¡®Avui ¨¦s sempre¡¯, de Pere Rovira: Met¨¤fores comprensibles

Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947) ha reunit en aquest volum un centenar i mig de poemes provinents dels llibres que ha anat publicant des dels anys vuitanta: els quatre que van apar¨¨ixer junts a Poesia 1979-2004, i tres de posteriors publicats del 2011 al 2021. S¨®n dues menes de poesia molt diferents. La primera, plenament adscrita al que se¡¯n diu poesia de l¡¯experi¨¨ncia, ¨¦s una celebraci¨® de la vida, especialment de les emocions de l¡¯amor i del desamor, i tamb¨¦ en alguns moments l¡¯expressi¨® del seu anvers ine...

Pere Rovira (Vila-seca de Solcina, 1947) ha reunit en aquest volum un centenar i mig de poemes provinents dels llibres que ha anat publicant des dels anys vuitanta: els quatre que van apar¨¨ixer junts a Poesia 1979-2004, i tres de posteriors publicats del 2011 al 2021. S¨®n dues menes de poesia molt diferents. La primera, plenament adscrita al que se¡¯n diu poesia de l¡¯experi¨¨ncia, ¨¦s una celebraci¨® de la vida, especialment de les emocions de l¡¯amor i del desamor, i tamb¨¦ en alguns moments l¡¯expressi¨® del seu anvers inevitable: el lament pel pas del temps, la p¨¨rdua i la mort. Pateix del que peca sempre aquesta poesia, d¡¯esperar que la bondat de l¡¯experi¨¨ncia sigui suficient a fer bo el poema, quan aix¨° ¨¦s irrellevant a efectes literaris. La segona, en canvi, es caracteritza per la regularitat dels versos i per la rima, en sonets sobretot. Aquesta vocaci¨® per la forma deu obeir a l¡¯exemple trobat en poetes francesos, com Ronsard i, sobretot, Baudelaire, de qui ha tradu?t totes les Flors del mal (2021) ¡ªcalcant-ne en cada cas l¡¯esquema m¨¨tric¡ª, per¨° tamb¨¦ a una necessitat particular d¡¯emmotllar la correntia sentimental en un marc prefixat, cosa que ¨¦s al capdavall el que sempre ha fet la l¨ªrica. La soltesa adquirida amb la traducci¨® es reflecteix en l¡¯enjogassada composici¨® dels mateixos poemes, invertint la tend¨¨ncia habitual en altres poetes, que ¨¦s practicar exercicis ret¨°rics en una primera etapa i despr¨¦s assajar estils m¨¦s personals. Rovira ha descobert la import¨¤ncia de la forma molts anys despr¨¦s d¡¯iniciar-se en la composici¨® po¨¨tica, i queda clar que no ha estat un caprici ni una decisi¨® improvisada. Diu en el pr¨°leg: ¡°A mi m¡¯ha agradat cada vegada m¨¦s la part art¨ªstica de l¡¯escriptura¡±. ?s que no n¡¯hi ha cap altra, si estem parlant de poesia. Els sonets perfectes s¨®n la soluci¨® que ha trobat Rovira i no t¨¦ per qu¨¨ ser la soluci¨® de tothom, per¨° cadasc¨² ha de trobar la seva.

D¡¯una o altra manera, es tracta d¡¯un poeta que sempre ha aspirat a la naturalitat expressiva, a la descripci¨® realista i a la met¨¤fora immediatament comprensible. Segur que est¨¤ d¡¯acord amb Joan Margarit a rebutjar la poesia que no diu res i no ¨¦s llegida per ning¨². Per¨° ser accessible no ¨¦s ser banal o superficial ¡ªencara que a vegades alguna rima massa f¨¤cil: ¡°¡­ no farem drames: / tenim el parad¨ªs entre les cames¡±, o alguna imatge massa ordin¨¤ria: ¡°Si ets aspirina, vull ser mal de cap (¡­) si ets ampolla de vi, vull ser el teu tap¡±, accentu?n excessivament la factura l¨²dica del seu estil¡ª. Dedica bona part dels versos a cantar l¡¯amor, un fet natural que ha estat vist durant segles, en la tradici¨® occidental, de manera for?a semblant. En la poesia dels trobadors hi havia quatre grans temes, o quatre fases de l¡¯amor: l¡¯amant que calla i espera l¡¯ocasi¨®, el qui ha expressat el seu desig, el qui agraeix un gest de l¡¯estimada i, finalment, el qui ha gaudit de la intimitat amb ella. Rovira se situa en aquesta ¨²ltima fase, i a difer¨¨ncia dels trobadors, que no concreten els detalls del contacte, n¡¯exposa la dimensi¨® f¨ªsica. Es pot dir que ¨¦s una poesia obertament er¨°tica, si b¨¦ lluny de ser pornogr¨¤fica, i no hauria de sorprendre que la parella que celebra el plaer de l¡¯amor tingui ja una certa edat. Aqu¨ª tamb¨¦ Rovira va contra corrent, ja que habitualment ¨¦s en els textos de joventut on la dimensi¨® er¨°tica s¡¯imposa i m¨¦s endavant es relativitza; en el seu cas, no ha minvat ni de bon tros.