¡®Petita filosofia per a temps trastocats¡¯?, de Mauro Bonazzi: Una ploma no cau on un espera

La filosofia t¨¦ un aire de manual d¡¯instruccions per entendre el m¨®n, ser feli? o de preparaci¨® per a la mort. El seu to cr¨ªptic l¡¯ha convertida en un discurs nom¨¦s apte per a iniciats, per¨° no tota la filosofia reclama la dificultat d¡¯un Hegel. Tamb¨¦ ¨¦s filosofia, i de la bona, la paraula fr¨ªvola d¡¯un Voltaire. Deia Comte que el fil¨°sof ¨¦s un expert en generalitats, que sap una mica de tot i tot de res. Aquest car¨¤cter de saber total la fa seductora i necess¨¤ria a l¡¯hora d¡¯oferir-nos una s¨ªntesi sobre el perqu¨¨ del tot plega...

La filosofia t¨¦ un aire de manual d¡¯instruccions per entendre el m¨®n, ser feli? o de preparaci¨® per a la mort. El seu to cr¨ªptic l¡¯ha convertida en un discurs nom¨¦s apte per a iniciats, per¨° no tota la filosofia reclama la dificultat d¡¯un Hegel. Tamb¨¦ ¨¦s filosofia, i de la bona, la paraula fr¨ªvola d¡¯un Voltaire. Deia Comte que el fil¨°sof ¨¦s un expert en generalitats, que sap una mica de tot i tot de res. Aquest car¨¤cter de saber total la fa seductora i necess¨¤ria a l¡¯hora d¡¯oferir-nos una s¨ªntesi sobre el perqu¨¨ del tot plegat.

Al llarg de la seva carrera Mauro Bonazzi s¡¯ha mogut entre l¡¯acad¨¨mia i la mundanitat. Professor a Mil¨¤ o Utrecht, all¨¤ inicia els alumnes en els arcans de la realitat i els dilemes de m¨¦s enll¨¤ del b¨¦ i del mal. Ha acostat amb rigor al gran p¨²blic problemes mundans i ultramundans des de perspectives inesperades. La seva traject¨°ria ve ¨¤mpliament avalada pel seu coneixement d¡¯aquella filosofia total de Plat¨® o sobre el relativisme moral que va sacsejar l¡¯Atenes de P¨¨ricles; la seva ploma ¨¤gil proporciona una br¨²ixola per sortir de l¡¯atzucac d¡¯aquest m¨®n esvalotat i explorar les possibilitats d¡¯un m¨®n que mai no ofereix solucions definitives. ?s aquesta la funci¨® de la filosofia, que no ¨¦s pas poc: transcendir un present que ens ofega i no oblidar mai que la realitat pot ser diferent, que altres mons i altres formes de socie?tat s¨®n possibles, que el fatalisme de la ra¨® sempre pot ser ven?ut per l¡¯optimisme de la voluntat.

Bonazzi no defuig el perill d¡¯orientar-nos en aquest m¨®n l¨ªquid i trastocat i amb un petit manual de saviesa sobre la realitat i la felicitat on la filosofia substitueix els psicof¨¤rmacs i on Plat¨®, Freud o S¨°crates ens armen de coratge per saber qu¨¨ busquem, qui som, quines s¨®n les projeccions del que volem ser i com podem desemmascarar els fantasmes que ens acompanyen sempre. Aquesta angoixant obstinaci¨® de tenir principis i no acceptar que nom¨¦s tenim contradiccions l¡¯entoma el fil¨°sof amb ironia, f¨¤rmac sempre eficient per als nostres abismes i per entendre que en aquesta tr¨¤gica anomalia que ¨¦s la vida, el sexe proporciona sempre un pl¨¤cid rep¨°s.

Sartre, Epicur o Max Weber ens acompanyen en aquesta guia per a perplexos, no som altra cosa davant d¡¯un m¨®n que flueix permanentment i que agrada, com la veritat d¡¯Heraclit, d¡¯ocultar-se. Per aix¨° estem necessitats d¡¯un GPS existencial que ens orienti entre tanta desorientaci¨®, entre tanta veritat i postveritat i que ens ajudi davant de tanta hist¨¨ria i crispaci¨® col¡¤lectiva a no abdicar de la ra¨®. Si l¡¯esperan?a de vida augmenta, les malalties disminueixen i el benestar, tot i que no prou r¨¤pidament ni democr¨¤tica, es difon, no ser¨¤ que la realitat desmenteix cada dia el nostre fatalisme? Quan el pessimisme i el des¨¤nim s¡¯apoderen del nostre horitz¨® d¡¯expectativa, m¨¦s filosofia i menys Prozac. No renunciem mai, com dirien Arist¨°til o Wittgenstein, a continuar meravellant-nos del nostre m¨®n.