¡®La dona m¨¦s pintada¡¯, de M¨¤rius Serra: Estalactites i estalagmites

?s una de les moltes escenes de l¡¯espectacle del m¨®n quotidi¨¤, del lirisme de les coses comunes de la realitat ordin¨¤ria, que s¡¯escampen al llarg de La dona m¨¦s pintada com joies que el lector atresora gojosament: al primer cap¨ªtol, el pintor Maties Palau Ferr¨¦ (Montblanc, 1921-2000) esmorza al bar Espa?a de Montblanc i fa un solitari, ¡°soldant estalactites i estalagmites¡±, mentre uns pocs parroquians s¡¯estan a la barra, per¨° si el passatge ¨¦s important no ¨¦s tant perqu¨¨ s¡¯hi origini la causa del drama que es narrar¨¤ ¡ªla ruptura del peculiar contracte que van firmar el pintor i el seu m...

?s una de les moltes escenes de l¡¯espectacle del m¨®n quotidi¨¤, del lirisme de les coses comunes de la realitat ordin¨¤ria, que s¡¯escampen al llarg de La dona m¨¦s pintada com joies que el lector atresora gojosament: al primer cap¨ªtol, el pintor Maties Palau Ferr¨¦ (Montblanc, 1921-2000) esmorza al bar Espa?a de Montblanc i fa un solitari, ¡°soldant estalactites i estalagmites¡±, mentre uns pocs parroquians s¡¯estan a la barra, per¨° si el passatge ¨¦s important no ¨¦s tant perqu¨¨ s¡¯hi origini la causa del drama que es narrar¨¤ ¡ªla ruptura del peculiar contracte que van firmar el pintor i el seu mecenes, Miquel Peirats, un promotor immobiliari¡ª, sin¨® perqu¨¨ M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963), al llarg de la novel¡¤la, tamb¨¦ elabora un minuci¨®s solitari a partir dels quadres de Maties Palau Ferr¨¦ on apareix com una obsessi¨® el retrat d¡¯una dona d¡¯ulls verds, de faccions asi¨¤tiques, una model d¡¯origen armeni que feia de model al Par¨ªs dels anys cinquanta, quan el pintor s¡¯hi estava becat, i que esdev¨¦ el nucli del misteri de La dona m¨¦s pintada. Per¨° de la mateixa manera que un altre personatge p¨²blic, el matem¨¤tic Ferran Sunyer, protagonitzava Plans de futur, en una primera inst¨¤ncia M¨¤rius Serra fa una documentada biografia novel¡¤lada de Maties Palau Ferr¨¦, un pintor que va obtenir cr¨ªtiques molt favorables, que Picasso va considerar el seu successor, i que uns vanitosos deliris de grandesa el van portar a vendre la seva ¨¤nima: va comprar a Miquel Peirats una casa i dos terrenys, per¨° en comptes de pagar amb diners es va comprometre a lliura-li quaranta metres quadrats de tela pintada. Com a l¡¯altra novel¡¤la, per¨°, el lector tamb¨¦ se sent obligat a especular si el que llegeix ¡°havia succe?t en l¡¯anomenada realitat o era fruit de la meva imaginaci¨® novel¡¤lesca¡±.

Potser l¡¯autor s¡¯ha biografiat a ell mateix per persona interposada. No seria estrany, per a ell la literatura ¨¦s joc

El punt de partida de La dona m¨¦s pintada ¨¦s tan delirant que el lector en tot moment oscil¡¤la entre ¡°la versemblan?a narrativa i la credulitat humana¡±, com si de sobte es trob¨¦s davant d¡¯un escenari on dos actors s¡¯esforcessin per representar, gr¨¤cies a la dram¨¤tica comicitat d¡¯un guionista embogit, qui dels dos ¨¦s m¨¦s tena? en el seu desvari: ¨¦s probable que el vencedor fos Maties Palau Ferr¨¦, que despr¨¦s de perdre el plet ¡ªM¨¤rius Serra en descriu els laber¨ªntics viaranys legals com si fos un fenomen art¨ªstic de l¡¯absurd¡ª, estoicament, sense p¨¤nic i sense indifer¨¨ncia, protesta contra el que creu una injust¨ªcia i crema al llarg de deu anys cada quadre que pinta. Molt enrere queden les etapes vitals del pintor ¡ªla seva formaci¨® art¨ªstica a Par¨ªs, els seus moments de glamur a Barcelona, els passejos per Montblanc quan encara no era l¡¯exc¨¨ntric que s¡¯havia convertit en presa d¡¯un periodisme ¨¤vid d¡¯esc¨¤ndols privats¡ª, i que M¨¤rius Serra novel¡¤la a la cacera de la frase que es pugui al?ar com la clau que reveli l¡¯enigma de la vida de Maties Palau Ferr¨¦: potser l¡¯autor no havia fet mai com aqu¨ª un dispendi tan gener¨®s d¡¯inquietud loqua?, de gr¨¤cia juganera, de fantasia entremaliada i malabar, d¡¯arravatament pl¨¤stic ¡ªles descripcions dels quadres enlluernen com un color viv¨ªssim¡ª, d¡¯inventiva transfiguradora, de coets metaf¨°rics, d¡¯inflaci¨® fabulosa de la paraula, per esbrinar ¡ªo inventar¡ª, al cap i a la fi, qui era la dona infinitament multiplicada que omple les teles de Maties Palau Ferr¨¦. Per respondre a la pregunta, M¨¤rius Serra ha d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ del mer relat dels esdeveniments particulars d¡¯una personalitat tan desbordant com aquest personatge ¡ªtota biografia ¨¦s un exercici narratiu tributari de la hist¨°ria documentada¡ª, i d¡¯aqu¨ª ve que hagi de rec¨®rrer al novel¡¤lesc, a la intu?ci¨® creadora, per intentar fer reviure verbalment el que nom¨¦s existeix com a imatge pict¨°rica. Per¨° el setge no finalitza aqu¨ª, i el goig del lector tampoc: una vegada s¡¯acaba la novel¡¤la no s¡¯acaba la lectura, perqu¨¨ aleshores, com un ep¨ªleg saturat d¡¯energia, comen?a una altra aventura ¡ªuna nova novel¡¤la d¡¯alta intensitat on ¨¦s l¨ªcit detectar-hi alguns passatges que plausiblement coquetegen tamb¨¦ amb la ficci¨®¡ª, la cr¨°nica de com l¡¯autor, o d¡¯alg¨² que es diu com l¡¯autor, va anar construint aquest enorme i sofisticat edifici novel¡¤lesc que ¨¦s La dona m¨¦s pintada.

Potser m¨¦s que fer una biografia novel¡¤lada de Maties Palau Ferr¨¦, M¨¤rius Serra s¡¯ha biografiat a ell mateix per persona interposada. No seria estrany, ja que per a ell la literatura ¨¦s joc, ¨¦s il¡¤lusionisme, i aquest art d¡¯encantament, com si estigu¨¦s relacionat amb la vid¨¨ncia, ha tornat El pintor Maties Palau Ferr¨¦ a la vida aparent de la p¨¤gina.