23 entitats siderals

L¡¯Editorial Tachen, si exist¨ªs, hauria editat aquest llibre¡±, avisen els cr¨¨dits de 23 museos, el fotollibre de l¡¯artista Luis Izquierdo-Mosso (Sestao, 1954). L¡¯editorial no existeix i els museus del llibre s¨®n de mentida. M¡¯agrada pensar que aquesta mena de mentides ¡ªliter¨¤ries¡ª s¨ª que existeixen i s¨®n entitats siderals, ¨¦s a dir, veritats astron¨¤utiques, exploradores de l¡¯espai que potser ens explica.

D¡¯altra banda, el llibre serviria com a cat¨¤leg d¡¯una exposici¨® real que va ten...

L¡¯Editorial Tachen, si exist¨ªs, hauria editat aquest llibre¡±, avisen els cr¨¨dits de 23 museos, el fotollibre de l¡¯artista Luis Izquierdo-Mosso (Sestao, 1954). L¡¯editorial no existeix i els museus del llibre s¨®n de mentida. M¡¯agrada pensar que aquesta mena de mentides ¡ªliter¨¤ries¡ª s¨ª que existeixen i s¨®n entitats siderals, ¨¦s a dir, veritats astron¨¤utiques, exploradores de l¡¯espai que potser ens explica.

D¡¯altra banda, el llibre serviria com a cat¨¤leg d¡¯una exposici¨® real que va tenir lloc aquest estiu, en dono fe, al celler Espelt de Vilaju?ga. La mostra constatava, alhora, l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯autor, de les seves maquetes i d¡¯una c¨¤mera amb qu¨¨ va fer les fotografies, totes participants d¡¯un fant¨¤stic magnetisme del simulacre.

?s una col¡¤lecci¨® d¡¯invencions amb aire documental que q¨¹estionen el concepte museu i l¡¯univers muse¨ªstic. 23 ficcions, 23 enjogassaments que ens permeten repensar la nostra relaci¨® amb l¡¯art; la seva entronitzaci¨® o banalitzaci¨®; la necessitat humana, tan gars¨ªvola, d¡¯acumular en un sol lloc la brillantor d¡¯una cosa que, dispersa, sentim que s¡¯apagaria. A m¨¦s, l¡¯artista obre la porta a una diversitat de temes relacionats amb l¡¯art que ens interpel¡¤len. Com al seu anterior llibre ¡ª21 toneladas. Arte contempor¨¢neo para turistas¡ª, sorgeixen preguntes com ara ¡°Vols dir que aix¨° ¨¦s art?¡±, o ¡°Qu¨¨ ¨¦s aquesta merda?¡±, o ¡°Alg¨² ha cobrat diners per aix¨°?¡±.

Quan anem en cotxe, per exemple, i travessar¨ªem pel dret una rotonda per esmicolar l¡¯escultura que hi ha al bell mig. Atureu-vos! Us repugna perqu¨¨ no l¡¯enteneu. Per explicar-vos-ho, neix el Centre d¡¯Interpretaci¨® de l¡¯Art de Rotondes (CIAR), un homenatge recopilatori al rotondisme: davant la proliferaci¨® a les rotondes d¡¯escultures/trastos de tota mena, hem de pensar que s¨®n un art ¡°l¡¯extravag¨¤ncia, vulgaritat i vacu?tat del qual contribueix, sens dubte, a l¡¯educaci¨® art¨ªstica de la ciutadania¡±, afirma l¡¯autor. Un art sovint xar¨®, per¨° que t¨¦ el valor de la temptativa a l¡¯impuls creador i, de passada, alimentari: el rotondisme ha fet bullir l¡¯olla de molts escultors, dissenyadors, amics i parents d¡¯alcaldes, ferrers, constructors. Qui no t¨¦ la mania de menjar cada dia?

Un altre dels 23 museus ¨¦s el Non Primate Art Museum, dedicat a l¡¯art fel¨ª. S¨ª: gats que pinten i humans que els ho exposen. Ja en parlaven Busch i Silver a Per qu¨¨ pinten els gats, una teoria sobre l¡¯est¨¨tica felina. Li van ploure cr¨ªtiques. Uns van creure que all¨° dels gats pintors era un fet real, inq¨¹estionable, i altres es mostraren sorprenentment esc¨¨ptics. Una cosa semblant passar¨¤ amb el llibre del de Sestao. Uns se¡¯l prendran com una broma, els altres hi trobaran la seriosa, mal¡¤leable for?a del sentit. Amb sort, finalment, hi haur¨¤ uns tercers que podran pensar totes dues coses alhora.