Destruir la cultura nacional, fundar-ne una de feixista

Des d¡¯un punt de vista cultural, l¡¯ocupaci¨® franquista de Barcelona que es va iniciar el 26 de gener del 1939 va tenir dos objectius entrelligats. Un era destructiu i l¡¯altre creatiu. El destructiu pretenia acabar amb tot el tramat cultural que el catalanisme havia constru?t al llarg de les quatre d¨¨cades anteriors per tal de fer operativa una cultura nacional moderna. Des de l¡¯afusellament de Carles Rahola fins a la crema de biblioteques particulars, passant per l¡¯ocupaci¨® dels buits de l¡¯exili o la prohibici¨® de qualsevol ...

Des d¡¯un punt de vista cultural, l¡¯ocupaci¨® franquista de Barcelona que es va iniciar el 26 de gener del 1939 va tenir dos objectius entrelligats. Un era destructiu i l¡¯altre creatiu. El destructiu pretenia acabar amb tot el tramat cultural que el catalanisme havia constru?t al llarg de les quatre d¨¨cades anteriors per tal de fer operativa una cultura nacional moderna. Des de l¡¯afusellament de Carles Rahola fins a la crema de biblioteques particulars, passant per l¡¯ocupaci¨® dels buits de l¡¯exili o la prohibici¨® de qualsevol manifestaci¨® p¨²blica en catal¨¤, el ventall d¡¯accions per liquidar una identitat nacional va ser programada i sistem¨¤tica.

Sobre aquest buit es va pretendre construir una cultura alternativa, feixista i hipertrofiadament nacionalista. Els principals ide¨°legs d¡¯aquest segon objectiu estaven integrats a la Direcci¨® General de Propaganda que dirigia Dionisio Ridruejo a Burgos i que estava integrada al Ministeri de l¡¯Interior de Ram¨®n Serrano Su?er. Un dels ide¨°legs d¡¯aquesta feixistitzaci¨® de la cultura a Catalunya va ser Juan Ram¨®n Masoliver.

S¡¯acaba de publicar un bon llibre d¡¯hist¨°ria cultural sobre l¡¯atractiva traject¨°ria de Masoliver com a mediador literari. Es titula Juan Ram¨®n Masoliver. Edici¨®n y cultura en la Barcelona de posguerra, la seva autora ¨¦s M¨ªriam G¨¢zquez i l¡¯ha publicat F¨®rcola. Segurament la principal virtut del llibre ¨¦s estudiar el desconegut fons personal de Masoliver.

Al pr¨°leg G¨¢zquez explica la relaci¨® que va establir amb la v¨ªdua de Masoliver. A poc a poc van fer certa amistat i un dia li va preguntar qu¨¨ hi havia dins d¡¯aquell bagul al damunt del qual hi havia un tocadiscs, llibres de cuina i revistes del cor. El van obrir juntes. Hi havia documentaci¨® de la Guerra Civil, inclosa una c¨°pia manuscrita dels Estatuts de Falange i les Jons. En aquest document hi havia correccions i anotacions de Masoliver mateix.

A Burgos el c¨¤rrec de Masoliver era la direcci¨® de la Oficina de Ocupaci¨®n y Avance. La tasca principal que li va ser encomanada, segons G¨¢zquez, fou la direcci¨® de la campanya de propaganda que s¡¯havia de realitzar a Catalunya a mesura que les forces insurrectes l¡¯anessin ocupant. La seva pretensi¨®, segons una carta adre?ada a Eugeni d¡¯Ors, a qui va demanar ajuda, era ¡°hacer una labor meditada y bien lograda¡±. Una de les eines de propaganda que havien de permetre una rebuda no hostil per part dels barcelonins era un manifest redactat per Serrano Su?er i que es va imprimir en catal¨¤ en unes fulles volants que es pretenien repartir a mesura que avan?aven per la ciutat. Aquest manifest i altres documents estan reprodu?ts al fascinant volum Barcelona, gener de 1939 de Francesc Vilanova i Vila-Abadal que acaba de publicar l¡¯Ajuntament. Com ¨¦s ben sabut aquesta campanya de propaganda va ser avortada pels generals que dirigien l¡¯operaci¨® militar. Res que hagu¨¦s de sorprendre gaire. ¡°Cal tenir en compte que la pulsi¨® nacionalista, l¡¯espanyolisme radical, era un component essencial del projecte feixista hisp¨¤nic, com el nacionalisme ho era en el conjunt dels feixismes europeus¡±.

La campanya de propaganda que depenia de Masoliver no va prosperar. L¡¯equip de Propaganda es va establir uns dies i va comen?ar a redissenyar el sistema cultural per substituir el catal¨¤ per un de feixista. Es va escenificar amb el Desfile de la Victoria del 21 de febrer, amb la redacci¨® apressada d¡¯un projecte d¡¯Instituto Espa?ol de Estudios Mediterr¨¢neos (ben estudiat per Ol¨ªvia Gassol) i sobretot amb tota l¡¯activitat desplegada entorn del primer Sant Jordi, tant pel que fa als cicles de confer¨¨ncies com a l¡¯activitat editorial (ho vaig analitzar a El llarg proc¨¦s). Potser cap editorial evidencia aquell programa feixista ideat des de Barcelona com Yunque, creada a l¡¯abril i que no trigaria a ser dirigida per Masoliver.

La carta de presentaci¨® de l¡¯editorial, que reprodueix G¨¢zquez al seu llibre, ¨¦s bastant clarificadora de la mena de projecte que era Yunque: ¡°Se ha fundado en esta ciudad la Editorial Yunque, dedicada exclusivamente a una misi¨®n de propaganda de la doctrina del Movimiento Nacional-Sindicalista, de acuerdo con las normas que inspiran al Estado que ha creado el Caudillo de Espa?a¡±. Els dos primers llibres que van publicar van ser reedicions de Luys Santa Marina. El segon, Tras el ¨¢guila del C¨¦sar, que recreava estampes de la guerra del Marroc, va ser retirat per ordre directe del totpoder¨®s Serrano Su?er. Per¨° el projecte m¨¦s ambici¨®s de Yunque va ser la col¡¤lecci¨® Poes¨ªa en la Mano dirigida per Masoliver. El seu disseny tamb¨¦ ara es descobreix: va ser un enc¨¤rrec que va assumir Josep Jan¨¦s. Aix¨ª consta en un contracte signat per Jan¨¦s amb Francisco Pujol Mas, propietari de l¡¯empresa.

Poes¨ªa en la Mano, elitista i de vida limitada, pot explicar-se de moltes maneres. G¨¢zquez la presenta com un model d¡¯excel¡¤l¨¨ncia i de modernitzaci¨® cultural, assenyala que el projecte entroncava amb el mestratge d¡¯Ezra Pound sobre Masoliver. Per¨° no explora els motius pels quals aquella s¨¨rie de llibres de poesia pot llegir-se com l¡¯afany de constituir una tradici¨® l¨ªrica de legitimaci¨® pol¨ªtica. Aquella en la qual creia Masoliver aleshores, aquella per a la qual s¡¯havia creat Yunque. Per¨° no menys interessant ¨¦s comprovar com Poes¨ªa en la Mano va ser un dels espais en els quals es va intentar de manera efectiva la substituci¨® cultural. Els que s¡¯hi van implicar, sigui com sigui, no ho van aconseguir perqu¨¨ la n¨°mina de traductors i poetes locals implicats, malgrat el suport del nou estat, no van aconseguir afermar un sistema literari de qualitat en castell¨¤ a Barcelona.