Dones al volant del m¨®n de l¡¯art

Afinals dels anys vint, algunes dones ja gaudien del privilegi de conduir. Una d¡¯elles va ser la pintora polonesa Tamara de Lempicka, establerta a Par¨ªs des del seu matrimoni amb un advocat de qui va agafar el cognom per sempre m¨¦s. Una nit d¡¯amigues al Caf¨¦ de La Rotonde, per¨°, va acabar en un disgust. A l¡¯hora de tornar a casa, va descobrir que li havien robat el seu petit Renault...

Afinals dels anys vint, algunes dones ja gaudien del privilegi de conduir. Una d¡¯elles va ser la pintora polonesa Tamara de Lempicka, establerta a Par¨ªs des del seu matrimoni amb un advocat de qui va agafar el cognom per sempre m¨¦s. Una nit d¡¯amigues al Caf¨¦ de La Rotonde, per¨°, va acabar en un disgust. A l¡¯hora de tornar a casa, va descobrir que li havien robat el seu petit Renault groc. En aquella ¨¨poca, una dona al volant era l¡¯ep¨ªtom de la modernitat. I m¨¦s encara si anava a l¡¯estil Lempicka: els cabells ¨¤ la gar?on, la mirada desafiant, les celles fin¨ªssimes, els llavis vermells i sempre abillada a l¡¯¨²ltima. Durant unes vacances a Montecarlo, la pintora va coincidir amb l¡¯editora de la revista alemanya Die Dame (literalment, La Dama), que va encarregar-li una portada que represent¨¦s aquella brisa de llibertat que havien comen?at a tastar les dones. I el que va fer Lempicka va ser autoretratar-se conduint un Bugatti verd lluint un casquet, uns guants llargs i un volumin¨®s fulard al coll com una provocadora reencarnaci¨® d¡¯Isadora Duncan en versi¨® art-dec¨®. Era l¡¯estiu del 1929 i el m¨®n occidental encara no sabia que tenia els peus de fang.

En una sala del Museu de les Arts Decoratives de Madrid, rescato el quadre de Lempicka de la mem¨°ria. Tinc al davant la portada de la revista Blanco y Negro del 28 de setembre del 1930, en aquell moment tot un referent cultural. Hi apareix una altra dona al volant. La mateixa mirada desafiant, els mateixos llavis vermells, les mateixes celles fin¨ªssimes, tamb¨¦ els cabells curts i daurats. La boina i el vestit (intueixo) s¨®n verds i contrasten amb uns guants i un mocador blancs. La conductora imaginada per Viera Sparza, nom de ploma de la il¡¤lustradora saragossana Mar¨ªa Dolores Esparza P¨¦rez de Petinto, tamb¨¦ ¨¦s l¡¯ep¨ªtom de la dona moderna de finals dels anys vint. Em fixo en la fermesa amb qu¨¨ agafa el volant. No vol deixar-lo anar, com si volgu¨¦s constatar que arribar fins all¨ª no havia estat f¨¤cil. Dies despr¨¦s descobreixo que, mesos abans de Lempicka i Sparza, la il¡¤lustradora nord-americana Helen Dryden ja havia dibuixat una altra dona conduint per a la portada de Delineator, revista que s¡¯editava a Nova York. Quina met¨¤fora, la de la dona al volant.

Les carreteres secund¨¤ries de l¡¯art han estat transitades majorit¨¤riament per dones amb noms i cognoms que el pas del temps ha acabat enterrant. I un dels casos m¨¦s paradigm¨¤tics ¨¦s el de les il¡¤lustradores de finals del segle XIX i primeres d¨¨cades del segle XX. L¡¯eclosi¨® de la premsa femenina ¡ªen qu¨¨ la moda tenia un paper cabdal¡ª va permetre a algunes entrar a treballar com a il¡¤lustradores en un m¨®n dibuixat pels homes. Un m¨®n que, a m¨¦s a m¨¦s, era el que elles habitaven. Aquest decalatge ¡ªells eren els conductors i elles les passatgeres¡ª ocorria a Par¨ªs, a Londres, a Nova York. Encara avui George Barbier, Georges Lepape, Eric, Ert¨¦, Christian B¨¦rard, Marcel Vert¨¨s o Ren¨¦ Gruau s¨®n molt m¨¦s (re)coneguts, anomenats i estudiats que Gerda Wegener, Harriet Meresole, Rita Senger, Neysa McMein, Lila de Nobili o la mateixa Dryden. I estirar el fil d¡¯algun d¡¯aquests noms ¨¦s com agafar un revolt a gran velocitat.

Aquest patr¨® tamb¨¦ es va reproduir a Barcelona i a Madrid, on Xavier Gos¨¦ o Eduardo Garc¨ªa Benito encara avui tenen m¨¦s reconeixement que la barcelonina Laura Alb¨¦niz Jordana ¡ªfilla del compositor Isaac Alb¨¦niz, col¡¤laboradora de la magn¨ªfica revista D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤ i una de les impulsores de l¡¯estil art-dec¨® a Catalunya¡ª o l¡¯esmentada Sparza, que va formar part del discret planter femen¨ª de la revista Blanco y Negro, juntament amb Madame Gironella, Piti Bartolozzi, Victorina Dur¨¢n, ?ngeles Torner Cervera ¡ªuna catalana que signava amb un lac¨°nic a.t.c.¡ª o la mateixa Alb¨¦niz, entre d¡¯altres. I a pesar que ja s¡¯han fet exercicis de reparaci¨® ¡ªcom les exposicions Il¡¤lustr¨ªssimes. Dones que van dibuixar el segle XX (Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, 2023), Dibujantas. Pioneras de la ilustraci¨®n (Museo ABC, 2019) i Al Bies. Las artistas y el dise?o en la vanguardia espa?ola (ara mateix al Museu Nacional d¡¯Arts Decoratives)¡ª, en l¡¯imaginari col¡¤lectiu encara tenim gravat a foc que ells condueixen molt millor.