¡®La pensi¨® d¡¯alemanys¡¯ , de Montserrat Corretger: Un m¨®n que s¡¯esgota

Deia Mart¨ª de Riquer que envejava qui no havia llegit El Quixot: podria llegir-lo per primer cop. La primera lectura ¨¦s una experi¨¨ncia molt gratificant, sobretot quan es troba amb una novel¡¤la com La pensi¨® d¡¯alemanys, de Montserrat Corretger. El primer que sorpr¨¨n ¨¦s que no sembla una opera prima. Al rev¨¦s. ?s el resultat d¡¯un llarg projecte d¡¯investigaci¨®. Tot i que l¡¯obra t¨¦ lloc als anys vint i trenta, l¡¯eco dels anteriors ¡ªles protestes i vagues a Barcelona, el moviment sindicalista o la Primera Guer...

Deia Mart¨ª de Riquer que envejava qui no havia llegit El Quixot: podria llegir-lo per primer cop. La primera lectura ¨¦s una experi¨¨ncia molt gratificant, sobretot quan es troba amb una novel¡¤la com La pensi¨® d¡¯alemanys, de Montserrat Corretger. El primer que sorpr¨¨n ¨¦s que no sembla una opera prima. Al rev¨¦s. ?s el resultat d¡¯un llarg projecte d¡¯investigaci¨®. Tot i que l¡¯obra t¨¦ lloc als anys vint i trenta, l¡¯eco dels anteriors ¡ªles protestes i vagues a Barcelona, el moviment sindicalista o la Primera Guerra Mundial¡ª se sent amb for?a, posant de relleu la mirada ¨¤mplia que projecta l¡¯autora a l¡¯hora de pensar l¡¯arrencada del segle XX. De fet, la novel¡¤la t¨¦ com a escenari Reus, per¨° travessa fronteres. De l¡¯Alemanya enfonsada en una crisi econ¨°mica al Madrid on el cop de Primo de Rivera es comen?a a entreveure; de la It¨¤lia feixista a l¡¯Alemanya nazi; de les esperances de la Segona Rep¨²blica a la Guerra Civil.

El punt de partida ¨¦s la pres¨¨ncia de traductors alemanys i su?ssos, quasi tots contractats per empreses de fruits secs, a Reus, dinamitzada culturalment per la seva pres¨¨ncia. Es relacionen amb la societat m¨¦s acomodada i m¨¦s activa de la ciutat. La pensi¨® del cuiner Otto ¨¦s el lloc de reuni¨®. Al voltant de les taules, on tamb¨¦ seuen reusencs rics, escoltem les seves converses, quasi totes amb rerefons pol¨ªtic. Preocupacions ciutadanes; debats sobre la situaci¨® dels treballadors; defensa de la necessitat d¡¯un projecte nacional; desafecci¨® pels partits pol¨ªtics o reflexions sobre l¡¯esperit dels pobles, el sentiment patri¨°tic i el desenvolupament dels pa?sos que, diu un dels personatges, no es pot produir ¡°nom¨¦s a partir de l¡¯economia, sin¨® que el que els fa cr¨¦ixer ¨¦s el potencial civilista, ciutad¨¤, com vulgueu dir-li, de l¡¯espiritualitat¡±. Si b¨¦ es tracta d¡¯una novel¡¤la coral, al centre hi ha el su¨ªs Ernst, gran lector. De seguida consider¨¤ Reus casa seva, i amb l¡¯alemany Horn, que particip¨¤ en la Primera Guerra Mundial i, decebut amb el punch de Hitler, somia amb una nova Alemanya, per la qual tornar¨¤ al front el 1939.

El seu car¨¤cter coral, sense renunciar a personatges forts; el seu substrat assag¨ªstic; la capacitat de l¡¯autora de filtrar els debats de l¡¯¨¨poca a les converses i tribulacions dels personatges i la figura de la pensi¨® com a lloc de retrobament i tamb¨¦ com a escenari del pas del temps evoquen La muntanya m¨¤gica. Ernest ¨¦s una esp¨¨cie de Hans Castorp. Mann va narrar la decad¨¨ncia de la societat burgesa; Corretger ens relata les conseq¨¹¨¨ncies del lent final del seu m¨®n. Tamb¨¦ podem llegir la novel¡¤la en paral¡¤lel a El llibreter Mendel, de Stefan Zweig. El caf¨¨ d¡¯on finalment Mendel ¨¦s expulsat pot ser evocat per la pensi¨® d¡¯Otto. All¨¤ el pas del temps s¡¯inscriu en els seus murs i es reflecteix en les converses i vides dels seus visitants. La pensi¨® d¡¯alemanys ¨¦s una gran novel¡¤la europea sobre un m¨®n que s¡¯acaba. O, com diria Zweig, sobre el m¨®n d¡¯ahir, per¨° tamb¨¦ sobre el nostre.