Les guerres tribals de Llu¨ªs Llach

Fa uns dies el president d¡¯?mnium, Xavier Antich, i el nou president de l¡¯ANC, Llu¨ªs Llach, es va reunir per ¡°analitzar la situaci¨® pol¨ªtica¡±. La foto que es va publicar de la trobada ¨¦s inquietant. Es van fer acompanyar de les dues vicepresidentes de les respectives organitzacions, Nohem¨ª Zafra i Marina Gay, suposo que per suavitzar la imatge de dos senyorots fent-la petar al casinet. Estan en una sala estreta, amb el que sembla un piano arrambat a la paret i dues taules mal ajuntades. Al damunt hi ha dues regletes d¡¯endolls i unes safates de cartr¨® (i blonda de paper) amb pastes seques. ?s una imatge r¨°nega i desempoderada, d¡¯assumpci¨® de la intranscend¨¨ncia de dues entitats que durant els anys b¨¨sties de la mobilitzaci¨® semblava que dominaven la voluntat del poble catal¨¤. La pregunta no ¨¦s tant com hem arribat fins aqu¨ª, sin¨® per qu¨¨ un home del capital simb¨°lic i cultural de Llu¨ªs Llach ha acabat prestant-se a donar la cara per un moviment social decr¨¨pit.

Llach va construir, a trav¨¦s de la seva llarga carrera, un prestigi cultural innegable. Sense ser mai expl¨ªcit ¡ªperqu¨¨ abans no es podia i la pornografia sentimental t¨¦ les cames curtes¡ª i amb la subtilesa pr¨°pia d¡¯un artista conscient, les seves can?ons s¡¯enfrontaven al franquisme, a l¡¯homof¨°bia o al neofeixisme abans de saber, gaireb¨¦, que ens estaven agredint. Quan a totes les llars catalanes s¡¯escoltaven les Campanades a morts, no nom¨¦s es compartia el plany per la massacre de Vit¨°ria, sin¨® que es covava la llavor d¡¯una venjan?a civil compartida, somorta a la catalana manera. ?s mesell obviar que Llach sempre ens ha fet, nacionalment, millors. I il¡¤l¨²s pensar que no ha estat sempre un agent pol¨ªtic de primer ordre. Per molt que el seu llegat hagi estat pervertit i corromput ¡ªamb la mostra grotesca del Viatge a ?taca¡ª sovint per ell mateix i tot. N¡¯hi ha molts que pensen que el seu retir tamb¨¦ hauria hagut de suposar el seu silenci. I potser hauria estat el m¨¦s desitjable, per¨° el Llach artista s¡¯ha dissociat el Llach ciutad¨¤.

A favor del cantautor jubilat cal dir que la seva significaci¨® pol¨ªtica material no ve de nou. Encara que aquests dies de roda d¡¯entrevistes ha donat suport a Junts a les eleccions europees, tamb¨¦ ha reiterat que el seu espai natural ¨¦s ERC. Ben mirat, la seva primera adhesi¨® va ser a Nacionalistes d¡¯Esquerra, que va ser com una mena de partit dels intel¡¤lectuals catalans de la Transici¨®. Es va acabar com la com¨¨dia de Falset, cosa que ha sigut una constant de la carrera pol¨ªtica de Llach; no se li pot retreure la insist¨¨ncia en les causes perdudes. Entre les cendres i el guano d¡¯aquell espai hi va florir, d¨¨cades despr¨¦s, l¡¯Esquerra de Carod-Rovira, que va tocar cuixa de poder per¨° no va aguantar ni els tripartits ni la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut. De l¡¯entesa conspiradora dels defenestrats a la formaci¨® republicana i del pujolisme convergent cl¨¤ssic, va n¨¦ixer llavors l¡¯ANC amb l¡¯objectiu poc discutit avui de controlar les efusions del poble durant el Proc¨¦s.

Llu¨ªs Llach ja corria per all¨¤ en la fundaci¨® de l¡¯entitat, amb la primera presid¨¨ncia de Carme Forcadell, per¨° no va aixecar el cap fins que es va presentar com a candidat de Junts pel S¨ª el 2015. No es pot dir precisament que sigui un debutant en la pol¨ªtica catalana. Per¨° quan semblava amortitzat, com tots els actors d¡¯aquesta hist¨°ria apassionant, va decidir que volia presidir l¡¯ANC. Abans va haver de pagar les quotes que tenia pendents i, contra tot pron¨°stic, va haver de lluitar aferrissadament pel c¨¤rrec. Se li va presentar un contrincant inesperat, un jove de Montcada descendent de la tribu dels bakongo. No es pot negar, sabent l¡¯afici¨® de Llach per l¡¯?frica subsahariana, la ironia d¡¯aquesta batalla. Josep Punga sembla un noi molt preparat que, a m¨¦s, es declara nacionalista de dretes. Segurament alg¨² que encara no sabem li ha posat el trampol¨ª, per¨° s¨ª el que buscava l¡¯ANC era una imatge de renovaci¨® i de mirar al futur, era sens dubte una opci¨® millor que Llach. Per¨° Punga el va acusar d¡¯inflexible i es va retirar per no entorpir l¡¯elecci¨®. Ni aix¨ª va tenir el nostre m¨²sic el cam¨ª franc, i li van fer falta unes quantes votacions manicomials ¡ªcom sol ser la cultura associativa catalana¡ª per obtenir aquesta estranyament anhelada presid¨¨ncia.

Per Llu¨ªs Llach, l¡¯ANC ¨¦s l¡¯¨²nica veu estructurada que encara defensa obertament la independ¨¨ncia, i creu que la seva missi¨® ¨¦s preservar-la. Ara que ja tenim una mica de perspectiva, ¨¦s curi¨®s constatar com al voltant dels partits pol¨ªtics del Proc¨¦s s¡¯hi van engoril¡¤lar una s¨¨rie d¡¯organitzacions paranormals. Igual que els partits, aquestes entitats que van agafar musculatura c¨ªvica durant la desastrosa gesti¨® del conflicte tampoc sembla que s¡¯hagin plantejat plegar, tot i l¡¯objectiva in¨¨pcia en la consecuci¨® dels seus prop¨°sits i la creixent sensaci¨® entre la ciutadania que aquesta tropa ara ja fan m¨¦s nosa que servei. A tot estirar, hem pogut veure una mena d¡¯espectacle de depuracions personals que ¨¦s com un joc de les cadires amb m¨²sica de mastegots de l¡¯Estat i sempre les mateixes cares. Quina funci¨® tenen en l¡¯actual situaci¨® d¡¯ensulsiada independentista ?mnium Cultural, el Consell de la Rep¨²blica, els CDR o l¡¯Assemblea Nacional Catalana? A mi em costa d¡¯entendre, per¨° deu ser perqu¨¨ soc massa c¨ªnic, massa limitat o les dues coses alhora.