¡®Biografia del foc¡¯, de Carlota Gurt: F¨¨nixs amb problemes

L¡¯escriptora Cynthia Ozick aconsellava que en un bon conte sempre hi ha de bategar, m¨¦s o menys oculta, una imatge prou simb¨°lica per relligar la hist¨°ria; hist¨°ria que, tant li fa, pot ser una perip¨¨cia terrenal, una explosi¨® fantasiosa o un aiguabarreig. Dit d¡¯una altra manera, si per una banda hi corre la narraci¨®, fets i coses i gent, per l¡¯altra s¡¯hi ha d¡¯escolar, subterr¨¤niament, una imatge for?a que en faci ressonar l¡¯envergadura a¨¨ria. Ozick remata la recomanaci¨® tot dient que un exc¨¦s d¡¯imatges pot espatllar una bona narraci¨® ¡ªla sobreabund¨¤ncia de met¨¤fores irruents ¨¦s m¨¦s pr¨°pia de ...

L¡¯escriptora Cynthia Ozick aconsellava que en un bon conte sempre hi ha de bategar, m¨¦s o menys oculta, una imatge prou simb¨°lica per relligar la hist¨°ria; hist¨°ria que, tant li fa, pot ser una perip¨¨cia terrenal, una explosi¨® fantasiosa o un aiguabarreig. Dit d¡¯una altra manera, si per una banda hi corre la narraci¨®, fets i coses i gent, per l¡¯altra s¡¯hi ha d¡¯escolar, subterr¨¤niament, una imatge for?a que en faci ressonar l¡¯envergadura a¨¨ria. Ozick remata la recomanaci¨® tot dient que un exc¨¦s d¡¯imatges pot espatllar una bona narraci¨® ¡ªla sobreabund¨¤ncia de met¨¤fores irruents ¨¦s m¨¦s pr¨°pia de la prosa po¨¨tica, de la poesia, humitats, en resum.

Carlota Gurt ha publicat un segon aplec de relats, titulat Biografia del foc, i el primer que s¡¯hi veu ¨¦s que s¡¯ha fet el consell d¡¯Ozick a mida. Els blindats successius d¡¯'Els meus tancs¡¯, la perforaci¨® d¡¯un gran t¨²nel a Hokkaido o la neu, el sexe, tants ocells, la nit, el temps, el foc i la mort, aquests s¨ªmbols majors hi dansen arreu. Subsidi¨¤riament, per¨°, una segona rastellera d¡¯imatges travessa el conjunt: amarres, habitacions, ¨¤ncores, camins i carreteres, cabines i taquilles, moltes cases, cotxes i vaixells, i les trist¨ªssimes frases que fan de crossa a les converses mortes de les parelles mortes. S¨®n, al capdavall, les mil i una maneres de dir pres¨® o de dir llimbs i de dir resurrecci¨® que t¨¦ l¡¯escriptora catalana, perqu¨¨, com diu l¡¯arquitecta del quart conte, ¡°activar¨¤s tots els mecanismes¡±. En algun topall, dos o tres, la sobreabund¨¤ncia que deia Ozick est¨¤ a punt d¡¯inundar la hist¨°ria, per¨° el trencaones de les narracions aguanta b¨¦ l¡¯embat.

Domesticada la pot¨¨ncia i envigorit l¡¯estil, Carlota Gurt confecciona una bateria de relats que funciona de deb¨°

Amb el primer recull de contes (Cavalcarem tota la nit, 2019), l¡¯autora va demostrar una for?a gaireb¨¦ ind¨°mita per emparaular el m¨®n de manera contundent, seca i alhora l¨ªrica, liter¨¤ria cent per cent, si de cas amb els recursos a mig treure¡¯ls el precinte. All¨ª, tanmateix, hi sortien totes les imatges que ara ja ha sabut embridar, en el sentit que ja no se li desboquen. Amb el segon llibre (la novel¡¤la Sola, 2020), l¡¯energia de l¡¯autora va estar a punt de rebentar els dics que ella mateixa li havia constru?t, per¨° ja va deixar clar que ¨¦s bona ensinistrant la met¨¤fora, perqu¨¨ treballi com el millor dels gossos d¡¯atura, i ben h¨¤bil lligant curta l¡¯afectaci¨®, tant ling¨¹¨ªstica com simb¨°lica, amb l¡¯objectiu que el lector no acabi ofegat en un mercuri al¡¤leg¨°ric o botit de falsa transcend¨¨ncia.

Ara, amb Biografia del foc, el conjunt dringa molt ben calibrat. La protagonista de ¡®La sang degota¡¯ diu: ¡°El m¨®n es torna senzill quan redueixes els elements que el componen¡±. En aquesta direcci¨®, es pot dir que Gurt hi ha aplicat una f¨®rmula magistral, una rutina que, b¨¦ que ramificada, treu el nas en cada conte. L¡¯escriptora ha encertat la recepta: una barreja d¡¯artilleria cient¨ªfica (a casa en diem aliciakopfisme, quan l¡¯autor patina, i no ¨¦s el cas), una un?a de brisa metaliter¨¤ria, una embosta transversal d¡¯imatges primordials (ben efica?), el googleisme domat i fins i tot castigat, una for?a de la gravetat gens bleda (el m¨®n ¨¦s un femer o, si m¨¦s no, un abocador) i uns personatges sempre descol¡¤locats, sempre fora de lloc (o enlloc), ara amb un TOC evident, ad¨¦s amb el cansament c¨°smic que suposen els autismes voluntaris, les atzagaiades de la vida i les picors ingratables, sempre a flor de ren¨¦ixer en l¡¯humus del ressentiment, la venjan?a, el retret o la insatisfacci¨® cr¨°nica.

Ernest Hemingway deia que el bon contista ¨¦s com el pescador de canya bregat. El fil i el rodet (l¡¯elasticitat i l¡¯estil) no canvien, per¨° els hams i els esquers (els contes) varien en funci¨® del peix que es vol fer sortir de l¡¯aigua. Acomplerta, doncs, la domesticaci¨® general de la pot¨¨ncia, envigorit i destil¡¤lat l¡¯estil i eixamplat el ventall de les aud¨¤cies liter¨¤ries, Gurt ha conformat una bateria de relats que, amb l¡¯ajuda de l¡¯av¨ªs inicial, ¡°Jo de tu llegiria els contes per ordre i no m¨¦s de dos seguits¡±, funciona de deb¨°. De fet, la promiscu?tat (d¡¯escenes, de personatges, d¡¯imatges i d¡¯un possible alter ego) que es dona entre els uns i els altres, i ¨¦s un encert, fa que el lector es trobi davant d¡¯un assortiment, ben travat, d¡¯una de les millors contistes catalanes d¡¯ara. I s¡¯ha de dir, tamb¨¦, que la faixa del llibre, ?M¨¦s Gurt que mai?, ¨¦s del tot encertada, perqu¨¨ Biografia del foc apunta a una de les autoficcions m¨¦s aconseguides del panorama actual, la vida d¡¯una au f¨¨nix.