Ivan Forcadell: el nou artista de poble

El trajecte en cotxe des d¡¯un bar d¡¯Alcanar fins al prat d¡¯Ivan Forcadell dura exactament set minuts. L¡¯artista condueix despreocupat per una carretera rossegada i envoltada de camps de tarongers. A l¡¯horitz¨®, el cel i el mar es fonen. De sobte, s¡¯atura davant d¡¯una tanca mentre el motor encara brama. ¡°No et mogues¡±. Baixa, l¡¯obre, torna al vehicle i, ara s¨ª, entrem al seu oasis personal. Tamb¨¦ ¨¦s el lloc de reuni¨® de la seva comunitat. Paraules textuals. Al terreny, la mare li ha plantat mig centenar d¡¯oliveres joves i la germana l¡¯ajuda amb un hortet que fa goig. Una morera centen¨¤ria...

El trajecte en cotxe des d¡¯un bar d¡¯Alcanar fins al prat d¡¯Ivan Forcadell dura exactament set minuts. L¡¯artista condueix despreocupat per una carretera rossegada i envoltada de camps de tarongers. A l¡¯horitz¨®, el cel i el mar es fonen. De sobte, s¡¯atura davant d¡¯una tanca mentre el motor encara brama. ¡°No et mogues¡±. Baixa, l¡¯obre, torna al vehicle i, ara s¨ª, entrem al seu oasis personal. Tamb¨¦ ¨¦s el lloc de reuni¨® de la seva comunitat. Paraules textuals. Al terreny, la mare li ha plantat mig centenar d¡¯oliveres joves i la germana l¡¯ajuda amb un hortet que fa goig. Una morera centen¨¤ria i una figuera imponent flanquegen una caseta amb un porxo i dues portes reconvertides en una taula llarga. El prat de Forcadell ¨¦s auster. Vindria a ser com aquell ¡°castell de 3,66 x 3,66 metres¡± situat en un penya-segat de la Costa Blava del que tant presumia Le Corbusier. Una cabaneta de fusta que va definir com a ¡°espl¨¨ndida i extravagantment confortable i bonica per dins¡± i que va construir el 1952 per a regalar-li a la seva dona.

El fam¨®s Cabanon de l¡¯arquitecte franco-su¨ªs, que no ha inspirat poca literatura a l¡¯hora de q¨¹estionar l¡¯espai que necessitem per a viure, ara t¨¦ ara una esp¨¨cie d¡¯homenatge en versi¨® ebrenca. O, millor dit, una picada d¡¯ull enginyosa que s¡¯escapa literalment d¡¯aquest raconet de m¨®n que llinda amb el riu S¨¦nia. ¡°Quan em van convidar a participar en l¡¯exposici¨® Artista de poble a Lo Pati volia fer alguna cosa que an¨¦s en contra de lo que s¡¯espera precisament d¡¯un artista de poble, un terme que sempre ha tingut una connotaci¨® negativa. A les Terres de l¡¯Ebre hi viu gent molt cool. Diria que els privilegiats som nosaltres i no els de les grans ciutats¡±, assegura Forcadell, que estrena la trentena amb una carrera professional que va com un coet. Les viv¨¨ncies dels darrers mesos -arreglar la caseta abandonada, una tronada inesperada, conrear l¡¯hort, contemplar els arbres...- han inspirat la instal¡¤laci¨® La Suite del Cabagnon N.1, un mural de 20x5 metres on es fusionen cinc llen?os de nova fornada amb un collage fet a partir de retalls d¡¯obres descartades i materials trobats aqu¨ª i all¨¤. ¡°Jo no tiro res, tot ho guardo i ho reaprofito¡±, sent¨¨ncia l¡¯artista amb ¨¤nima de pag¨¨s, un ofici que li ve de fam¨ªlia.

El centre d¡¯art Lo Pati, situat a Amposta, ¨¦s un imponent cub de formig¨® amb una llengua de vidre que travessa la fa?ana principal. A dins m¡¯espera Aida Boix, directora de l¡¯equipament i tamb¨¦ comiss¨¤ria de l¡¯exposici¨®. ¡°Els darrers anys, i sobretot arran de la pand¨¨mia, la connotaci¨® de poble ha canviat a millor. A m¨¦s, les noves tecnologies ha fet que per exercir certes professions ja no t¡¯hagis de despla?ar. I amb Artista de poble, que porta un t¨ªtol que vol trencar estigmes, vol¨ªem reivindicar precisament la llibertat de decidir on vols viure i treballar¡±, afirma. Per aix¨° a escollit cinc creadors amb estils i traject¨°ries tan dispars com la del canareu Forcadell, els tortosins Pepo Moreno i Aura Roig, i els ampostins Hern¨¢n en H i Cristina Torta. A m¨¦s de ser ebrencs, tots ells professen amor al llen? i al pinzell. ¡°Molts artistes joves van abandonar la pintura per l¡¯art digital, per¨° des de fa un temps alguns l¡¯han recuperat i tamb¨¦ vol¨ªem mostrar-ho¡±, assegura.

A l¡¯¨²nica sala de Lo Pati conviuen unes obres que la comiss¨¤ria explica amb precisi¨® i context: passegem entre els cossos nuets de Roig, la marca del temps en els processos de desindustrialitzaci¨® de Torta, la mirada il¡¤lustrada de Hern¨¢n en H i el divertit manifest visual de Moreno que nega la heteronormativitat quotidiana (i ¨¦s que els camps d¡¯arr¨°s, les baldanes, els flamencs del Delta i el Monument franquista de Tortosa tamb¨¦ s¨®n gais) fins a plantar-nos davant de l¡¯aclaparadora instal¡¤laci¨® de Forcadell. La llavor que fa uns mesos va plantar al prat ha brotat en forma d¡¯explosi¨®. Una explosi¨® radiant, r¨²stica, tamb¨¦ rudiment¨¤ria i, sobretot, plena de vida. I ¨¦s llavors quan ressonen les seves paraules del dia anterior: ¡°Com conreo tomaques, conreo una pr¨¤ctica art¨ªstica¡±. I quan ho deia, assegut al porxo del seu prat, encara no sabia que estava manllevant la idea que Joan Mir¨® li va transmetre al cr¨ªtic d¡¯art Yvon Taillandier: que ell treballava com un hortol¨¤.