Has de veure aquesta s¨¨rie, s¨ª o s¨ª

Segur que en els darrers temps heu sentit aquesta expressi¨® recent i d¡¯¨¨xit fulgurant: s¨ª o s¨ª. La seva velocitat d¡¯expansi¨® demostra la veritat que hi ha sota el t¨ªtol d¡¯una de les can?ons de la gran Laurie Anderson: ¡°El llenguatge ¨¦s un virus¡±. En poc temps ha passat de ser un tic verbal propi de la jovenalla a sentir-se en boca de seriosos professors d¡¯universitat. El que us deia: pur contagi v¨ªric.

S¡¯ha d¡¯admetre qu¨¨ ¨¦s una construcci¨® enigm¨¤tica: sabem qu¨¨ vol dir s¨ª, i tamb¨¦ sabem qu¨¨ vol dir o, per¨° la com...

Segur que en els darrers temps heu sentit aquesta expressi¨® recent i d¡¯¨¨xit fulgurant: s¨ª o s¨ª. La seva velocitat d¡¯expansi¨® demostra la veritat que hi ha sota el t¨ªtol d¡¯una de les can?ons de la gran Laurie Anderson: ¡°El llenguatge ¨¦s un virus¡±. En poc temps ha passat de ser un tic verbal propi de la jovenalla a sentir-se en boca de seriosos professors d¡¯universitat. El que us deia: pur contagi v¨ªric.

S¡¯ha d¡¯admetre qu¨¨ ¨¦s una construcci¨® enigm¨¤tica: sabem qu¨¨ vol dir s¨ª, i tamb¨¦ sabem qu¨¨ vol dir o, per¨° la combinaci¨® total s¨ª o s¨ª produeix una sorpresa notable la primera vegada que la sentim. I ¨¦s que, d¡¯acord amb el nostre coneixement impl¨ªcit de la llengua, o ¨¦s una part¨ªcula que presenta una disjunci¨®; planteja una elecci¨® entre dues coses diferents, per exemple: ¡°Vols caf¨¨ o te?¡±, ¡°De postres, poden prendre pinya o mousse de xocolata¡±, ¡°El nou cap, ¨¦s agradable o ¨¦s un ranci?¡±. La conjunci¨® o ens obliga a seleccionar (¨¦s una paraula petita, per¨° manaire). Ara b¨¦: quin tipus extravagant d¡¯elecci¨® planteja una expressi¨® que proposa escollir entre dues coses que s¨®n la mateixa? Aix¨° constitueix una mena de contradictio in terminis. Imagineu-vos si alg¨² us digu¨¦s: ¡°Avui em posar¨¦ pantalons o pantalons¡±. ?s ben b¨¦ una paradoxa. De fet, cada cop que alg¨² deixa anar l¡¯afegit¨® modernet s¨ª o s¨ª est¨¤ fent servir (encara que probablement no ho s¨¤piga) una figura ret¨°rica de tradici¨® secular. Aquesta no us l¡¯esper¨¤veu, eh?

Passats uns segons d¡¯estupefacci¨® inicial, la soluci¨® a la paradoxa revela que no hi ha elecci¨® possible: s¨ª o s¨ª falseja una aparen?a d¡¯elecci¨®, ¨¦s una alternativa fake (ja hi som de nou amb expressions que semblen una cosa, per¨°, en el fons, en s¨®n una altra). En realitat, at¨¨s que no podem escollir res m¨¦s que s¨ª, aquesta f¨®rmula fashion expressa una mena de S? emfatitzat, equival a dir: ¡°I tant que s¨ª!!¡± o ¡°S¨ª, s¨ª, s¨ª!!¡±.

I ben pensat, per qu¨¨ dimonis intensifiquem una afirmaci¨® d¡¯aquesta manera tan rebuscada, mitjan?ant una paradoxa que es revela falsa, en lloc de dir les coses de manera m¨¦s planera, m¨¦s normal i, en definitiva, m¨¦s econ¨°mica? Que no ens havien dit que els parlants som mandrosos, previsibles i mig incultes?

Doncs sembla que no tant. De fet, la parla quotidiana t¨¦ un percentatge de figures ret¨°riques per nombre de paraules que ja les hauria volgut un poeta del barroc: met¨¤fores, hip¨¨rboles, l¨ªtotes, sinest¨¨sies, paradoxes. I els parlants tenim, a m¨¦s, una d¨¨ria innegable per crear, celebrar i compartir formes noves d¡¯expressar una idea ja coneguda, molt millor si s¨®n xocants i originals. Certament, es pot dir: ¡°Se me¡¯n fot, si te¡¯n vas amb una altra, no penso estar pas trista¡±. Per¨° admetem que ¨¦s molt m¨¦s guai dir: ¡°Les dones ja no ploren, les dones facturen!¡±. I el nostre s¨ª o s¨ª t¨¦ tamb¨¦ aquest aire juganer i un xic fr¨ªvol que ens diverteix emprar en les interaccions del dia a dia.

S¨ª o s¨ª ¨¦s un pleonasme, ja ho sabeu, all¨° d¡¯¡±un plat ¨¦s un plat, i un got ¨¦s un got¡± (eloq¨¹¨¨ncia presidencial, qui ho diria), i tamb¨¦ ¡°si nosaltres tenim la pilota, vol dir que els rivals no la tenen¡± (Cruyff en mode filos¨°fic). Totes dues frases s¨®n pleonasmes, per¨° sens dubte no s¨®n del mateix tipus: la frase del pol¨ªtic ens deixa estupefactes. Hi busquem un possible significat ocult, per¨° no el trobem (perqu¨¨ no hi ¨¦s). Es tracta d¡¯una tautologia inerme. La frase cruyffiana ¨¦s, tanmateix, diferent: sembla una bajanada, per¨° quan es pensa dues vegades, expressa tota una filosofia sobre el joc del futbol basada en el domini de la pilota durant el partit. T¨¦, doncs, molt significat. I a quin dels dos tipus de pleonasme dir¨ªeu que pertany la recent f¨®rmula s¨ª o s¨ª? ?s veritat que no aporta una perspectiva innovadora sobre res, per¨° no ¨¦s tampoc una frase buida, al contrari; traspua el car¨¤cter que l¡¯inimitable Gila atribu?a a l¡¯humor: ¨¦s una errada del codi, una mena d¡¯estafa mental que, tanmateix, no t¡¯enfada, perqu¨¨ et porta a un lloc c¨°mic i entretingut.

La vida di¨¤ria pot ser perillosament rutin¨¤ria. Com que som ¨¦ssers intel¡¤ligents, posem-li unes gotes de diversi¨® a la parla... s¨ª o s¨ª!