L¡¯exc¨¦s de Nikolai G¨®gol
La Casa dels Cl¨¤ssics ha editat durant els ¨²ltims anys dues obres amb una qualitat ling¨¹¨ªstica fora mesura i costum: la ¡®Il¨ªada¡¯, a c¨¤rrec de Pau Sabat¨¦, i aquestes ¡®?nimes mortes¡¯, d¡¯Arnau Barios
Vet aqu¨ª una novel¡¤la estranya, sensacional per ella mateixa i altament recomanable per la traducci¨®: Nikolai G¨®gol, ?nimes mortes, traducci¨® i ep¨ªleg d¡¯Arnau Barios, pr¨°leg de X¨¨nia Dyakonova (Barcelona, Bernat Metge Universal, 2024).
G¨®gol (1809-1852), deixeble de Puixkin com ho s¨®n quasi tots els escriptors russos dels segles XIX i XX ¡ªfins a Brodsky¡ª, va escriure aquesta obra pensant en una trilogia vagament inspirada en la Com¨¨dia del Dant. En va publicar la primera part l¡¯any 1842, i ¨¦s tot el que en posse?m, a part d¡¯esbossos. Insatisfet amb el que havia escrit de la segona, l¡¯escriptor la va cremar l¡¯any 1852, poc abans de morir, i de la tercera part ¡ªhauria estat ¡°el Parad¨ªs¡±¡ª no cal ni parlar-ne. Hem de pensar, doncs, que el llibre ¨¦s un projecte incomplet? De cap manera, com explicarem m¨¦s endavant.
L¡¯argument no pot ser m¨¦s senzill: el ciutad¨¤ Tx¨ªtxikov recorre diversos pobles i llogarrets indeterminats de R¨²ssia en cerca d¡¯¡±¨¤nimes mortes¡±, val a dir ¡ªcosa que el lector sabr¨¤ de seguida, per a la seva tranquil¡¤litat o per a tot el contrari¡ª, noms de pagesos que han passat a millor vida. Com que el cens es feia llavors, a R¨²ssia, cada deu anys, molts propietaris estaven obligats durant anys a pagar els impostos corresponents a la possessi¨® d¡¯aquells homes, tant si vivien com si ja eren morts. D¡¯aqu¨ª el t¨ªtol de la novel¡¤la, que, de fet, no t¨¦ a veure pr¨°piament amb les ¨¤nimes, perqu¨¨ se¡¯n van del cos quan la mat¨¨ria mor, sin¨® nom¨¦s amb un nom i un nombre. All¨° que el protagonista pretenia fer amb aquestes ¡°¨¤nimes mortes¡± no s¡¯arriba a saber, i tant se val. De fet, Tx¨ªtxikov no ¨¦s el personatge m¨¦s ben dibuixat de l¡¯obra: ho s¨®n m¨¦s els amos i les dames propiet¨¤ries que ell visita, dotats cada un d¡¯ells amb una personalitat idiota, ¨¦s a dir, tan caracter¨ªstica com elemental.
Sembla que la idea li havia vingut de Puixkin, que b¨¦ pot ser; i G¨®gol, que despr¨¦s del pioner no podia deixar de ser un bon estilista, va presentar narrativament tal insinuaci¨®, sense que aix¨° hagu¨¦s d¡¯afeixugar en cap moment el valor de l¡¯estil de la seva obra, o un perfecte nuament dels fets narrats: tal cosa gaireb¨¦ sembla que li result¨¦s indiferent. L¡¯¨²nica cosa que es pot desprendre amb claredat del llibre ¨¦s que les ¨¤nimes vives que el protagonista visita s¨®n quasi tan mortes com les ¨¤nimes dels pagesos difunts de deb¨°. Mentrestant, el que ha fet G¨®gol al llarg de tota la novel¡¤la ha estat unes giragonses tan extraordin¨¤ries amb els mots, les frases, els per¨ªodes, els par¨¤grafs i els cap¨ªtols, que un endevina quines pretensions tenia al cap: demostrar que es pot escriure una novel¡¤la amb a penes argument, per¨° amb una llengua po¨¨tica i musical de qualitat extraordin¨¤ria.
I arriba all¨° m¨¦s bo d¡¯aquesta edici¨® catalana del llibre: la traducci¨® d¡¯Arnau Barios. Hi ha dues obres editades els ¨²ltims anys amb una qualitat ling¨¹¨ªstica tan fora mesura i costum ¡ªla Il¨ªada, a c¨¤rrec de Pau Sabat¨¦, i aquestes ?nimes mortes, d¡¯Arnau Barios¡ª, que sobta que la cr¨ªtica no hi hagi vist quelcom d¡¯excepcional: un prodigi, de fet, quan es contempla la mitjana de la qualitat estil¨ªstica de la producci¨® catalana, en vers i en prosa, dels darrers vint, trenta, cinquanta, quasi cent anys: cal anar a parar a la segona versi¨® de l¡¯Odissea de Riba per trobar una cosa semblant, a les traduccions de Dickens, de Josep Carner (o, simplement, a la seva prosa), i a la prosa de Verdaguer, Ruyra, Arderiu i pocs m¨¦s per trobar a les lletres catalanes una llengua tan rica. Ara els escriptors ¡ªtothom ho ¨¦s, amb el dit polze¡ª creuen que n¡¯hi ha prou a explicar una hist¨°ria ¡ªdeu ser una altra de les ensenyances corrosives de Joaquim Molas, a.C.s¡ª, i si ¨¦s amb avinent correcci¨® pol¨ªtica, oportunitat period¨ªstica, o ¡°valor social¡±, millor.
La llengua original del llibre ¨¦s molt rica, de vegades paradoxal, contradict¨°ria i amb registres adequats a cada personatge o molts d¡¯ells, de manera que calia extremar la qualitat de la llengua catalana si es volia oferir ni que sigui una aproximaci¨® a la riquesa del llenguatge de G¨®gol. Per fer aix¨°, Arnau Barios no hi ha planyut esfor?os, hores, anys i dies, i ho explica en un ep¨ªleg preci¨®s. El resultat ¨¦s desorbitant, extraordinari. Qui ha sentit mai, o qui ha escrit recentment, paraules i expressions com ara ¡°postprandial¡±, ¡°emperpalant¡±, ¡°de bell antuvi¡±, ¡°espatotx¨ª¡±, ¡°el coster d¡¯un montijol¡±, ¡°moure renyina¡±, ¡°botinflat¡±, ¡°sondrollada¡±, ¡°fer nit¡±, ¡°esvellegat¡± ¡°cassigall¡±, ¡°sorrera¡± (la sand¨¤raca que es feia servir per eixugar la tinta fresca), i aix¨ª tot el llibre, de cap a cap? Com que tot aix¨° ¨¦s el que diu l¡¯original rus, el traductor no podia fer altra cosa que buscar, all¨¤ on fos, aquestes paraules i aquests girs. Els moderns, enemistats amb les belles formes verbals dels noucentistes, potser posaran el crit al cel. Per¨° Barios, com ja va ser el cas de Sabat¨¦, al?ar¨¤ les espatlles i dir¨¤: ¡°Si G¨®gol escriu aix¨°, b¨¦ calia portar aquest mateix exc¨¦s a la nostra llengua¡±. O diran, tamb¨¦ amb criteri: ¡°?s que un servidor ¨¦s de poble¡± (com tots els que hem citat abans, menys Carner). Arnau Barios ¨¦s de T¨¦rmens; Pau Sabat¨¦, de Flix.