Simone Weil, Llu¨ªs Calvo i les eleccions del 12-M

¡°Si consentimos que la contienda partidista justifique el ejercicio del odio, de la insidia y de la falsedad hacia terceras personas, entonces no merece la pena.¡± Amb aquesta afirmaci¨® a l¡¯inici de la seva intervenci¨®, Pedro S¨¢nchez, president del govern espanyol, comen?ava a deixar clar que es quedava. A la vegada, assenyalava un dels principals problemes de la nostra societat: ¡°la contien?da partidista¡±. La contesa partidista ha segrestat la pol¨ªtica i l¡¯ha convertit en un espai ple de fang, odi, desinfor...

¡°Si consentimos que la contienda partidista justifique el ejercicio del odio, de la insidia y de la falsedad hacia terceras personas, entonces no merece la pena.¡± Amb aquesta afirmaci¨® a l¡¯inici de la seva intervenci¨®, Pedro S¨¢nchez, president del govern espanyol, comen?ava a deixar clar que es quedava. A la vegada, assenyalava un dels principals problemes de la nostra societat: ¡°la contien?da partidista¡±. La contesa partidista ha segrestat la pol¨ªtica i l¡¯ha convertit en un espai ple de fang, odi, desinformaci¨®, lawfare... Aix¨ª ho poden pensar Pedro S¨¢nchez i Llu¨ªs Calvo, que acaba de publicar El segrest de la pol¨ªtica. Per una democr¨¤cia m¨¦s enll¨¤ dels partits tradicionals (Anagrama). Tamb¨¦ Simone Weil (1909-1943), una pensadora clau per a Calvo, no sabem si per a S¨¢nchez.

Des de fa uns mesos podem llegir en catal¨¤ un text de Weil fonamental per al llibre de Calvo (Assaig sobre la supressi¨® dels partits pol¨ªtics, tradu?t per Paula Veciana Botet i editat per Pol¡¤len). Weil, quan era a Londres pensant com havia de ser el m¨®n de despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, va concloure que, per fer possible la democr¨¤cia, calia suprimir els partits pol¨ªtics. Potser cal repetir-ho: per fer possible la democr¨¤cia, cal suprimir els partits pol¨ªtics. Potser cal repetir-ho perqu¨¨, quan aix¨° es planteja, resulta molt interessant observar les cares dels interlocutors. Els partits pol¨ªtics poden haver segrestat la pol¨ªtica, com planteja Calvo, per¨° per a Weil la cosa va m¨¦s enll¨¤.

Simone Weil, amb radicalitat i coher¨¨ncia,va concloure que, per fer possible la democr¨¤cia, calia suprimir els partits

La radicalitat i la coher¨¨ncia de Weil, present en els textos i en la vida, aqu¨ª no ens ofereix amagatalls ni excuses per evitar pensar el que per a ella ¨¦s essencial. Va a l¡¯arrel del problema. Ens diu que no hi ha democr¨¤cia si les persones que componen el poble no tenen la possibilitat d¡¯expressar el seu judici sobre els problemes de la vida p¨²blica. Els partits tenen tres caracter¨ªstiques que ho impedeixen: s¨®n m¨¤quines de crear passions col¡¤lectives que busquen dominar les persones i evitar que pensin amb el seu propi cap; s¨®n organitzacions que exerceixen pressi¨® sobre el pensament de qui en forma part; i tenen com a primera i ¨²ltima finalitat el seu creixement, sense l¨ªmit.

Weil ¨¦s un petita gran tend¨¨ncia els darrers anys. Aix¨° ha tingut conseq¨¹¨¨ncies positives, com ara l¡¯inici de la traducci¨® de les seves obres en catal¨¤ (Bromera, Fragmenta, T¨¤ndem, Pol¡¤len i 1984). Per¨° el seu no ¨¦s un pensament c¨°mode... Aquest text sobre la supressi¨® dels partits pol¨ªtics va ser reivindicat per Vicen? Partal des del seu editorial de Vilaweb per fer una cr¨ªtica dels partits pol¨ªtics independentistes despr¨¦s de les eleccions municipals de l¡¯any passat, per¨° en aquell moment no va entrar a fons (ni ho ha fet m¨¦s tard) en la proposta. Calvo tampoc ho fa; llegeix amb m¨¦s intensitat i utilitat Weil, per¨° es queda en la cr¨ªtica als partits i en el pensar alternatives a m¨¦s dels partits, no pas per suprimir-los. No ¨¦s un retret, ¨¦s una constataci¨® del vertigen que sembla generar-nos el pensament de Weil.

Recentment vam poder viure Weil gr¨¤cies a la interpretaci¨® de M¨ªriam Iscla al mon¨°leg Simone Weil: Vida d¡¯una esclava, amb dramat¨²rgia d¡¯Anna Punsoda. Es va estrenar a Girona, va oferir una funci¨® a Barcelona i va ser a l¡¯espai fabril de Can Grau a les Masies de Roda, programat per Cardant Cultura. Un espai molt apropiat per pensar conjuntament amb Weil, que va voler treballar en una f¨¤brica, viure la vida obrera i denunciar com aquesta vida ens converteix en persones esclaves, perqu¨¨ (com els partits) no ens permet pensar. Joan Tard¨¤, en un di¨¤leg posterior, li criticava el risc que t¨¦ q¨¹estionar els partits quan hi ha greus perills per a la democr¨¤cia, com el creixement de l¡¯extrema dreta o la desafecci¨®. L¡¯assaig de Calvo podria rebre la mateixa cr¨ªtica, i ell ja avan?a la resposta amb una radicalitat weiliana: ¡°Justament perqu¨¨ volem enfortir les democr¨¤cies contra els seus enemics ¡ªdotant-les de mecanismes m¨¦s directes i lliures, i tamb¨¦ menys jer¨¤rquics i burocr¨¤tics¡ª, ¨¦s necessari fer-ne una cr¨ªtica en profunditat¡±. L¡¯assaig de Llu¨ªs Calvo contribueix a continuar el cam¨ª, ut¨°pic, vertigin¨®s i imprescindible, iniciat per Weil buscant fer possible la democr¨¤cia.