Serps d¡¯estiu: l¡¯encaix de les lleng¨¹es d¡¯Espanya als ¨¤mbits institucionals

Assistim aquests dies, una altra vegada, a un espectacle recurrent de la pol¨ªtica espanyola en la modalitat de serp d¡¯estiu: com encaixar nous usos de les lleng¨¹es d¡¯Espanya en determinats ¨¤mbits institucionals.

S¡¯ha insinuat que, en el seu primer discurs, la presidenta del Congr¨¦s potser es va precipitar en desitjar establir en la cambra l¡¯¨²s de les lleng¨¹es cooficials. No sembla que improvisara, puix que va llegir sense fer botiges el que duia molt ben escrit.

A banda del procediment t¨¨cnic adequat, que se solucionar¨¤ convenientment quan procedisca, sobre la q¨¹esti¨® administrat...

Assistim aquests dies, una altra vegada, a un espectacle recurrent de la pol¨ªtica espanyola en la modalitat de serp d¡¯estiu: com encaixar nous usos de les lleng¨¹es d¡¯Espanya en determinats ¨¤mbits institucionals.

S¡¯ha insinuat que, en el seu primer discurs, la presidenta del Congr¨¦s potser es va precipitar en desitjar establir en la cambra l¡¯¨²s de les lleng¨¹es cooficials. No sembla que improvisara, puix que va llegir sense fer botiges el que duia molt ben escrit.

A banda del procediment t¨¨cnic adequat, que se solucionar¨¤ convenientment quan procedisca, sobre la q¨¹esti¨® administrativa conv¨¦ recordar que l¡¯ordenament espanyol ja compta amb un instrument pertinent: el Consell de les Lleng¨¹es Oficials de l¡¯Administraci¨® General de l¡¯Estat, que ¨¦s ¡°l¡¯¨°rgan col¡¤legiat d¡¯an¨¤lisi, impuls i coordinaci¨® t¨¨cnica entre els diferents departaments de l¡¯Administraci¨® General de l¡¯Estat en relaci¨® amb l¡¯¨²s de les lleng¨¹es oficials de les comunitats aut¨°nomes, amb l¡¯objectiu d¡¯aconseguir el millor compliment de les exig¨¨ncies derivades de l¡¯exist¨¨ncia de diferents lleng¨¹es oficials i del seu reconeixement en l¡¯activitat dels departaments que la integren i dels organismes p¨²blics dependents o que hi estan vinculats, per a procurar una millor atenci¨® als drets dels ciutadans¡±, m¨¦s l¡¯Oficina per a les Lleng¨¹es Oficials, unitat d¡¯assist¨¨ncia i suport permanent del referit Consell.

La creaci¨® d¡¯aquest organisme mitjan?ant el Reial Decret 905/2007, de 6 de juliol, es va derivar de l¡¯Informe que el ministre d¡¯Administracions P¨²bliques, Jordi Sevilla, va encarregar a una Comissi¨® d¡¯Experts de qu¨¨ vaig formar part, la qual va aprovar al juny de 2006 l¡¯estudi desenvolupat en diverses reunions, m¨¦s les propostes i recomanacions corresponents, entre les quals figura la seg¨¹ent: ¡°la Comissi¨® apunta la necessitat que s¡¯avance en l¡¯¨²s de totes les lleng¨¹es cooficials d¡¯Espanya en les Corts Generals, el Poder Judicial i la resta d¡¯institucions constitucionals, d¡¯acord amb el que disposa la Constituci¨® sobre l¡¯especial protecci¨® i promoci¨® de la diversitat ling¨¹¨ªstica d¡¯Espanya.¡±

Si b¨¦ aquest Informe va respondre a l¡¯enc¨¤rrec ministerial sobre com concertar en l¡¯Administraci¨® General de l¡¯Estat l¡¯¨²s de les lleng¨¹es cooficials diferents del castell¨¤, no deixa de ser un antecedent ¨²til per a fer-les compatibles en les Corts, l¡¯articulaci¨® de les quals dependr¨¤ dels pertinents reglaments que aproven les mateixes cambres.

En el cas de l¡¯¨²s de les lleng¨¹es en les institucions europees, tal com ha instat el Govern d¡¯Espanya, no em consta que fins ara el Col¡¤legi de Comissaris haja pres en consideraci¨® la modificaci¨® del Tractat de Roma ni d¡¯altres acords posteriors, com el de Lisboa. A conseq¨¹¨¨ncia de les successives adhesions d¡¯estats associats, en els organismes de la Uni¨® conviuen en l¡¯actualitat vint-i-quatre lleng¨¹es oficials i de treball que tenen rang de llengua oficial en tot el territori de l¡¯estat adherit. Per aix¨° ho s¨®n alguns idiomes, com el malt¨¦s o el ga¨¨lic, amb un nombre d¡¯usuaris bastant menor que altres lleng¨¹es europees, com el catal¨¤-valenci¨¤ que, encara que compta amb una quantitat de parlants molt superior i una tradici¨® liter¨¤ria secular, forma part del grup de les lleng¨¹es considerades regionals o minorit¨¤ries, sense que la Comissi¨® n¡¯haja autoritzat l¡¯¨²s, segurament per a evitar que s¡¯escampe l¡¯exemple i es reclame el mateix tracte per a l¡¯occit¨¤, el bret¨®, el sard, el fris¨®, el friul¨¤, el luxemburgu¨¨s, el gal¡¤l¨¨s i fins i tot el sami.

Vaig comprovar en primera persona les enormes retic¨¨ncies que existeixen sobre aquest tema quan, com a membre del Grup d¡¯Alt Nivell sobre Multiling¨¹isme, al mar? de 2007 vaig presentar l¡¯informe que m¡¯havia encarregat el comissari eslovac J¨¢n Fige? davant del novell comissari d¡¯aquesta cartera, el roman¨¨s Leonard Orban, nou titular del ram degut a l¡¯entrada de Romania en la UE. En efecte, potser pel ferm car¨¤cter de les meues propostes, un mes despr¨¦s, en la reuni¨® de preparaci¨® de l¡¯Informe Final, el comissari es va fer acompanyar pels seus directors generals i altres alts funcionaris per a aportar entre tots arguments en contra d¡¯alterar l¡¯ordenament jur¨ªdic vigent de les lleng¨¹es oficials de la Uni¨®, que Orban va defensar amb vehem¨¨ncia i fins amb un cert enuig.

Vaig haver d¡¯esfor?ar-me bastant perqu¨¨ el professor Wolfgang Mackiewicz, encarregat de redactar l¡¯Informe Final, recollira que ¡°Les comunitats biling¨¹es formades per parlants de lleng¨¹es regionals o minorit¨¤ries s¨®n laboratoris de bones pr¨¤ctiques per a l¡¯objectiu que s¡¯ha proposat la UE de fomentar el multiling¨¹isme en la Uni¨®. En aquest context, es va fer refer¨¨ncia als coneixements adquirits en escoles biling¨¹es del Pa¨ªs Basc, Gal¨ªcia, Catalunya i el Pa¨ªs Valenci¨¤, on des de fa d¨¨cades es venen utilitzant m¨¨todes sofisticats d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica i existeixen programes de formaci¨® espec¨ªfica per al professorat.¡± I m¨¦s endavant: ¡°El Grup va prendre bona nota del fet que alguns dels principals defensors de les lleng¨¹es regionals i minorit¨¤ries demanen des de fa temps un canvi en el r¨¨gim ling¨¹¨ªstic de la UE, mitjan?ant el qual les lleng¨¹es regionals que gaudeixen d¡¯estatus oficial en els seus Estats membres tamb¨¦ puguen aconseguir l¡¯estatus de lleng¨¹es oficials de la UE.¡±

No obstant aix¨°, el redactor, tenint en compte les reserves expressades pel comissari, hi va afegir: ¡°?s altament improbable que el r¨¨gim de lleng¨¹es oficials instaurat mitjan?ant la Normativa n¨²m. 1 puga canviar mai, ja que es requeriria el vot un¨¤nime del Consell¡± i va insistir en el par¨¤graf seg¨¹ent en la complexitat de resoldre aquesta q¨¹esti¨® per l¡¯augment desmesurat de les despeses d¡¯interpretaci¨® i traducci¨®.

En el cas de les lleng¨¹es d¡¯Espanya, encara que el gallec i el portugu¨¨s s¡¯hagen separat del tronc com¨² galaicoportugu¨¦s medieval a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯haver tingut evolucions diferents, potser seria possible considerar, a causa de la seua filiaci¨® ling¨¹¨ªstica, que a trav¨¦s del portugu¨¨s, el gallec puga sentir-se llengua oficial de la Uni¨®. No aix¨ª el basc que, malgrat el seu a?llament ling¨¹¨ªstic, ha sobreviscut durant segles per la fidelitat i tenacitat dels parlants.

Entre les lleng¨¹es peninsulars es denomina catal¨¤ la llengua rom¨¤nica que es parla a Catalunya i a les Illes Balears, aix¨ª com a les comarques orientals d¡¯Arag¨®. Per¨° ja deuen saber els lectors que la seua denominaci¨® administrativa i popular a la Comunitat Valenciana ¨¦s valenci¨¤, com recull la c¨¨dula corresponent del diccionari de la RAE que va escriure el fil¨°leg benicarlando Manuel Alvar en una redacci¨® que hui ha quedat una mica obsoleta: ¡°Varietat del catal¨¤ que es parla en gran part de l¡¯antic regne de Val¨¨ncia i se sent all¨ª comunament com a llengua pr¨°pia.¡±

Al febrer de 2005 l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, instituci¨® estatut¨¤ria que t¨¦ atribu?da legalment l¡¯autoritat normativa sobre el valenci¨¤, va aprovar per unanimitat el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci¨® i l¡¯entitat del valenci¨¤, en qu¨¨ es recull: ¡°?s un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valenci¨¤, establida en l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de catal¨¤, reconeguda en els estatuts d¡¯autonomia de Catalunya i les Illes Balears. L¡¯exist¨¨ncia d¡¯eixes dos denominacions pot crear equ¨ªvocs sobre la cohesi¨® de l¡¯idioma en alguns contexts, especialment fora de l¡¯¨¤mbit ling¨¹¨ªstic compartit. Per esta ra¨® l¡¯AVL considera necessari que els governs auton¨°mics implicats, en col¡¤laboraci¨® amb el Govern espanyol, adopten les mesures pertinents (habilitaci¨® de f¨®rmules sincr¨¨tiques o similars) a fi que, especialment fora d¡¯eixe ¨¤mbit ling¨¹¨ªstic, s¡¯harmonitze la dualitat onom¨¤stica del nostre idioma amb la projecci¨® d¡¯este com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Estes f¨®rmules s¡¯haurien d¡¯anar introduint tamb¨¦ en ¨¤mbits acad¨¨mics o d¡¯una altra naturalesa. D¡¯esta manera es podria garantir coherentment la leg¨ªtima pres¨¨ncia del gentilici valenci¨¤ fora de la nostra Comunitat i, alhora, conciliar la realitat filol¨°gica amb la realitat legal i sociol¨°gica valenciana.¡±

Aix¨ª ¨¦s com haurien d¡¯actuar els poders p¨²blics tant de l¡¯estat com de la Comunitat Valenciana, per a evitar en la mesura del possible que proliferaren serps d¡¯estiu, les quals poden evolucionar en tempestes redundants i provocar granissolades i riuades no desitjades.