Llegat i secret de Joaquim Marco: cartes, silencis, amistats

El mes de maig del 1969, l¡¯escriptor Xavier Benguerel, un dia ¡°de cel eixelebrat, n¨²vols fatxendes i pluges infantils¡±, comunica la recepci¨® a Joaquim Marco del seu llibre Ejercicios literarios, on aplegava una segona tria dels seus articles (la primera ¨¦s de l¡¯any anterior: Sobre literatura catalana i d¡¯altres assaigs; la tercera, i magn¨ªfica, ¨¦s del 1972: Nueva literatura en Espa?a y Am¨¦rica). El futur autor d¡¯Ic¨¤ria, Ic¨¤ria o Els ven?uts elogia a la seva carta la vocaci¨® de servei que troba a les cr¨ªtiques de Marco. No se¡¯n serveix per exal?ar-se ell matei...

El mes de maig del 1969, l¡¯escriptor Xavier Benguerel, un dia ¡°de cel eixelebrat, n¨²vols fatxendes i pluges infantils¡±, comunica la recepci¨® a Joaquim Marco del seu llibre Ejercicios literarios, on aplegava una segona tria dels seus articles (la primera ¨¦s de l¡¯any anterior: Sobre literatura catalana i d¡¯altres assaigs; la tercera, i magn¨ªfica, ¨¦s del 1972: Nueva literatura en Espa?a y Am¨¦rica). El futur autor d¡¯Ic¨¤ria, Ic¨¤ria o Els ven?uts elogia a la seva carta la vocaci¨® de servei que troba a les cr¨ªtiques de Marco. No se¡¯n serveix per exal?ar-se ell mateix. ¡°No adoptes aquells aires que fa poc em feien protestar en escriure a l¡¯Espriu: Senyores i senyors, ara veuran de qu¨¨ soc capa? i qu¨¨ soc capa? de dir, en parlar d¡¯aquest autor o d¡¯aquest llibre¡±. Dit aix¨°, als comen?aments d¡¯una amistat que duraria fins a la mort de Benguerel, a la carta li estira amb suavitat les orelles. ¡°Tamb¨¦ he pensat, i t¡¯ho vull dir perqu¨¨ penso el gran servei que podries prestar a la nostra soferta i desventurada cultura, que si et giressis una mica m¨¦s de cara el septentri¨®, tal vegada arribaries a trobar (no ara, sin¨® m¨¦s tard) una satisfacci¨® molt ¨ªntima i extremadament positiva¡±.

Xavier Benguerel contempla Joaquim Marco, que aleshores t¨¦ 34 anys, com un possible hereu de Carles Riba, i pensa que podria exercir una funci¨® similar a la cultura catalana. Aquell comentari va ser at¨¨s per Marco. Perqu¨¨ intentaria guanyar pes espec¨ªfic a les dues cultures, l¡¯espanyola i la catalana, a trav¨¦s d¡¯una pr¨¤ctica de la cr¨ªtica liter¨¤ria que nom¨¦s volia valorar la qualitat i/o l¡¯oportunitat de les obres que ressenyava. Amb l¡¯afany d¡¯incidir en el mapa cultural catal¨¤, publicaria amb Jaume Pont La nova poesia catalana (Edicions 62, 1980) i va intervenir en la direcci¨® liter¨¤ria de Llibres de Sinera, l¡¯editorial fundada per Felip Cid i el pintor Josep Pla-Narbona, i prou vinculada al gran prestigi de qu¨¨ aleshores gaudia Salvador Espriu. A la llarga aquell esfor? de conciliaci¨® i enteniment entre les dues cultures amb prou feines tindria cap recompensa i va generar en Marco una decepci¨® personal profunda: ¡°La pol¨ªtica i el desengany han estat determinants a la meva vida¡±, confessaria molts anys despr¨¦s a Jaume Pont i Sala Valldaura en una llarga entrevista publicada a la revista Campo de Agramante.

Una estrofa d¡¯un dels seus poemes de maduresa (els millors) tra?a el seu autoretrat:

Sus amigos le abandonaron sin misericordia.

No reconoci¨® otra fidelidad que la de su perro.

Hubiera preferido mil veces parecerse a Homero, Milton o Jorge Luis Borges

ser un ciego que se ilumina por dentro,

inventar los infiernos de Dante por no vivir los cotidianos

y peque?os, tan min¨²sculos, tan vulgares como su destino.

Conscient que la vida, amb tota la seva duresa, acaba triturant les intencions i els estats d¡¯¨¤nim i al final de la cadena de muntatge no queda res m¨¦s que la veritat dels resultats, em permeto aqu¨ª reflexionar amb una mica m¨¦s de detall sobre les raons d¡¯aquest desengany vital que tant condicionaria la vellesa de Joaquim Marco (Barcelona, 1935-2020).

Marco va deixar a les meves mans el seu llegat personal. La Biblioteca Joaquim Marco est¨¤ ara integrada com una col¡¤lecci¨® especial de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, i el seu epistolari, aix¨ª com l¡¯arxiu personal, es conservaran a la Unitat d¡¯Estudis Biogr¨¤fics de la UB com a part de l¡¯Arxiu de la Mem¨°ria. ?s a partir d¡¯aquests materials que ha sorgit la reflexi¨® sobre la seva consci¨¨ncia de frac¨¤s, a la qual m¡¯agradaria trobar una explicaci¨®.

Poeta, editor, cr¨ªtic...

Un dels fils de la correspond¨¨ncia que abra?a tota la seva traject¨°ria ¨¦s, paradoxalment, la queixa dels seus corresponsals per la falta de not¨ªcies o de respostes a les cartes que li envien.

La primera carta de Marco a Julio Cort¨¢zar no est¨¤ datada, per¨° ha de ser, com la de Benguerel, de la primavera del 1969. Marco li demana un llibre de poemes per a la seva col¡¤lecci¨® de poesia Ocnos, fundada per ell mateix un any abans, que comptava amb un equip de redacci¨® memorable: Jaime Gil de Biedma, Pere Gimferrer, ?ngel Gonz¨¢lez, Luis Izquierdo, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo. A Ocnos ja s¡¯havia publicat As¨ª se fund¨® Carnaby Street, de Leopoldo Mar¨ªa Panero, o Los peque?os infiernos, de Roque Dalton, entre d¡¯altres llibres de versos. Cort¨¢zar respon mesos despr¨¦s. La seva vida a Par¨ªs ¨¦s embolicada i no li ¨¦s gens f¨¤cil atendre les obligacions. Per¨° complir¨¤ amb la petici¨® de Marco. Envia el seu poemari: ser¨¤ Pameos y meopas. Malgrat aix¨°, la tramesa dels textos ¨¦s succe?da pel silenci de Marco. ¡°No te oculto que me ha inquietado un poco (los cronopios no nos ofendemos salvo en casos de fuerza mayor) tu silencio personal. Te imagino ocupado, aburrido, ausente o escribiendo, cuatro razones para no escribir cartas, lo s¨¦ de sobra¡±. La paraula ¨¦s ocupat.

I ¨¦s que Marco, a la d¨¨cada dels setanta, desenvolupava de Barcelona estant la seva tasca professional en m¨²ltiples direccions. Era professor no numerari de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona. Des de la seva no-c¨¤tedra impulsava els estudis llatinoamericanistes, tot convertint-se en refer¨¨ncia indiscutible de la penetraci¨® del boom a Espanya. Dirigia el magn¨ªfic Diccionario Enciclop¨¦dico editat per Salvat, entre altres publicacions estrella de l¡¯editorial. S¡¯havia llan?at a crear ell mateix un segell editorial (Ocnos). Escrivia i publicava la seva poesia. Exercia la cr¨ªtica liter¨¤ria al Diario de Barcelona, La Vanguardia i Destino, revista on havia arribat a dirigir la secci¨® de literatura substituint el cr¨ªtic Rafael V¨¢zquez Zamora. Col¡¤laborava, segons s¡¯ha dit, en el projecte, fallit, de crear ponts entre la literatura espanyola i la catalana. I preparava la seva tesi doctoral sobre la recepci¨® de la literatura de cordill als segles XVIII i XIX. I tot aix¨° sense referir-nos al seu comprom¨ªs pol¨ªtic amb l¡¯antifranquisme que el 1960 ja l¡¯havia portat a la pres¨® ¡ªva ser membre d¡¯una de les primeres c¨¨l¡¤lules del PSUC a la universitat¡ª i tamb¨¦ a ser expulsat com a professor el 1966 arran de la seva participaci¨® a la Caputxinada.

El m¨®n on Marco desenvolupava aquesta intensa activitat en bona mesura s¡¯ha dissolt, per¨° a les acaballes de la dictadura era central, i ell era al centre del sistema cultural barcelon¨ª. Les cartes ho evidencien. No hi ha dubte que als anys setanta i vuitanta Joaquim Marco era un home ambici¨®s que havia aconseguit el seu prop¨°sit d¡¯incidir activament en totes les esferes del domini literari: la creaci¨®, la cr¨ªtica, l¡¯articulisme, la doc¨¨ncia, l¡¯edici¨® i la investigaci¨®, beneficiant-se de l¡¯enorme porositat cultural que oferia l¡¯espurnejant Barcelona d¡¯aquella etapa, presidida pels grans canvis. Va ser una mena d¡¯home orquestra, una refer¨¨ncia imprescindible de la vida cultural amb una enorme capacitat de treball.

Marco crida l¡¯atenci¨® d¡¯autors com Jorge Guill¨¦n, a qui editar¨¤ El argumento de la obra (ser¨¤ el primer t¨ªtol d¡¯Ocnos). Al mateix temps que el poeta val¡¤lisolet¨¤ el llegeix com a cr¨ªtic a Destino i en altres publicacions, el veu com a editor del seu llibre i rep al seu apartament de Cambridge (Massachussets) un petit volum: Algunos cr¨ªmenes y otros poemas. ?s un poemari de Marco que ell mateix edita a Ocnos. Guill¨¦n, meravellat, li diu: ¡°En este punto [el de las muchas actividades] seamos burgueses: trabajo y trabajo (¡­) El doble ejercicio ¡ªpoes¨ªa, cr¨ªtica¡ª es muy bueno. Yo he sacrificado bastante mi cr¨ªtica a mi poes¨ªa. No supe conciliarlas como s¨ª hizo Baudelaire o Coleridge, como T.S. Eliot. Me falt¨® tiempo y ahora lo deploro¡±.

Marco, tot i aix¨°, era molt conscient que la literatura, i la cr¨ªtica liter¨¤ria, amb prou feines professionalitzades, havien iniciat el proc¨¦s d¡¯integraci¨® en la societat de consum, de manera que les possibilitats (tamb¨¦ econ¨°miques) eren m¨¤ximes. Gaireb¨¦ tot estava per fer, per entendre¡¯ns. I ell creia que ho podia fer gaireb¨¦ tot. Un comentari de Julio Cort¨¢zar a La vuelta al d¨ªa en ochenta mundos ens serveix per resumir la situaci¨® que vivia la literatura argentina (per¨° tamb¨¦ l¡¯espanyola) als anys seixanta i setanta: ¡°As¨ª nos decretamos escritores o lectores ex oficio, sin noviciado y sin vela de armas, pasando de vagas lecturas a la rotunda redacci¨®n de nuestra primera novela y al pobre editor m¨¢s o menos catal¨¢n que no entiende lo que pasa y baja espantado la met¨¢lica de su cat¨¢logo¡±.

Home orquestra de la literatura

Els primers s¨ªmptomes que alguna cosa no funcionava del tot b¨¦ els trobem ben aviat. Per exemple, quan publica la seva tesi a Taurus: Literatura popular en Espa?a en los siglos XVIII y XIX (1977). La correspond¨¨ncia mantinguda amb Jes¨²s Aguirre (llavors director literari de l¡¯editorial) ¨¦s una de les m¨¦s feraces del llegat rebut. Marco tenia temps per fondre els dos volums de la seva tesi en un text que fos editorialment atractiu, i no ho va fer.

Davant les allargues d¡¯Aguirre sobre la publicaci¨®, Marco contesta amb una indignaci¨® evident, el gener del 1975. ¡°Nada me hubiera importado que hace unos meses me hubieras dicho que no pod¨ªas, por las razones que fuera, publicar mi libro. Pero tu excusa se atiene a la letra, todo lo tergiversa y ni siquiera afronta de cara una decisi¨®n que, seg¨²n tus explicaciones, me parece arbitraria. Todo ello me produce una enorme tristeza. No solo me perjudicas personalmente, sino que, adem¨¢s, recurres a subterfugios que no creo merecer. Tu actitud ni es correcta, ni es profesional. Y creo que lo sabes. Ni cumples un compromiso adquirido, ni tienes el valor de decir que no puedes cumplirlo y por qu¨¦. Te has equivocado, Jes¨²s¡±. Sense poder entrar en detalls sobre els motius que Marco intueix que hi pot haver rere la decisi¨® d¡¯Aguirre, el cert ¨¦s que aquest ¨²ltim acabaria cedint i va publicar el volum, encara que l¡¯amistat entre els dos homes de lletres quedaria pr¨¤cticament trencada.

Els encreuaments de suaus retrets per les m¨²ltiples facetes exercides per Marco, impossibles de satisfer convenientment per un home sol, t¨¦ fites interessants en la correspond¨¨ncia conservada.

Un el protagonitza el poeta i cr¨ªtic xil¨¨ Enrique Lihn. El 30 de setembre de 1975 posa en coneixement de l¡¯atribolat editor d¡¯Ocnos el seu estupor perqu¨¨ els dos poemaris seus publicats pel segell (Algunos poemas, 1972, i Por fuerza mayor, 1975) es venguin a cent pessetes cada un entre les novetats editorials i circulin b¨¦ per les universitats franceses i americanes, mentre que ell ni tan sols ha rebut els exemplars que li corresponen com a autor. ¡°?Qu¨¦ le parece? ?Qui¨¦n lo iba a pensar! ?C¨®mo podr¨ªa yo imaginar la suerte que corren mis papeles impresos por Ocnos? En USA y en Francia, ciertos autores impagos que tampoco reciben sus propios libros me dijeron que era in¨²til dirigirse a usted para nada; pero yo no puedo creer que sea usted una persona tan orgullosa e intratable. Una sugerencia, si Ocnos no es m¨¢s que una quiebra institucionalizada, podr¨ªa pagar a sus proveedores de papel en libros y eso no ser¨ªa m¨¢s ruinoso que la propia ruina¡±.

Impossible ser brillant i alhora efica? en tants fronts. Encara m¨¦s quan l¡¯escenari cultural catal¨¤ anava adquirint una complexitat pol¨ªtica i intel¡¤lectual m¨¦s gran. Si va ser un home que, en un determinat moment, era un contacte ineludible per a qui arribava a la ciutat de Barcelona, la pregunta ¨¦s: qu¨¨ va passar?

Equilibri dif¨ªcil

El problema, segons la meva opini¨®, que s¡¯aguditzaria amb els anys, va ser una doble situaci¨® que discorria vitalment en paral¡¤lel: el progressiu domini de l¡¯ofici literari mentre la vocaci¨® de Marco es dispersava en innombrables obligacions i tamb¨¦ fracassos.

Ocnos va fer fallida, tal com havia pronosticat Lihn. A Salvat la tasca de Marco quedaria injustament oblidada perqu¨¨ ni ell mateix no es va preocupar de reivindicar-la. Dels seus nou llibres de poesia, van quallar els seus ¨²ltims poemes, perqu¨¨ la poesia de comprom¨ªs que ell practicava es va desplomar. I la seva tasca com a cr¨ªtic de cap?alera del boom llatinoameric¨¤ i interlocutor privilegiat de Carmen Balcells s¡¯aniria diluint amb el pas del temps, tota vegada que l¡¯exercici cr¨ªtic de l¡¯actualitat liter¨¤ria no estava refor?at per un pensament te¨°ric a l¡¯altura del que reclamaven moltes de les obres ressenyades. Ens queden els plecs de cordill, la seva l¨ªnia d¡¯investigaci¨® m¨¦s acad¨¨mica i a la qual va dedicar anys d¡¯estudi i recuperaci¨® dels seus materials ef¨ªmers. Materials que poden consultar-se ara a la seva biblioteca a la Universitat de Barcelona. A Marco, per¨°, el fenomen de la literatura popular va deixar d¡¯interessar-li tan bon punt va publicar la seva tesi, i no va tornar a escriure sobre el tema.

De manera que a poc a poc, imperceptiblement, l¡¯enorme determinaci¨® dels comen?aments va enfilar un cam¨ª diferent: el cam¨ª d¡¯un progressiu desencantment intel¡¤lectual, i moral, en la mesura que considerava que els seus nombrosos i agosarats esfor?os no assolien ni assolirien la meta desitjada.

Marco va continuar treballant en m¨²ltiples direccions: la poesia espanyola del segle XX, la literatura hispanoamericana, la cr¨ªtica atenta de novel¡¤la, la creaci¨® po¨¨tica, l¡¯articulisme fins al final dels seus dies... Va seguir publicant: Literatura hispanoamericana: del modernismo a nuestros d¨ªas; Poes¨ªa secreta, 1961-2004; El cr¨ªtico peregrino.... Per¨° potser, i ¨¦s nom¨¦s simple especulaci¨® meva, no va arribar a triar els valors pels quals anhelava ser reconegut i valorat. No va arribar a decidir qui volia ser, pensant que podia ser-ho tot. De manera que el punt al qual va arribar al final de la seva vida va ser diferent del punt del qual havia partit (perqu¨¨ sempre hi ha un punt de partida).

Al punt d¡¯arribada es va trobar impensadament amb els seus deixebles. Vam ser molts. No era un objectiu gaire buscat i, malgrat aix¨°, va donar sentit al final de la seva vida. Als seus deixebles ens va llegar el record de la seva bonhomia personal (tan poc freq¨¹ent quan la dist¨¤ncia entre professor i alumne solia ser abismal) i l¡¯exemple d¡¯un veritable mestre: quan parlava d¡¯un llibre o d¡¯un moviment, ho feia des d¡¯una perspectiva hol¨ªstica, perqu¨¨ coneixia molt b¨¦ el curs de l¡¯evoluci¨® d¡¯una obra, el seu context hist¨°ric i les condicions de producci¨® i recepci¨®. Com a conclusi¨®, crec que no ¨¦s gens senzill resoldre els desajustos que es produeixen a nivell existencial al llarg del temps, els desajustos entre el que volem i el que podem, quan a m¨¦s a m¨¦s volem escollir b¨¦. No hi ha mai garanties d¡¯assolir definitivament l¡¯equilibri.