L¡¯AMB projecta la Barcelona metropolitana del futur

Jordi S¨¢nchez, vicepresident de Pol¨ªtiques Urban¨ªstiques de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB), descriu el PDUM com l¡¯instrument per pensar la metr¨°polis del futur i ¡°posar les bases per a la seva transformaci¨®¡±. Amb la seva aprovaci¨® inicial, que acaba de produir-se, es dona resposta a ¡°un pacte de govern recollit en el programa d¡¯actuaci¨® metropolitana del mandat 2019-2023¡å.

S¨¢nchez destaca que el pla acabat de presentar ¨¦s una ferma aposta per ¡°un model metropolit¨¤ en xarxa, polic¨¨ntric i nodal, que fuig de la din¨¤mica centre-perif¨¨ria que havia condemnat a molts barris i munici...

Jordi S¨¢nchez, vicepresident de Pol¨ªtiques Urban¨ªstiques de l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona (AMB), descriu el PDUM com l¡¯instrument per pensar la metr¨°polis del futur i ¡°posar les bases per a la seva transformaci¨®¡±. Amb la seva aprovaci¨® inicial, que acaba de produir-se, es dona resposta a ¡°un pacte de govern recollit en el programa d¡¯actuaci¨® metropolitana del mandat 2019-2023¡å.

S¨¢nchez destaca que el pla acabat de presentar ¨¦s una ferma aposta per ¡°un model metropolit¨¤ en xarxa, polic¨¨ntric i nodal, que fuig de la din¨¤mica centre-perif¨¨ria que havia condemnat a molts barris i municipis a ser la porta de darrera de la gran ciutat¡±. Aquesta voluntat d¡¯articular el territori sobre bases noves ve complementada per un model urban¨ªstic ¡°sostenible, compacte i que no sigui depredador de territori, sin¨® regenerador d¡¯all¨° que ja s¡¯ha constru?t¡±.

Jordi S¨¢nchez, vicepresident de Pol¨ªtiques Urban¨ªstiques de l¡¯AMB, diu que el PDUM ¨¦s una ferma aposta per ¡°un model metropolit¨¤ en xarxa, polic¨¨ntric i nodal¡±.

El nou full de ruta renova i deixa enrere el Pla General Metropolit¨¤ de 1976 i desenvolupa els eixos i la visi¨® estrat¨¨gica de la planificaci¨® en curs fins ara m¨¦s recent, el Pla Territorial de Barcelona (PTMB), que va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l¡¯agost de 2010. Els treballs de redacci¨® del PDUM van comen?ar l¡¯any 2015. Un primer esborrany va rebre el vist i plau de Consell Metropolit¨¤ el 26 d¡¯abril de 2019, obrint aix¨ª un per¨ªode participatiu i d¡¯informaci¨® p¨²blica que es va allargar fins el 31 de gener de 2020 i va permetre recollir les aportacions dels ajuntaments concernits i m¨¦s de 2.000 suggeriments i propostes per part de persones f¨ªsiques i jur¨ªdiques.

Una resposta adequada als grans reptes globals

El PDUM pret¨¦n ser una finestra oberta a la Barcelona metropolitana de 2050, que es preveu, segons fonts de l¡¯AMB, ¡°regenerada, polic¨¨ntrica, renaturalitzada i cohesionada¡±. Entre el objectius del nou model que es proposa destaquen el refor?ament de la solidaritat metropolitana, ¡°la millora de l¡¯efici¨¨ncia del metabolisme urb¨¤¡±, el foment d¡¯una mobilitat activa i sostenible basada en un replantejament de les actuals infraestructures, l¡¯impuls de la competitivitat i sostenibilitat de l¡¯economia territorial o l¡¯afavoriment de la cohesi¨® social mitjan?ant ¡°l¡¯habitatge, l¡¯espai p¨²blic, els equipaments i el transport p¨²blic¡±.

En paraules de Xavier Mari?o, director de l¡¯?rea de Desenvolupament de Pol¨ªtiques Urban¨ªstiques de l¡¯AMB, ¡°calia una renovaci¨® del plantejament metropolit¨¤ i per aix¨° s¡¯ha promogut la redacci¨® del Pla Director i la seva aprovaci¨® inicial¡±. Amb aquesta nova eina d¡¯actuaci¨®, el territori podr¨¤ ¡°donar respostes a reptes de car¨¤cter global com ara el canvi clim¨¤tic, la disrupci¨® tecnol¨°gica, la transici¨® energ¨¨tica o les noves demandes socials i econ¨°miques¡±. Al seu torn, Mireia Peris, cap del servei de redacci¨® del PDUM, destaca que el document inclou propostes i l¨ªnies d¡¯actuaci¨® sobre quatre grans eixos: ¡°Posar en valor la matriu biof¨ªsica i el serveis ecosist¨¨mics del territori; garantir un nou policentrisme basat en avingudes metropolitanes i corredors verds que li donen suport; potenciar l¡¯habitabilitat, qualitat i cohesi¨® dels teixits urbans tant residencials com econ¨°mics, i potenciar l¡¯efici¨¨ncia i la sostenibilitat de les infraestructures¡±.

Menys vehicles privats, m¨¦s cohesi¨® i zones verdes

Entrant en el detall de les propostes concretes, el Pla aposta per reduir a la meitat l¡¯¨²s de vehicles privats a l¡¯¨¤rea metropolitana. El 2050 es preveu que el 50% dels despla?aments es facin a peu o en bicicleta i un 30% es realitzin en transport p¨²blic. Per fer-ho possible, es planteja el desenvolupament d¡¯una xarxa de transport cada cop m¨¦s intermodal recolzada en la construcci¨® de deu gran avingudes metropolitanes que sumarien una extensi¨® total de 240 kil¨°metres. Pel que fa a l¡¯ampliaci¨® i reequilibri del parc residencial, es preveu la creaci¨® de m¨¦s de 120.000 habitatges assequibles i estables abans de 2050.

El Pla identifica m¨¦s de 80 ¨¤mbits d¡¯oportunitat (AOM): ¨¤rees urbanes amb necessitat de transformaci¨® ubicades a llocs estrat¨¨gics

Per ¨²ltim, el full de ruta prioritza la protecci¨® dels espais natural i agraris de la metr¨°polis, per preservar el seu valor ecol¨°gic i potenciar el seus efectes positius sobre la salut i el benestar de la ciutadania. Per tal d¡¯assolir aquests objectius, es proposa una nova pol¨ªtica d¡¯infraestructures verdes i blaves basada en quatre principis rectors: la preservaci¨® dels espais oberts, la recuperaci¨® de l¡¯activitat agr¨¤ria, la millora del cicle integral del aigua i la creaci¨® d¡¯una nova xarxa de parcs i eixos verds que integrin la natura a la ciutat.

CAP A UNA METR?POLIS POLIC?NTRICA

L¡¯aposta per una organitzaci¨® territorial molt m¨¦s polic¨¨ntrica s¡¯articula al voltant de 15 nous pols d¡¯atracci¨® urbana. Dintre d¡¯aquestes noves centralitats, se¡¯n distingeixen set d¡¯ordenades (¨¦s a dir, ja prou madures i en vies de desenvolupament) i altres vuit de no ordenades, pendents de plans urban¨ªstics espec¨ªfics.

El PDUM identifica tamb¨¦ un total de 80 entorns urbans amb potencial de transformaci¨® i creixement econ¨°mic a mig termini que anomena ¡°¨¤mbits d¡¯oportunitat metropolitans¡± (AOM). Ocupen 2.920,77 hect¨¤rees i actualment venen a ser ¡°buits urbans¡±, insuficientment desenvolupats o en proc¨¦s de degradaci¨®, ¨¦s a dir, ¨¤rees on ¨¦s possible construir, detall que les converteix en valuoses donada la falta de s¨°l urb¨¤ edificable que presenta el territori.

Tamb¨¦ es consideren priorit¨¤ries les actuacions sobre els anomenats ¡°¨¤mbits de regeneraci¨® metropolitana¡± (ARU), es a dir, entorns degradats o teixits urbans vulnerables i amb d¨¨ficits estructurals. El Pla identifica set ARU residencials (Porta Meridiana, Serra d¡¯en Mena, Bes¨°s Sud, Ciutat Vella, Samunt¨¤, Sant Ildefons i Collserola) i sis d¡¯activitat econ¨°mica (Vall¨¨s, El Pla, Nord-Est, Sud-Riera de Molins, Les Salines i Mas Mateu).