Bona idea. Te la compro!

No s¨¦ si ho sab¨ªeu, per¨° ara les idees ja no es comparteixen lliurement en un emp¨¤tic ping-pong conversacional. Ara les idees es compren (i, per tant, es venen). Segur que heu sentit aquesta frase feta, te la compro, com a expressi¨® d¡¯acceptaci¨® d¡¯una proposta, iniciativa o idea: ¡°I si en lloc d¡¯anar en tren, agafem un blablacar?¡± / ¡°Bona idea! Te la compro!¡±, que equival a ¡°Tens ra¨®¡±, ¡°Hi estic d¡¯acord¡±, ¡°Em sembla b¨¦¡±, ¡°M¡¯hi sumo¡±.

Aquesta f¨®rmula ¨¦s una manera nova de mostrar acord. I t¨¦ la possibilitat de ser negada: ¡°No, tia. En Carles no ¨¦s un idiota. Aix¨° no t¡¯ho compro¡±. ...

No s¨¦ si ho sab¨ªeu, per¨° ara les idees ja no es comparteixen lliurement en un emp¨¤tic ping-pong conversacional. Ara les idees es compren (i, per tant, es venen). Segur que heu sentit aquesta frase feta, te la compro, com a expressi¨® d¡¯acceptaci¨® d¡¯una proposta, iniciativa o idea: ¡°I si en lloc d¡¯anar en tren, agafem un blablacar?¡± / ¡°Bona idea! Te la compro!¡±, que equival a ¡°Tens ra¨®¡±, ¡°Hi estic d¡¯acord¡±, ¡°Em sembla b¨¦¡±, ¡°M¡¯hi sumo¡±.

Aquesta f¨®rmula ¨¦s una manera nova de mostrar acord. I t¨¦ la possibilitat de ser negada: ¡°No, tia. En Carles no ¨¦s un idiota. Aix¨° no t¡¯ho compro¡±. Certament, no es tracta d¡¯una frase literal: no esperem que les persones que fan servir aquesta frase treguin a continuaci¨® la cartera o el m¨°bil per pagar efectivament la proposta (vet aqu¨ª potser un nou model de negoci conversacional?).

Aix¨° de ¡°comprar una idea¡± ¨¦s una met¨¤fora, ¨¦s clar, una mena de comparaci¨® impl¨ªcita: ¡°la idea (m¡¯agrada tant que) te la compro¡±. Tanmateix, sempre ha estat aix¨ª la valoraci¨® de les idees que intercanviem, en termes tan crus de compravenda? Doncs no. De fet, justament per aix¨° la frase encara ens sorpr¨¨n un xic quan alg¨² la fa servir: perqu¨¨ es tracta d¡¯una met¨¤fora recent.

El ling¨¹ista a qui tot d¡¯una molts pol¨ªtics van considerar cool esmentar en els seus discursos, George Lakoff, va explicar de manera reveladora fins a quin punt el nostre pensament i, en conseq¨¹¨¨ncia, la nostra llengua quotidiana, tenen un fonament metaf¨°ric. Els humans som ¨¦ssers cognitivament limitats; rarament aconseguim entendre les nocions abstractes si no ¨¦s a partir de la concreci¨®, especialment de la que tenim m¨¦s a l¡¯abast, que no ¨¦s altra sin¨® el nostre cos. I per aix¨° metaforitzem les actituds i emocions corpore?tzant-les: ¡°Ell ¨¦s el cap de l¡¯equip¡±, ¡°M¡¯he llevat amb el peu esquerre¡±, ¡°Li ha donat l¡¯esquena al seu amic¡±, ¡°T¨¦ molta m¨¤ esquerra i la cara molt dura¡±, i tantes d¡¯altres. I d¡¯igual manera estenem figuradament el nostre cos a la descripci¨® del m¨®n que ens envolta, i aix¨ª parlem de la boca del metro o el coll de l¡¯ampolla.

El mateix Lakoff va demostrar que concebem les discussions en uns termes metaf¨°rics for?a b¨¨l¡¤lics: ¡°Una discussi¨® ¨¦s (com) una guerra¡±. Aquesta met¨¤fora de base explica les expressions que fem servir habitualment per referir-nos als intercanvis discrepants, com ara: ¡°Va fer servir una dada irrebatible, que va donar directe a la diana de la seva defensa¡±, o ¡°El meu ex em va etzibar c¨¤rregues de profunditat, per¨° jo em defensava esgrimint l¡¯argument de la seva infidelitat¡±.

No trobeu que seria molt divertit subvertir les met¨¤fores que usem de manera autom¨¤tica, sense adonar-nos-en, i fer-ne servir unes altres al seu lloc? Per exemple, i si en lloc d¡¯una guerra metaforitz¨¦ssim les discussions com un ball? Us ho imagineu? Podr¨ªem dir coses com: ¡°Jo vaig proposar-li tres idees r¨¤pides i divertides, rotllo txa-txa-txa, per¨° ell va respondre, un cop m¨¦s, amb voltes i voltes insistents, una i altra vegada, com en un vals, sobre el tema de la confian?a¡±. M¨¦s enll¨¤ del divertimento que suposaria una revoluci¨® metaf¨°rica com aquesta, sabem que la manera com metaforitzem la realitat que ens envolta t¨¦ una repercussi¨® directa en com la percebem. Pensar en un di¨¤leg d¡¯idees oposades en termes de ball rebaixaria els sentiments d¡¯hostilitat que posem en marxa en les controv¨¨rsies, ens permetria veure els interlocutors discrepants com a persones de ritmes diferents i potser un xic maldestres, i no com a enemics a qui cal v¨¨ncer.

La met¨¤fora ¡°les idees s¨®n un producte que es compra i es ven¡±, a quina conceptualitzaci¨® de les converses i les relacions ens remet? Fins ara, quan constru¨ªem conjuntament amb un amic o company una proposta, i alg¨² suggeria la millor possibilitat, d¨¨iem quelcom com ¡°Ostres, ben vist! Tens ra¨®! Moltes gr¨¤cies!¡±. Pren¨ªem la nova idea com un regal que ens oferia alg¨² gener¨®s i m¨¦s inspirat que nosaltres. Per¨° si comprem les idees, ja no les regalem; al contrari, convertim la cooperaci¨® conversacional, base de la col¡¤laboraci¨® humana, en una transacci¨® econ¨°mica, en un negoci.

Te la compro, expressi¨® que reflecteix l¡¯esperit dels temps.