Espl¨¨ndida s¨¨rie croata
¡®El ¨²ltimo artefacto socialista¡¯ retrata durament la desolaci¨® d¡¯un paisatge i dels seus habitants
Recomanant El ¨²ltimo artefacto socialista (Filmin) potser es pot perdre un amic, per¨° segur, segur, que se¡¯n fan de nous. Aquesta s¨¨rie croata ¨¦s un dur¨ªssim retrat de la immensa desolaci¨® d¡¯un paisatge i dels seus habitants. Basada en una novel¡¤la de Robert Perisic, el t¨ªtol del llibre ja ¨¦s la perfecta descripci¨® de l¡¯abandonament en qu¨¨ viuen els personatges: No-Signal Area. Un territori sense cobertura telef¨°nica, o quasi, que despr¨¦s de la caiguda del comunisme s¡¯ha quedat sense hist¨°ria -ning¨² no v...
Recomanant El ¨²ltimo artefacto socialista (Filmin) potser es pot perdre un amic, per¨° segur, segur, que se¡¯n fan de nous. Aquesta s¨¨rie croata ¨¦s un dur¨ªssim retrat de la immensa desolaci¨® d¡¯un paisatge i dels seus habitants. Basada en una novel¡¤la de Robert Perisic, el t¨ªtol del llibre ja ¨¦s la perfecta descripci¨® de l¡¯abandonament en qu¨¨ viuen els personatges: No-Signal Area. Un territori sense cobertura telef¨°nica, o quasi, que despr¨¦s de la caiguda del comunisme s¡¯ha quedat sense hist¨°ria -ning¨² no visita el museu local- i la seva gent, sense esperan?a. Amb prou feines hi ha a Nustin, una ciutat inventada, la gasolinera del darrer propietari d¡¯una f¨¤brica de turbines que va abandonar despr¨¦s de fer obscurs negocis bruts. Els obrers, sense feina, sobreviuen endormiscats bevent cervesa. Sense horitzons, oblidats.
De sobte, dos desconeguts arriben de Zagreb. S¨®n Oleg i Nikola. El primer porta a la butxaca un misteri¨®s enc¨¤rrec, de subjectes m¨¦s aviat perillosos, per fabricar una turbina d¡¯un model antiquat, el que es feia en aquesta f¨¤brica. Volen reobrir-la i Nikola en ser¨¤ el director. No ¨¦s un projecte a llarg termini. Els clients solament volen una turbina. Despr¨¦s, la f¨¤brica haur¨¤ de tornar a tancar, per¨° Oleg i Nikola amaguen aquesta informaci¨® a la gent que contracten. Els enginyers i treballadors d¡¯aquesta abandonada ind¨²stria, amb un punt d¡¯incredulitat, hi tornen. Necessiten revifar l¡¯esperan?a, fugir de l¡¯agonia en qu¨¨ viuen instal¡¤lats. I s¡¯autogestionen. No es tracta de tornar a cap somni comunista. Per uns moments, un capitalisme poc entenedor sembla que els dona esperan?a. Per uns moments. Oleg i Nikola, que han refet la seva vida al poble, tamb¨¦ volen evitar que tot s¡¯acabi.
(Spoiler). El gir argumental final, reassignant la funci¨® de la turbina, ¨¦s espl¨¨ndid. Els clients han retirat el seu comprom¨ªs i la turbina, d¡¯una bellesa industrial, no sembla tenir sortida. Batejada com ¡°el darrer artefacte socialista¡±, tindr¨¤ una segona vida en un milionari i paradoxal mercat que suposar¨¤ una pluja de diners per als seus fabricants. I l¡¯espectador agraeix aquest final indulgent, fins i tot alegre, perqu¨¨ aquella gent no es mereixia una recaiguda.
Quan la f¨¤brica es reobre hi arriben els reporters d¡¯un diari. El t¨ªtol de l¡¯article ser¨¤ ¡°Emprenedors de la nova era reuneixen seguidors de l¡¯antiga religi¨® socialista¡±. Un t¨ªtol absolutament equivocat. Si alguna vegada la van practicar... ja fa anys que n¡¯han fet apostasia. Els joves del poble, aix¨° del marxisme, ho han estudiat per sobre a l¡¯escola. I aquesta ¡°nova era¡± resulta un engany del que et pots salvar, nom¨¦s una vegada, amb una sortida manicomial. La descripci¨® esperp¨¨ntica del m¨®n de l¡¯art -o millor dit, del seu desguitarrat mercat- ¨¦s crua, molt crua.
L¡¯obra, dirigida per Dalibor Matanic, va rebre merescudament el premi a la Millor S¨¨rie Internacional al festival franc¨¨s S¨¦ries Mania 2021. Cada cap¨ªtol est¨¤ centrat en la perip¨¨cia d¡¯un personatge. No ¨¦s cine hist¨°ric. ?s la descripci¨® contempor¨¤nia d¡¯una trag¨¨dia persistent que deixa sense futur. El director permet que els seus estimad¨ªssims personatges -tractats de manera s¨°bria, delicada i interpretats per uns enormes actors- puguin tornar a pensar en qu¨¨ pot ser una vida... Per¨° aquest final dol? nom¨¦s ¨¦s per als que surten a la pel¡¤l¨ªcula. No ¨¦s per a tothom. ?s el final d¡¯una obra que salva els seus personatges ofegats per un passat de pobresa i guerra que, fins i tot sense saber-ho, tenen una ¨¤nima partisana. ?s un final fet per a ells d¡¯una obra singular, dura, emotiva.
Mart¨ªn Caparr¨®s escrivia fa uns dies un espl¨¨ndid article sobre la paraula futur i deia: El nostre futur immediat consistir¨¤ en inventar-se un futur desitjable - i, despr¨¦s, lluitar per intentar aconseguir-lo-. Doncs aix¨°.