La infelicitat de N¨²?ez

La fascinaci¨® per la figura de Josep Llu¨ªs N¨²?ez no sembla tenir aturador, i m¨¦s encara despr¨¦s de la?docus¨¨rie?de?3Cat. El documental ha activat les ganes de parlar?de l¡¯expresident?del FC Barcelona. Tal vegada perqu¨¨ no se?sabia?explicar, hi ha una certa frisan?a, o incontin¨¨ncia oral i escrita, per dir com era, m¨¦s?f¨¤cil?d¡¯imitar que d¡¯interpretar, punt ...

La fascinaci¨® per la figura de Josep Llu¨ªs N¨²?ez no sembla tenir aturador, i m¨¦s encara despr¨¦s de la?docus¨¨rie?de?3Cat. El documental ha activat les ganes de parlar?de l¡¯expresident?del FC Barcelona. Tal vegada perqu¨¨ no se?sabia?explicar, hi ha una certa frisan?a, o incontin¨¨ncia oral i escrita, per dir com era, m¨¦s?f¨¤cil?d¡¯imitar que d¡¯interpretar, punt de trobada intergeneracional del barcelonisme i motiu de?controv¨¨rsia?tamb¨¦ dels que no?s¨®n?del Bar?a. Tothom t¨¦ una versi¨® i una an¨¨cdota sobre N¨²?ez. El gag ha acabat per funcionar com a fil conductor d¡¯una hist¨°ria que no acabar¨¤ de ser?completa?fins que es publiquin les seves mem¨°ries i se s¨¤piga com es veia i ens veia N¨²?ez.

L¡¯¨²ltima?aportaci¨® ¨¦s el llibre L¡¯home de la porteria, de Ramon Pardina, guionista de la s¨¨rie de TV3, que va tenir la sensaci¨® que havien quedat moltes coses per dir despr¨¦s de quatre cap¨ªtols, fascinat com va quedar tamb¨¦ pel personatge de N¨²?ez. El?mateix?autor admet que la publicaci¨® no recull fets?necess¨¤riament?concrets,?sin¨®?que indaga sobre el seu comportament i car¨¤cter: ¡°Si el volguessis dibuixar com a personatge de?ficci¨®?no quadraria?per enlloc. ?s un home amb bon cor i sense pietat (...) Odi¨®s i?entranyable.??s?un guanyador i un perdedor (...). En definitiva, ¨¦s hum¨¤. I gaireb¨¦ sempre se l¡¯ha tractat com un personatge¡±, relata Pardina, hipnotitzat igualment per la?porteria?¡ªi la portera¡ª de N¨²?ez, com es veu a la?docus¨¨rie?de TV3.

No es tracta, de totes maneres, de material sobrer de l¡¯audiovisual explicat en un llibre,?sin¨®?que hi ha tamb¨¦ una tasca de documentaci¨® i recerca per intentar desxifrar l¡¯enigma N¨²?ez. El?pr¨°leg?de Maiol Roger paga molt la pena, segurament pel seu coneixement tamb¨¦ de Jordi Pujol, i d¡¯entre els 30 cap¨ªtols?n¡¯hi ha un?d¡¯especialment revelador, com ¨¦s el de ¡®La boda de Cleo¡¯. Tamb¨¦ el mot¨ª de l¡¯Hesperia?es fa molt pressent, i resulta sobretot interessant l¡¯apropament que fa l¡¯autor a la?biografia?de l¡¯expresident i constructor i a la de la seva dona Maria Llu??sa,?aix¨ª com?a la de protagonistes m¨¦s sorprenents, com ara Ramon Maria?Calder¨¦. Les persones?s¨®n?molt importants en el text, ja que es?tracta?de saber quina emoci¨® s¡¯amaga?darrere?la seva mirada, com diu Pardina.

El motor de la vida de N¨²?ez molt b¨¦?podria?ser el crucifix que porta a la butxaca, la necessitat de resar per espantar el mal i agafar confian?a; un home contradictori i acomplexat, entregat a la feina i especialment a la comptabilitat, un factor fonamental per entendre la seva complicitat amb milers de socis i penyistes del Bar?a. N¨²?ez els va fer sentir?c¨°m?plices?i propietaris des que els va demanar que?avancessin?diners dels carnets per poder fer front a la pobresa?econ¨°mica?d¡¯una entitat que, en canvi, era molt rica?pel que fa a c¨¤rrega?simb¨°lica ¡ªper intangibles com ser m¨¦s que un club i l¡¯estil de joc¡ª, i que?tant?es van significar durant els actes del 75¨¨ aniversari, una celebraci¨® molt catalanista, just abans que N¨²?ez?trenqu¨¦s?el porr¨® quan va arribar al poder l¡¯any 1978.

La hist¨°ria no acabar¨¤ de ser completa fins que es publiquin les seves mem¨°ries i se s¨¤piga com es veia i ens veia N¨²?ez

El llibre relata?precisament?la?desavinen?a?de N¨²?ez amb aquella manera de fer, amb la societat civil catalana i la burgesia de la qual volia formar part, i tamb¨¦?els seus?plets?amb Pujol, president de la Generalitat, i la seva mercantilista manera d¡¯entendre el Bar?a. La seva?obsessi¨®?s¨®n?les cantonades, els xamfrans, els edificis de N¨²?ez i Navarro. La seva manera de ser i la manca de pedigr¨ª van fer que no fos reconegut com un prohom del pa¨ªs, ni tampoc va ser aclamat al Camp Nou. A manca de prestigi, va ser v¨ªctima segurament?d¡¯un?sentit de l¡¯austeritat que es feia pal¨¨s fins i tot en la?vict¨°ria?¡ªmai va perdre unes eleccions¡ª, mentre que en la derrota s¡¯imposava sovint el crit de ¡°Bar?a s¨ª, N¨²?ez no¡±. No s¡¯acaba el relat sobre la?infelicitat?i l¡¯absurd i, en canvi,?es parla poc ¡ªo no?transcendeix¡ª la capitalitzaci¨®?econ¨°mica, social i esportiva que va fer del Bar?a.

A partir d¡¯una bona trama, Pardina intenta precisament acostar-se a aquest president que va fer contents molts culers, els quals, a difer¨¨ncia de l¡¯opini¨® publicada, entenien que s¡¯equivoqu¨¦s quan parlava i li cost¨¦s fer oracions compostes ¡ªcom deia V¨¢zquez Montalb¨¢n¡ª; que no sab¨¦s fer broma o no tingu¨¦s sentit de l¡¯humor; i que el drama i la com¨¨dia es barregessin en les seves intervencions, plenes de mitges veritats i mitges mentides.

N¨²?ez, en qualsevol cas, va enfortir el club davant l¡¯administraci¨® esportiva, especialment la Federaci¨®, on tenia per costum manar el Madrid, i va defensar la independ¨¨ncia de la instituci¨® davant dels poders pol¨ªtics, financers i medi¨¤tics ¡ªsempre se les va tenir amb TV3. Volia que el Bar?a fos tractat amb la mateixa grandesa que Barcelona i Catalunya, no entenia?per qu¨¨?sempre?sortia?malparat de les comparacions amb Pujol i Johan Cruyff, i se?sentia?excl¨°s?de l¡¯¨¨xit, com si el Bar?a guany¨¦s malgrat N¨²?ez, quan ell mateix es deia: ¡°Jo soc el Bar?a¡±. El seu final va ser?tan?sorprenent com la seva arribada, un motiu m¨¦s per entendre per qu¨¨ encara ara genera tanta literatura i la seva figura resulta tan?magn¨¨tica?per a autors com Ramon Pardina.

El llibre es fa llegir.