Amador Vega: ¡°La nostra societat ¨¦s cosm¨¨tica, s¡¯ha oblidat de l¡¯aut¨¨ntica intensitat de la vida¡±

Quan un conversa amb Amador Vega, li ve al cap aquell vers del Parsifal de Wagner: ¡°Fill meu, aqu¨ª el temps es converteix en espai¡±. El ritme ¨¦s diferent, l¡¯experi¨¨ncia es dilata. El pensador barcelon¨ª, de 64 anys, acaba de publicar Tentativas sobre el vac¨ªo (Fragmenta, 2022), un llibre que reuneix treballs sobre filosofia, est¨¨tica i religi¨® apareguts en llocs i idiomes diferents durant les dues darreres d¨¨cades. ?s un compendi del seu pensament, per¨° tamb¨¦ un ¡°relat¡± de la pr¨°pia vida. Un mat¨ª fred de novembre, l¡¯autor s¡¯asseu d¡¯esquena a la biblioteca. El pis, al centre de Barcelona,...

Quan un conversa amb Amador Vega, li ve al cap aquell vers del Parsifal de Wagner: ¡°Fill meu, aqu¨ª el temps es converteix en espai¡±. El ritme ¨¦s diferent, l¡¯experi¨¨ncia es dilata. El pensador barcelon¨ª, de 64 anys, acaba de publicar Tentativas sobre el vac¨ªo (Fragmenta, 2022), un llibre que reuneix treballs sobre filosofia, est¨¨tica i religi¨® apareguts en llocs i idiomes diferents durant les dues darreres d¨¨cades. ?s un compendi del seu pensament, per¨° tamb¨¦ un ¡°relat¡± de la pr¨°pia vida. Un mat¨ª fred de novembre, l¡¯autor s¡¯asseu d¡¯esquena a la biblioteca. El pis, al centre de Barcelona, ¨¦s de finestres ¨¤mplies, llumin¨®s. Un espai obert. Tot i aix¨°, la conversa portar¨¤ progressivament cap a all¨° m¨¦s tancat de tot, la dimensi¨® m¨ªstica de l¡¯exist¨¨ncia.

PREGUNTA. En aquest llibre, com en bona part de la seva obra, fa dialogar m¨ªstics medievals amb artistes contemporanis. Qu¨¨ ens diu el Mestre Eckhardt (s. XIV) de pintors com Mark Rothko?

RESPOSTA. Crec que no es tracta de trobar en el present les petjades del passat, sin¨® m¨¦s aviat: qu¨¨ podem trobar de Rothko en el Mestre Eckhart? Quina necessitat porta Rothko a rebutjar la representaci¨® de la figura humana i a parlar mitjan?ant monocroms, i a Eckhart a parlar de D¨¦u en termes de no res i buit? Hi ha un paral¡¤lelisme de formes i estructures en la consci¨¨ncia humana, que s¡¯expressa en els diferents llenguatges de l¡¯art, la filosofia o la religi¨®. Ho veiem en els processos de desfiguraci¨® pl¨¤stica en l¡¯art contemporani, que formalment son an¨¤legs als rituals sacrificials, per exemple, en les trag¨¨dies gregues... Podem dir que hi ha un vocabulari semblant. D¡¯aix¨° tracta el llibre, d¡¯una est¨¨tica que anomeno de la negativitat, concretament una est¨¨tica apof¨¤tica, paraula que prenc de la teologia negativa.

P. Com ent¨¦n aquesta persist¨¨ncia, a trav¨¦s dels segles, a expressar all¨° inexpressable?

R. ?s el desig hum¨¤. El desig que no tot s¡¯acabi amb la paraula dita, que sempre ¨¦s insuficient. El silenci t¡¯ajuda a sortir del llenguatge sense deixar de parlar, perqu¨¨ el silenci est¨¤ contingut en el llenguatge expressat.

P. El desig tamb¨¦ t¨¦ una dimensi¨® nociva, com destaquen alguns pensadors contemporanis a prop¨°sit del capitalisme. Hi estableix una distinci¨®?

R. Certament, al capitalisme es manifesta fero?ment com a desig d¡¯una cosa, despr¨¦s d¡¯una altra, i no s¡¯acaba mai, tant si s¨®n coses banals com si no. Per¨° el desig de qu¨¨ parlo no ¨¦s de res concret, no busca res, ni la vida perfecta o benaurada. En tot cas, ¨¦s un desig que persisteix en ell mateix: desitja desitjar. En negar la cerca d¡¯un objecte concret, es pot girar la mirada cap a un mateix. Hannah Arendt, estudiant el pensament de Sant Agust¨ª, parla d¡¯un doble naixement, en certa manera, d¡¯una nova subjectivitat¡­

La m¨ªstica ens parla d¡¯un estat de disponibilitat, de recepci¨®. Si no ets estimat dif¨ªcilment aprens a estimar

P. Precisament, al llibre t¨¦ un text en qu¨¨ parla d¡¯una ¡°po¨¨tica del naixement¡±. Ens hem deixat de preguntar pel comen?ament de les coses, pel naixement? Com ent¨¦n aquest oblit?

R. Ens hem oblidat de moltes coses, per exemple, que hem nascut mortals. Hi ha una ansietat enorme per l¡¯extensi¨® de la vida i pel gaudi repetit. La nostra societat ¨¦s cosm¨¨tica. Fa cirurgia pl¨¤stica a cada instant. Amb aix¨° es vol dissimular o corregir el pas del temps, i d¡¯aquesta manera, ens allunyem de l¡¯aut¨¨ntica intensitat de la vida. Per¨° ¨¦s la mortalitat el que dona sentit a la vida. Crec que va ser Simone Weil qui va dir que la veritat b¨¤sicament t¨¦ a veure amb la mort¡­

P. ¡­ I no obstant, hi ha tot un imaginari del final, centrat en la cat¨¤strofe.

R. S¨ª, correcte, per¨° no t¨¦ res a veure amb la consci¨¨ncia aut¨¨ntica de mort. Tot el teatre de la cat¨¤strofe s¨®n m¨¤scares, una darrere l¡¯altra. Perqu¨¨ si penses que la cat¨¤strofe ¨¦s universal, en certa manera creus que ens passar¨¤ a tots i, per tant a ning¨²... Aix¨° fa que t¡¯oblidis de la teva mort, que ¨¦s ¨²nica. I, com deia Rilke, ¨¦s per a tu. Conv¨¦ que no moris d¡¯una mort an¨°nima.

P. Hi ha una expressi¨®, el sense perqu¨¨, que apareix en diversos dels autors que estudia, com Eckhart o el m¨ªstic Angelus Silesius, o en novel¡¤listes com Robert Musil i el seu home sense atributs. La defineix al llibre com una ¡°falta d¡¯objecte o finalitat en l¡¯acci¨®¡±. Si alg¨² s¡¯hi acosta amb preocupacions de car¨¤cter pol¨ªtic o social, considera que un pensament com aquest li pot dir alguna cosa?

R. S¨ª, esclar. El sense perqu¨¨ ¨¦s a la base d¡¯un gaudi que no espera res, que es fa per convenciment, per comprom¨ªs. Aqu¨ª hi ha una visi¨® pol¨ªtica important¨ªssima. Una cosa que es fa gratis, no perqu¨¨ reporti uns beneficis ¨²tils, sin¨® perqu¨¨ il¡¤luminar¨¤ les teves hores i la dels altres. La filosofia no es pot quedar en el nivell d¡¯all¨° l¡¯intel¡¤ligible. Ha de baixar al mon sensible. ?s un pensament que trobem en Ramon Llull (s. XIV). Si ens quedem en el m¨®n de la teoria, aleshores la filosofia no serveix per ben poca cosa, un entreteniment d¡¯erudits o un joc d¡¯especulacions i abstraccions.

P. En aquest context, durant l¡¯any Ramon Lull el 2016, vost¨¨ va compartir la seva classe de M¨¤ster a la UPF dedicada al fil¨°sof mallorqu¨ª amb el core¨°graf Cesc Gelabert: alumnes i professorat van intentar portar el pensament de Llull a la dansa. Com explica aquesta transici¨®?

R. ?s un intent de renovar l¡¯estudi de les humanitats. Es parla molt d¡¯estudis comparatius, de transversalitat, per¨° tinc la sensaci¨® que ¨¦s quelcom artificial, que som lluny del que, al meu entendre, hauria de ser. No es tracta de comparar pintors amb poetes: aix¨° serveix de ben poc. Crec que cal veure, per exemple, qu¨¨ hi ha de literari en una obra d¡¯art i qu¨¨ hi ha de po¨¨tic en una escultura. Cal intentar crear models d¡¯ensenyament que siguin creatius, din¨¤mics, que facin ballar els conceptes. Ho diu Nietzsche: la filosofia ha de dansar. La mort de D¨¦u de qu¨¨ parla, per exemple, ¨¦s la mort d¡¯un concepte, res m¨¦s. Nietzsche no ataca el d¨¦u viu d¡¯Abraham, ataca el d¨¦u de la teologia, una entitat abstracta.

P. Aquesta artificialitat tamb¨¦ afecta l¡¯espiritualitat contempor¨¤nia? Hi ha un moment del llibre en qu¨¨ esmenta la cr¨ªtica d¡¯Eckhart als obsessionats per les visions o els raptes ext¨¤tics¡­

R. Perqu¨¨ ¨¦s el m¨¦s vist¨®s. Per¨° s¨®n focs d¡¯artifici. Tots els grans mestres de l¡¯esperit, tant els que han tingut experi¨¨ncies vision¨¤ries com els que no, com Santa Teresa o Sant Joan de la Creu, recorden que s¨®n experi¨¨ncies per a principiants. Un ha de travessar aquests escenaris fantasmag¨°rics¡­

P. Empra en els seus treballs un llenguatge t¨¨cnic, per¨° alhora es fa expl¨ªcita la mirada, les sensacions. De fet, al pr¨°leg parla d¡¯aquest compendi com d¡¯un ¡°relat¡± de la pr¨°pia vida. No ¨¦s habitual en una acad¨¨mia acostumada al paper, que simula dist¨¤ncia i neutralitat.

R. Aix¨ª ¨¦s, en gran part, el m¨®n acad¨¨mic human¨ªstic d¡¯avui, obsessionat per l¡¯objectivitat cientifica. Si alguna cosa no es pot mesurar amb par¨¤metres estad¨ªstics, homologables per ag¨¨ncies de qualitat, ¨¦s sospitosa. Per¨° la reflexi¨® que un pot oferir despr¨¦s d¡¯anys d¡¯estudi i experi¨¨ncia ¨¦s dificilment mesurable. Els autors que estudio no s¨®n objectes d¡¯un mercat de valors. Amb paraules de Llu¨ªs Duch, [l¡¯antrop¨°leg i monjo de Montserrat], jo diria que l¡¯estudi ha de ser una forma de domini de la conting¨¨ncia, podria afegir que tamb¨¦ ¨¦s una hermen¨¨utica del patiment.

P. Qu¨¨ es pot dir de la m¨ªstica?

R. Millor res, no? (somriu), com diu la paraula mateixa. Per¨° b¨¦, se¡¯n pot dir alguna cosa. M¨¦s que no pas parlar de silencis contemplatius, el m¨¦s important de la m¨ªstica, en tant que m¨®n d¡¯experiencia, ¨¦s que ens parla d¡¯un estat de disponibilitat, de recepci¨®. Com diu Simone Weil, cal estar disposat, cal estar buit per poder rebre la gr¨¤cia. Aix¨° vol dir estar disposat a ser estimat. No nom¨¦s estimar activament. Perqu¨¨ si no ets estimat, dif¨ªcilment aprens a estimar. Aix¨° ¨¦s aparentment passiu, per¨° estar disposat ja ¨¦s una forma d¡¯acci¨®: en el moment en qu¨¨ ets visitat has creat un m¨®n. Comen?a amb una ren¨²ncia a un primer jo. Per¨° en aquesta ren¨²ncia neix una segona subjectivitat, m¨¦s b¨¤sica: tornes a n¨¦ixer.