¡®Massa deutes amb les flors¡¯, de Iolanda Batall¨¦: A les altes valls

Ll¨¤stima que el relat que emmarca Massa deutes amb les flors, de Iolanda Batall¨¦, no sigui tan atractiu com la resta de la novel¡¤la, ja que ¨¦s un recurs molt suat: una dona entre fatigada i ferida que fuig a un poble allunyat a la muntanya per escriure ¡ªcosa que significa, entre altres coses, ¡°lluitar contra el poder desproporcionat dels homes grisos¡±¡ª i trobar-se a ella mateixa. Una vegada ¨¦s all¨¤, parlar¨¤ amb les valls, els qui les habiten o de l¡¯escriptura. I sobretot explicar¨¤ la hist¨°r...

Ll¨¤stima que el relat que emmarca Massa deutes amb les flors, de Iolanda Batall¨¦, no sigui tan atractiu com la resta de la novel¡¤la, ja que ¨¦s un recurs molt suat: una dona entre fatigada i ferida que fuig a un poble allunyat a la muntanya per escriure ¡ªcosa que significa, entre altres coses, ¡°lluitar contra el poder desproporcionat dels homes grisos¡±¡ª i trobar-se a ella mateixa. Una vegada ¨¦s all¨¤, parlar¨¤ amb les valls, els qui les habiten o de l¡¯escriptura. I sobretot explicar¨¤ la hist¨°ria de la Maria, la seva depressi¨® i la bogeria que va sofrir, m¨¦s els motius que la van impulsar a su?cidar-se.

La narradora mostra la hist¨°ria a partir de les confid¨¨ncies i revelacions que li confien les persones m¨¦s properes a la Maria: el seu marit Pere, els fills Rita i Joan, el gendre ¡ªconegut com el foraster¡ª i Pinko, el personatge m¨¦s allunyat dels altres, que regenta un refugi de muntanya i est¨¦n la seva mirada demi¨²rgica sobre tot all¨° que l¡¯envolta. Tots ells parlaran de les seves vides i les dels altres, derivant cap a una narraci¨® coral, un relat poli¨¨dric, que retrata aquest petit m¨®n des de la immediata postguerra fins a l¡¯actualitat.

La polifonia ¨¦s, sens dubte, el millor de Massa deutes amb les flors, novel¡¤la constru?da com un trencaclosques a partir dels mon¨°legs dels personatges esmentats, incl¨°s el de la Maria ja cap al final. Les diferents veus estan ben constru?des i ajustades als seus tons particulars, fluint amb naturalitat i amb les inflexions pr¨°pies d¡¯un relat oral, atorgant a la lectura una gran vivacitat. ?s l¡¯expressi¨® verbal el que singularitza uns personatges el perfil dels quals, tot sigui dit, no nom¨¦s hem tingut l¡¯oportunitat de veure¡¯l en novel¡¤les sin¨® tamb¨¦ en reportatges o pel¡¤l¨ªcules, perqu¨¨ ¡ªamb l¡¯excepci¨® del fill¡ª pertanyen a l¡¯Espanya buidada i representen la lluita per sobreviure als petits pobles remots i oblidats. Per aix¨°, a vegades, la narradora cau en la temptaci¨® apolog¨¨tica, amb una mena de sublimaci¨® id¨ªl¡¤lica de l¡¯entorn, que contrasta amb l¡¯alienaci¨® i amb altres factors adversos caracter¨ªstics de la vida urbana. Aix¨ª mateix, a vegades tamb¨¦ sobten els al¡¤legats inflamats de car¨¤cter feminista.

Quedem-nos, doncs, amb l¡¯altra part de la novel¡¤la: el soliloqui i les confid¨¨ncies d¡¯uns personatges que es miren a ells mateixos i desgranen el seu fons ¨ªntim.