua¡±, escriu Cristina Garcia Molina, i el lector agraeix que en moltes altres p¨¤gines del llibre ¡ªno en totes: la trampa de la prosa po¨¨tica ¨¦s un horitz¨® que a Els irredempts sempre es veu o se sent com el desvari d¡¯una intimitat massa ¨ªntima¡ª hagi evitat la temptaci¨® de fer transitar la prosa pels racons dol?os de la sentimentalitat.