Queralt Riera: ¡°Si evolucionem com a societat, tamb¨¦ ho hauria de fer la nostra pornografia¡±

Els ulls avan?aven ¨¤vids per les p¨¤gines Los Siete Enigmas del Iris de Merc¨¨ Canela. Amb tot just vuit anys, Queralt Riera (Parets del Vall¨¨s, 46 anys) llegia sota els llen?ols per protegir-se dels monstres que deambulaven per casa mentre els seus pares no tornaven de treballar. Arru?nant la seva fam¨ªlia amb llibres, el seu amor per la literatura va transcendir la novel¡¤la i va arribar al teatre, i va estudiar interpretaci¨® ...

Els ulls avan?aven ¨¤vids per les p¨¤gines Los Siete Enigmas del Iris de Merc¨¨ Canela. Amb tot just vuit anys, Queralt Riera (Parets del Vall¨¨s, 46 anys) llegia sota els llen?ols per protegir-se dels monstres que deambulaven per casa mentre els seus pares no tornaven de treballar. Arru?nant la seva fam¨ªlia amb llibres, el seu amor per la literatura va transcendir la novel¡¤la i va arribar al teatre, i va estudiar interpretaci¨® ¡°per a desgr¨¤cia del p¨²blic¡±. Els anys i la carrera de direcci¨® esc¨¨nica i dramat¨²rgia la van ajudar a veure que el seu lloc no era sobre l¡¯escenari, sin¨® en els textos ¡°pels quals tenia un respecte religi¨®s¡±, i que l¡¯han dut a ¨¨xits en els teatres de tot el pa¨ªs. El seu cicle L¡¯Ab¨²s del Cos ocupa ara el Centre de les Arts Lliures de la Fundaci¨® Joan Brossa, a Barcelona. Va comen?ar amb Dona (sobre la prostituci¨®), ara encara es pot veure Jo porn, tu porno (codirigida per Magda Puyo) i Pruna (sobre l¡¯ab¨²s a menors) es podr¨¤ veure a partir de dimarts 20 de mar?.

Pregunta. Et defineixes com una artista feminista i postdram¨¤tica.

Resposta. La nostra societat t¨¦ p¨¤nic al dolor, i quan l¡¯evita el prolonga. Soc molt fan de les trag¨¨dies gregues amb un heroi virtu¨®s que mor sense mer¨¨ixer-ho i fa plorar al p¨²blic que empatitza amb aquesta injust¨ªcia que tamb¨¦ ¨¦s present en la seva vida. La trag¨¨dia t¨¦ un component reparador, les arts esc¨¨niques conviden a una catarsi de tot el que hi ha al nostre voltant. Com a dramaturga, crear des del teatre postdram¨¤tic ¨¦s un acte de responsabilitat per convidar els espectadors a enfrontar-se al dolor.

P. En la seva bibliografia apareixen t¨ªtols com No love no sex, Amor Mor, L¡¯Amor (no ¨¦s per a mi, va dir Medea), o De Dol. Per qu¨¨ posa el focus en l¡¯amor?

R. La literatura universal bascula entre l¡¯amor i la mort i no ser¨¦ jo qui contradigui aquests t¨°pics. En les meves primeres obres vaig tractar aquest tema des de la perspectiva c¨°mica. No Love no Sex (2017) narra la hist¨°ria d¡¯un noi que queda per berenar amb la vagina de la seva n¨°via, amb la qual mai no ha arribat a entendre¡¯s del tot. M¨¦s tard, la trag¨¨dia em va permetre veure que l¡¯amor no ¨¦s un tema central en la meva vida, sin¨® en la de tots. Ara vivim en un capitalisme ferotge que aprofita la mort i l¡¯amor per a fer negoci, distorsionant-nos la realitat: arribem a creure que l¡¯exc¨¦s de sexe pot suplir les nostres mancances afectives i no ¨¦s aix¨ª.

P. L¡¯amor pot ser contrari a l¡¯alliberament de la dona?

R. L¡¯amor no ¨¦s un problema, s¨ª la forma en la qual se¡¯ns ensenya. L¡¯amor rom¨¤ntic ha estat la droga terrible de les dones de totes les generacions anteriors i de l¡¯actual. Ens han ensenyat que ¨¦s l¡¯eix central de la nostra vida, fent-nos posar-hi totes les expectatives de felicitat. Hem de fer un esfor? per evitar condemnar-nos a l¡¯amor t¨°xic i, com tot en la vida, ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯equilibri, d¡¯igualtat i de q¨¹estionar-nos tot el que se¡¯ns dona per descomptat.

P. Q¨¹estionar el que es coneix com a ind¨²stria pornogr¨¤fica ¨¦s l¡¯objectiu de Jo porn, tu porno, la segona obra de la trilogia Ab¨²s del Cos.

R. La pornografia es ven com una cosa moderna quan, en realitat, ¨¦s reaccion¨¤ria: va ser la reacci¨® dels EUA a l¡¯alliberament de la dona en els anys 70, amb l¡¯aparici¨® a Hollywood d¡¯un negoci que diu a la societat ¡°Senyores i senyors, aix¨ª s¡¯ha de cardar: sense tenir en compte el plaer de la dona, partint del falocentrismo i anul¡¤lant la identitat i la psicologia dels personatges femenins¡±. A partir d¡¯aqu¨ª, el valor sexual de la dona dep¨¨n de la seva capacitat de donar plaer a l¡¯home. ?s una altra conseq¨¹¨¨ncia del patriarcat, ens relacionem sexualment com ho fem socialment. Et vols relacionar des del poder o des de la igualtat?

P. La pornografia converteix a la dona en un subjecte violable?

R. En l¡¯¨¨poca de la postveritat¨D¨¦s a dir, la mentida¨Dcrec que el m¨¦s arriscat ¨¦s ser honest i procuro ser-ho en el meu art. Quan Magda Puyo i jo plantegem el tema ens vam adonar que la pornograf¨ªa ¨¦s perversa. Ens fan creure que porno ¨¦s igual a sexe per¨° no ¨¦s aix¨ª: la pornografia implica viol¨¨ncia, abusos i tractes degradants a les dones, aix¨° no ¨¦s sexe. Jo no estic radicalment en contra de la pornografia, per¨° s¨ª d¡¯aquesta mena d¡¯ind¨²stria. Si evolucionem com a societat, tamb¨¦ ho hauria de fer la nostra pornografia.

P. Seria viable una ind¨²stria pornografia feminista, lliure de masclismes i viol¨¨ncies?

R. Jo no puc acabar amb la ind¨²stria m¨¦s milion¨¤ria d¡¯Internet. El negoci del sexe ¨¦s molt poder¨®s i els seus abusos estan integrats en l¡¯imaginari col¡¤lectiu. No obstant aix¨°, crec en promoure un altre tipus de sexualitat, fins i tot com una expressi¨® art¨ªstica. Potser el porno no t¨¦ per qu¨¨ centrar-se en els genitals, hi ha factors excitants en els quals no ens fixem. A trav¨¦s d¡¯igualtat, sentiment i, de nou, equilibri, es pot moure el focus cap a aquests per combinar diferents maneres de viure la sexualitat a trav¨¦s de la igualtat, i no del poder.

P. La tercera obra, Pruna, critica un sistema que permet als poderosos anhelar el cos dels altres, especialment, dels m¨¦s vulnerables: els nens.

R. Tot l¡¯equip de Pruna vam anar a veure les xerrades sobre abusos a menors de Vicki Bernadet. Quan li vam ensenyar l¡¯obra, ella ens va dir que ning¨² vindria a veure-la perqu¨¨ a la gent no li agrada afrontar aquest tema, no vol sentir que el 80% dels abusos a menors es cometen en la llar familiar i que, en la meitat dels casos, els exerceix el pare. La meva funci¨® com a dramaturga ¨¦s confrontar les persones amb les situacions inc¨°modes, portar a l¡¯escenari els debats interns que jo mateixa tinc. Vivim un moment hist¨°ric on tot ha de poder resumir-se en un tuit, quan les coses requeririen moltes hores de pensament i debat abans d¡¯arribar a conclusions v¨¤lides. Per a mi l¡¯art ¨¦s el punt de partida dels di¨¤legs que acaben en lleis o canvi socials.