Plaute, embolics esbojarrats

Hi ha autors cl¨¤ssics que formen part del nostre imaginari col¡¤lectiu. Plaute (250-184 aC) n¡¯¨¦s un, sobretot des que Richard Lester va dirigir la delirant Golfus de Roma, amb Zero Mostel, el llegendari Buster Keaton i m¨²sica i lletra de Stephen Sondheim. El mestre del musical l¡¯havia estrenada a Broadway adaptant tres obres plautines, Ps¨¨udolus, Mostel¡¤l¨¤ria i El soldat fanfarr¨®, un poti-poti genial amb un t¨ªtol angl¨¨s que s¡¯assemblava a la traducci¨® espanyola com un ou a una castanya: ...

Hi ha autors cl¨¤ssics que formen part del nostre imaginari col¡¤lectiu. Plaute (250-184 aC) n¡¯¨¦s un, sobretot des que Richard Lester va dirigir la delirant Golfus de Roma, amb Zero Mostel, el llegendari Buster Keaton i m¨²sica i lletra de Stephen Sondheim. El mestre del musical l¡¯havia estrenada a Broadway adaptant tres obres plautines, Ps¨¨udolus, Mostel¡¤l¨¤ria i El soldat fanfarr¨®, un poti-poti genial amb un t¨ªtol angl¨¨s que s¡¯assemblava a la traducci¨® espanyola com un ou a una castanya: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum. Des d¡¯aleshores roman amb bona salut sobre els escenaris, fent cargolar de riure p¨²blic de totes les edats i latituds, tal com prova l¡¯¨¨xit el Nadal passat d¡¯un Golfus de Roma dirigit per Daniel Angl¨¨s, coprodu?t per Focus i pel sempre solvent Festival Internacio?nal de Teatro Cl¨¢sico de M¨¦rida, i amb un proteic i fiat Jordi Bosch com a Ps¨¨udolus.

Amb les traduccions de Plaute hem estat afortunats, i els traductors quasi sempre han respectat la llengua llatina dels t¨ªtols d¡¯aquestes fabullae palliatae, ¨¦s a dir, com¨¨dies llatines que van adaptar o reelaborar trames i personatges d¡¯un original grec. Aix¨ª ho va fer Mar?al Olivar a la Bernat Metge ja fa molts anys, amb actualitzaci¨® ara del text al lector del segle XXI de M. Teresa Quintill¨¤, i ho fa Esther Artigas a Adesiara despr¨¦s d¡¯El soldat fanfarr¨® i Els bessons, com tamb¨¦ ho va fer abans a la mateixa Bernat Metge Essencial amb Amfitri¨® i La com¨¨dia de l¡¯olla. A m¨¦s, i com sempre, les dues traduccions se¡¯ns presenten en companyia del llat¨ª original, cosa que demostra com de viva roman la tradici¨® d¡¯edici¨® d¡¯autors cl¨¤ssics a casa nostra, de vegades en biling¨¹e, de vegades nom¨¦s en catal¨¤.

Mostel¡¤l¨¤ria o L¡¯¨¤nima en pena ¨¦s una com¨¨dia de fantasmes amb personatges tipificats, enganys i embolics successius; amb conflictes generacionals entre pares garrepes i fills disbauxats, entre la virtut del camp i els vicis de la ciutat, amb hist¨°ries d¡¯amor amb happy end. El mateix podem dir del Ps¨¨udolus, per a molts, com per a Cicer¨®, la millor com¨¨dia de Plaute i una de les m¨¦s representades, on un jove pr¨°dig, insolvent i enamorat s¡¯enfronta al malvat alcavot i proxeneta Bal¡¤li¨®, caricatura de l¡¯estereotip m¨¦s odiat de la com¨¨dia llatina, davant del seu antagonista Ps¨¨udolus, un seruus callidus o esclau astut que vol ajudar sense saber com el seu amo mitjan?ant la falsedat i l¡¯engany: pseudos (mentida, falsedat) i dolus (engany) revelen l¡¯etimologia del seu nom.

Teatre i metateatre ¡ªmolt ben analitzats per les autores dels pr¨°legs¡ª que sedueixen sempre el p¨²blic amb embolics, trames esbojarrades i perip¨¨cies plenes d¡¯enginy. Plaute va ser un mestre en l¡¯¨²s d¡¯una llengua viva i quotidiana, imprescindible en tota com¨¨dia popular, amb noms parlants de personatges, amb parts recitades i parts cantades, amb accions dram¨¤tiques trepidants.

Si Golfus de Roma ¨¦s una obra mestra, els originals que la inspiren ho s¨®n molt m¨¦s, tot i que substitu?m les antigues m¨¤scares dels actors de la com¨¨dia llatina pels rostres familiars d¡¯un Javier Gurruchaga o una Merc¨¨ Mart¨ªnez, per l¡¯inigualable Zero Mostel com a Ps¨¨udolus o, en no saber com sonava la m¨²sica a la Roma de Plaute en els seus solos o duos, per la ino?blidable melodia de ¡®Comedy Tonight¡¯, que retorna un i altre cop quan rememorem el Plaute que ens ha acompanyat sempre al llarg de la nostra inf¨¤ncia recuperada.