Grafton Tanner, fil¨°sof: ¡°El sarcasme millennial t¨¦ l¨°gica: ¨¦s la primera generaci¨® on la idea de progr¨¦s s¡¯ha congelat¡±

A Grafton Tanner (Athens, Georgia, 34 anys) l¡¯intimida que li llancin floretes. Quan s¡¯esmenta a l¡¯assagista que el seu nom es repeteix entre fil¨°sofs i editors des de l¡¯Argentina al Regne Unit com a hereu de les teories de Mark Fisher, abaixa la mirada, avergonyit, amb les galtes enceses i un somriure gaireb¨¦ culpable. ¡°Doncs aix¨° no m¡¯ho esperava; gr¨¤cies¡±, mussita aquest fil¨°sof pop, reservat per¨° afable, a la terrassa de la llibreria Finestres a principis d¡¯estiu, on l¡¯acompanya la seva parella.

Despr¨¦s d¡¯analitzar les pol¨ªtiques de la nost¨¤lgia a Les hores han perdut el rellotge (Tigre de Paper, 2023), Tanner ara torna amb Persemprisme (Tigre de Paper, amb traducci¨® al catal¨¤ de Miquel Sorribas), un text curt en el qual reflexiona sobre per qu¨¨ la cultura del passat ara ja no es preserva ni es restaura, sin¨® que es reviu en el present per garantir-ne la superviv¨¨ncia en el futur, congelada i eterna. Despr¨¦s de passar per Madrid i exercir de turista quan no est¨¤ de promoci¨®, la pr¨°xima parada del seu tour per Espanya ser¨¤ Sevilla. ¡°Som de Georgia, el que vosaltres considereu calor per a nosaltres ¨¦s una brisa fresca¡±, adverteix.

Pregunta. Qu¨¨ ¨¦s el ¡°persemprisme¡±?

Resposta. La idea em rondava pel cap des que vaig escriure el meu anterior assaig, Les hores han perdut el rellotge. All¨¤ explicava que vivim en un per¨ªode especialment nost¨¤lgic com a resultat de les crisis socials i pol¨ªtiques. Despr¨¦s de la pand¨¨mia, quan es va accentuar aquesta melancolia, aix¨° em va fer pensar: I si observ¨¦ssim aquest problema des d¡¯un altre angle, no des de la idea que tots estem sentint nost¨¤lgia, sin¨® pensant que potser tot aix¨° no ¨¦s cert? I si estan fent que ens sentim nost¨¤lgics expressament? Potser el capitalisme mira de fer el que ha fet durant segles: mantenir la gent vivint en el present sense pensar en el passat, per¨° aprofitant-se¡¯n per negar la possibilitat de futur.

P. En quin sentit?

R. La nost¨¤lgia ara s¡¯elimina recuperant coses del passat, per¨° reiniciant-les en el present perqu¨¨ sobrevisquin en el futur o, almenys durant tant de temps com sigui possible, en un escenari el¨¤stic. S¡¯ha consolidat un discurs que, tot i que no ho sembli, ¨¦s antinost¨¤lgic. I s¡¯expressa a trav¨¦s de l¡¯entreteniment, la cultura i la pol¨ªtica.

P. Com el ¡°Make America Great Again¡± (MAGA) de Trump?

R. S¨ª, tot i que tothom el va etiquetar com a nost¨¤lgic, en part no ho era. El m¨¦s perill¨®s del MAGA ¨¦s que essencialment el que et diu ¨¦s: ¡°Aqu¨ª hi ha una versi¨® del passat per la qual hauries de sentir nost¨¤lgia¡±. Per descomptat, aquesta versi¨® ¨¦s racista i mis¨°gina. Hauries de votar-me perqu¨¨ soc l¡¯¨²nic que us pot retornar a aquell temps. Si em votes, ja no sentir¨¤s nost¨¤lgia perqu¨¨ ho haurem reviscut i et sentir¨¤s la mar de b¨¦. Encobrir la utopia racista, aix¨° ¨¦s el que fa perill¨®s el MAGA, perqu¨¨ aquest gui¨® pot conv¨¨ncer grans grups de votants. Han passat vuit anys i Trump est¨¤ fent exactament el mateix.

P. M¨¦s enll¨¤ de la pol¨ªtica, en el terreny de l¡¯entreteniment, diu que aquesta estrat¨¨gia ¡°persemprista¡± ¨¦s la dels derivats de La guerra de les gal¨¤xies, la invasi¨® de reboots o l¡¯estrat¨¨gia comercial de Disney.

R. El reboot [reinici] de contingut en la cultura ¨¦s nom¨¦s un s¨ªmptoma de tot aix¨°. No ¨¦s q¨¹esti¨® que la gent tingui nost¨¤lgia de les pel¡¤l¨ªcules originals de La guerra de les gal¨¤xies. En el ¡°persemprisme¡±, Disney ¨¦s la que et diu: ¡°Saps qu¨¨, hauries de sentir nost¨¤lgia de La guerra de les gal¨¤xies, aix¨ª que et donar¨¦ molt m¨¦s contingut per satisfer aquesta necessitat. La ironia de tot plegat ¨¦s que qui realment se sent nost¨¤lgic per les pel¡¤l¨ªcules antigues no se sentir¨¤ mai satisfet amb tot aquest contingut nou.

P. I el m¨¦s probable ¨¦s que faci una marat¨® d¡¯episodis.

R. Per¨° no satisfaran aquest anhel. Amb els reboots passa com amb el menjar r¨¤pid: aspira a tenir reconfortar com la cuina de l¡¯¨¤via, per¨° mai tindr¨¤ el mateix gust.

P. Apunta que tota aquesta cultura audiovisual basada en universos infinits, com en les pel¡¤l¨ªcules de Marvel, nega la possibilitat d¡¯un tancament. Creu que ara els finals es veuen com una cosa traum¨¤tica, inassumible.

R. A m¨¦s de poc rendible. Si no dones per tancat un univers, sempre en podr¨¤s acabar fent una altra pel¡¤l¨ªcula.

P. Per aix¨° ha explotat el consum de sagues de telerealitat, com la de les Kardashian i les Real Housewives de Bravo?

R. El que est¨¤ passant amb la telerealitat ¨¦s un bon exemple. Mentre aquestes celebritats estiguin vives i disposades a treballar, hi haur¨¤ m¨¦s temporades d¡¯aquestes sagues. Tamb¨¦ pot resultar reconfortant sintonitzar amb tots aquests personatges familiars de contextos en qu¨¨ sabem qu¨¨ passar¨¤. De vegades hi ha noves trames, per¨° acaba sent la mateixa din¨¤mica de sempre. Per a la ind¨²stria aquesta f¨®rmula ¨¦s molt m¨¦s segura i lucrativa que intentar generar idees noves.

P. Q¨¹estiona la coloraci¨® de documentals que reactualitzen l¡¯arxiu hist¨°ric, com va fer Peter Jackson a Ellos no envejecer¨¢n. Creu que les noves generacions no entendran millor la hist¨°ria encara que tingui l¡¯est¨¨tica del present.

R. D¡¯una banda, restaurar documentals antics permet la seva persist¨¨ncia i superviv¨¨ncia. Podem aprendre mirant-los i recuperant-los. Per¨° l¡¯esfor? d¡¯acolorir en blanc i negre no ens acosta al passat. Simplement, el que fa ¨¦s crear un nou document que s¡¯assembla a l¡¯original. Pot resultar inquietant de veure, per¨° ser¨¤ una resignificaci¨®, no un apropament.

P. Creu que estem estancats en un present congelat que ens impedeix concebre la idea de progr¨¦s.

R. La idea de progr¨¦s ja no funciona igual, especialment a Occident. Durant molt de temps, als segles XVIII i XIX, i fins i tot a principis del XX, el progr¨¦s es venia b¨¦. L¡¯objectiu del capitalisme ¨¦s que la gent abraci el canvi i la tecnologia en el proc¨¦s de civilitzaci¨®. Abans, si no ho complies, es veia com una cosa negativa. El problema ¨¦s que als pa?sos occidentals, i especialment als Estats Units, la gent ha dit: ¡°Un moment, aix¨° no ¨¦s el progr¨¦s que ens van prometre: el meu sou cada vegada ¨¦s m¨¦s baix, no arribo a final de mes i vaig ofegat. El progr¨¦s m¡¯ha estafat¡±.

P. Per aix¨° troba que el sarcasme s¡¯ha instal¡¤lat tan b¨¦ a l¡¯hora d¡¯analitzar el present?

R. Entre la generaci¨® millennial s¨ª que ha passat. No l¡¯han inventat, per¨° l¡¯han assimilat molt r¨¤pid. T¨¦ sentit i ¨¦s l¨°gic. Tenen les refer¨¨ncies del passat que es reinicien en el present i els diuen a la resta: ¡°S¨ª, s¨¦ de qu¨¨ va tot aix¨° perqu¨¨ ja ho he vist abans i et far¨¦ saber que ho s¨¦¡±. ?s gaireb¨¦ com parlar amb hashtags, es parla com amb picades d¡¯ullet a l¡¯audi¨¨ncia perqu¨¨ siguin conscients que ja ho saps tot. En realitat ha estat la primera generaci¨® del primer m¨®n que va arribar a la majoria d¡¯edat en una societat que semblava segellada per sempre, amb la idea de progr¨¦s congelada. Per aix¨° els ha resultat f¨¤cil dir: ¡°Au, va, com si sab¨¦s que hi ha una possibilitat que pugui lluitar i protestar per canviar alguna cosa¡±. La societat ¡°persemprista¡± sent que hi ha una zona morta o un espai fred on tot es repeteix, on tot est¨¤ estancat i aquesta ¨¦s l¡¯¨²nica manera de comptar el pas del temps. I hi ha gent que el que realment vol ¨¦s erradicar el deute m¨¨dic o tenir acc¨¦s gratu?t a l¡¯avortament. Per¨° tots aquests drets, tot d¡¯una, han comen?at a ser arrabassats del nostre present, i de moment no sembla que hi hagi gaires avan?os per recuperar-los.