¡®Lo mig del m¨®n¡¯, de Roser Vernet: La vida f¨ªsica de les coses

L¡¯exercici de Roser Vernet, fil¨°loga i activista cultural, amb Lo mig del m¨®n ¨¦s el d¡¯una consci¨¨ncia desperta que entaula un di¨¤leg amb el que l¡¯envolta, amb una ¨¤nsia serena d¡¯abastar-ho tot, que, de cop i volta, trescant-hi, es fa fondo i discernible. Quin esperit anal¨ªtic de pedra picada podria obviar la vida f¨ªsica de tot el que mira i toca, i del que un costum heretat ens ha avesat a classificar d¡¯intangible? I qu¨¨ passa quan tot un m¨®n es transmet a partir d¡¯aquest centre de gravetat?

Si el vincle entre e...

L¡¯exercici de Roser Vernet, fil¨°loga i activista cultural, amb Lo mig del m¨®n ¨¦s el d¡¯una consci¨¨ncia desperta que entaula un di¨¤leg amb el que l¡¯envolta, amb una ¨¤nsia serena d¡¯abastar-ho tot, que, de cop i volta, trescant-hi, es fa fondo i discernible. Quin esperit anal¨ªtic de pedra picada podria obviar la vida f¨ªsica de tot el que mira i toca, i del que un costum heretat ens ha avesat a classificar d¡¯intangible? I qu¨¨ passa quan tot un m¨®n es transmet a partir d¡¯aquest centre de gravetat?

Si el vincle entre el m¨®n i els elements i fen¨°mens que el conformen ¨¦s la preocupaci¨® central del llibre, tamb¨¦ ¨¦s el que en construeix la sensibilitat, gaireb¨¦ com si fos el m¨¨tode d¡¯un ge¨°graf que es llan?a a comprendre el seu m¨®n ¨ªntim i compartit, armat amb unes eines que ha estat anys agusant, entregant-se a seguir fins al fons el seu impuls natural. Tot interessa a qui empr¨¨n un cam¨ª aix¨ª, disposat ¡°a perdre el temps de deb¨°¡±, a perdre¡¯l b¨¦ i sense l¨ªmits: ¨¦s llavors que emergeix una manera de raonar original que tracta com a fen¨°mens f¨ªsics experi¨¨ncies com l¡¯exili, el retorn, o la mem¨°ria, que el lector s¡¯adona amb Roser Vernet, que efectivament ho s¨®n, i que no hi ha cap manierisme en l¡¯exercici d¡¯ella, sin¨® una mena d¡¯atenci¨® als fets d¡¯aquest m¨®n que alguna cosa de l¡¯aire del nostre temps des de fa estona inhibeix, adorm, estaborneix. Tenir-la desperta necess¨¤riament ha d¡¯atiar la revolta, i aix¨° Vernet tampoc no ho passa per alt, ni en el seu recorregut militant, ni aqu¨ª, on ressegueix la g¨¨nesi i les metamorfosis de la r¨¤bia davant de qui fa pillatge amb l¡¯aigua, o qui converteix els boscos en material de combusti¨®, i despr¨¦s en cendra remullada.

L¡¯escriptura mateixa fa la impressi¨® de tenir, ella tamb¨¦, una vida f¨ªsica, en una dansa constant, entre vols barrocs i austeritat

I ¨¦s que en aquesta col¡¤lecci¨® de reflexions s¡¯hi condensen d¨¨cades de traject¨°ria en qu¨¨ l¡¯acci¨® i la praxis han tingut un paper decisiu. L¡¯impuls de la candidatura del Priorat a patrimoni mundial de la UNESCO i l¡¯obertura del Centre Quim Soler de literatura i vi al Molar, dos projectes que es poden llegir en un cont¨ªnuum, i que han aplegat cient¨ªfics, acad¨¨mics, pagesos, poetes, escriptors i institucions, tradueixen en fets la preocupaci¨® per la relaci¨® que vertebra Lo mig del m¨®n. L¡¯exig¨¨ncia de presentar un dossier a la UNESCO dona l¡¯oportunitat als prioratins d¡¯organitzar jornades de debat, i estudis de les m¨¦s variades disciplines, que serveixen per definir els valors associats a aquest paisatge agr¨ªcola mediterrani, de terra endins i de muntanya mitjana. La candidatura ¨¦s un clam a comprometre¡¯s a gestionar el territori de manera respectuosa amb el que el defineix, sense voler convertir-lo en una imatge fixa, sin¨® en un viver din¨¤mic que no es vegi amena?at per l¨°giques que l¡¯aboquen a la degradaci¨®. El que sobresurt d¡¯aquest proc¨¦s ¨¦s la percepci¨® de l¡¯enorme diversitat de la comarca: un mosaic de cultius, d¡¯eres geol¨°giques, de poblacions que l¡¯han habitada, de climes, de parlars, de festes i d¡¯orografia. Igual que en les p¨¤gines del llibre, el que es fa al Priorat ¨¦s un convit a l¡¯autoconeixement i la presa de consci¨¨ncia per a altres territoris, al mateix temps que un lloc on es propicien els intercanvis amb paisatges agr¨ªcoles de tot el m¨®n.

Aquesta sensibilitat per l¡¯entramat que fa que el m¨®n i les peces que el componen es relacionin rec¨ªprocament, que Vernet pensa com una xarxa amb esgarrinxades severes que el posen en perill, tot i la resist¨¨ncia que hi oposa el comboi espontani, compartit, pol¨ªtic i alegre de les persones indisciplinadament organitzades, es trena amb una llarga reflexi¨® sobre la continu?tat, sobre el que fa que una persona, una vida, el temps, o un lloc del m¨®n es pugui recon¨¨ixer, si no com a unitat, com una mateixa entitat, gr¨¤cies a o malgrat les fases dispars¡ªsimult¨¤nies, o allunyades en el temps¡ª i fins i tot contradict¨°ries que passa o pateix. ¡°Parlo del desfici de ser de la manera que volem ser. [...] Mai del tot acabada, mai del tot estable. Sempre en construcci¨®, amb les bastides plantades a una part de la fa?ana¡±.

El seu ¨¦s un llibre del moviment, ni rectilini, ni uniforme, tant pel m¨®n que convoca com per com ho fa: l¡¯escriptura mateixa fa la impressi¨® de tenir, ella tamb¨¦, una vida f¨ªsica, en una dansa constant, entre vols barrocs i austeritat, entre pedres esberlades i diluvis, entre trens i perxes. Per tot aix¨°, Lo mig del m¨®n ¨¦s un convit a embardissar-se camps a trav¨¦s, si pot ser ben lluny del que una mala in¨¨rcia del m¨®n, atiada per molts, ha pres com a centre.