Barbey, Baudelaire i Balzac
No estic gens segur que el passat hagu¨¦s sigut millor, per¨° s¨ª que s¨¦ que el present sempre ¨¦s un desastre: ara som al vest¨ªbul que ens porta a l¡¯anorreament
No s¨¦ si els anys setanta eren m¨¦s divertits que ara, ni m¡¯atreviria a assegurar que m¡¯hi trobava m¨¦s b¨¦ o que hi patia menys. No estic gens segur que el passat hagu¨¦s sigut millor, per¨° s¨ª que s¨¦ que el present sempre ¨¦s un desastre: ara som al vest¨ªbul que ens porta a l¡¯anorreament, a la desintegraci¨®: ja ho pintaven els pintors rupestres de la cova de l¡¯Aranya ara far¨¤ dotze mil anys.
Tanmateix, si ho volem collar una mica m¨¦s estret, podem dir que el nostre m¨®n, ple de not¨ªcies i d¡¯articles i d¡¯articulistes, comen?a quan s¡¯inventen les revistes i els diaris, ¨¦s a dir, durant el XIX, aquell segle ¡°que ho polvoritza tot, fins el pensament¡±, com ho diu Jules Barbey d¡¯Aurevilly (1808-1889), que ¨¦s un autor que m¡¯agrada molt a pesar de ser mon¨¤rquic i cat¨°lic i de creure que tots els mals venen de Voltaire i de Diderot i de la Revoluci¨®. Per¨° t¨¦ un car¨¤cter i una actitud que fan que els mon¨¤rquics i cat¨°lics ¡°normals¡± no el puguin ni el vulguin veure. Quan el 1857 Baudelaire publica Les flors del mal, l¡¯acusen d¡¯ultratges a la moral p¨²blica, hi ha un judici i l¡¯acaben obligant a eliminar mitja dotzena de poemes. Doncs Barbey va ser dels pocs escriptors que van sortir a defensar Baudelaire. D¡¯una de les nove?les de Barbey, L¡¯embruixada (L¡¯Ensorcel¨¦e, del 1854), diu Baudelaire, al cap de pocs anys, en una carta a un amic: ¡°Acabo de rellegir aquest llibre, que m¡¯ha semblat encara m¨¦s obra mestra que el primer cop¡±. Barbey havia sentit Baudelaire llegint els seus versos, i ho comentava aix¨ª, quan el poeta feia poc que era mort: ¡°Baudelaire va recitar les seves Flors del mal als pocs salons que no tenien por de l¡¯olor, que es clavava al cervell, d¡¯aquells terribles lil¨¤s. Les deia, les seves Flors, amb aquella veu dol?a i mistificadora que eri?ava la crinera dels burgesos quan els les desti?lava suaument a les llargues orelles espantades¡±.
De Barbey tamb¨¦ m¡¯agraden molt els manuscrits; t¨¦ una mena de nove?la en forma de poemes en prosa, L¡¯anell d¡¯An¨ªbal, amb una dedicat¨°ria en vers que diu que l¡¯ha escrita amb tinta rosa i negra. ?s clar que el rosa i el negre volen dir l¡¯amor i la foscor, per¨° tamb¨¦ poden ser literals i potser ho va escriure realment amb tintes d¡¯aquests colors, perqu¨¨ t¨¦ manuscrits, com el de Les diab¨°liques, en qu¨¨ barreja tintes negres, blaves, grogues, vermelles, i amb algun dibuixet intercalat¡ en fi, tota una joia del manuscritisme. El llibre de Les diab¨°liques tamb¨¦ fou acusat (el 1875) d¡¯anar contra la moral, el jutge el va fer retirar de la circulaci¨®, i Barbey ho va acceptar sense protestar perqu¨¨ no es volia rebaixar a defensar-se. La dedicat¨°ria de Les diab¨°liques ¨¦s ben original: ¡°A qui dedicar aix¨°?¡±.
Barbey admirava apassionadament Byron i encara m¨¦s Balzac, que segons ell est¨¤ a l¡¯altura, si no per damunt, de Shakespeare. Segons Oscar Wilde, ¡°el segle XIX, tal com el coneixem, ¨¦s un invent de Balzac¡±. La feinada que va fer Balzac, en conjunt titulada La com¨¨dia humana, ¨¦s realment inhumana. A les Cr¨°niques del 2004, Bob Dylan recorda que de jovenot a Nova York solia dormir a casa d¡¯un amic que tenia molts llibres: ¡°M¡¯agradava molt l¡¯escriptor franc¨¨s Balzac, vaig llegir Xamba i xagr¨ª, i Le cousin Pons. Balzac era molt entretingut. La seva filosofia ¨¦s clara i senzilla, diu b¨¤sicament que el materialisme pur ¨¦s una recepta per a la bogeria. L¡¯¨²nic coneixement real, per Balzac, sembla que es trobi en la superstici¨®. Tot hi ¨¦s analitzat. Agrupa¡¯t les energies: ¨¦s el secret de la vida. Se n¡¯apr¨¨n molt, del Sr. B. ?s divertit tenir-lo de company. Va vestit amb un vestit de monjo i no para de beure caf¨¨. Dormir massa li embussa el cap. Li cau una dent, i diu ¡®Qu¨¨ deu voler dir?¡¯. S¡¯ho q¨¹estiona tot. Se li cala foc als vestits per una espelma. Es pregunta si el foc ¨¦s un bon senyal. Balzac ¨¦s divertid¨ªssim¡±.
El llibre que en angl¨¨s es diu Luck and Leather (¡®Xamba i xagr¨ª¡¯) ¨¦s La peau de chagrin, o sigui, La pell d¡¯onagre, o d¡¯ase salvatge. ?s una pell m¨¤gica. El noi que est¨¤ fent temps perqu¨¨ no es vol su?cidar de dia ¡ªes vol tirar al Sena quan sigui fosc (no fos cas que el salvessin)¡ª s¡¯entret¨¦ a la botiga d¡¯un antiquari que t¨¦ una pell de ruc salvatge, amb uns mots en s¨¤nscrit, que fa que puguis complir tots els desitjos, per¨° amb cada desig s¡¯encongir¨¤ una mica, i al final¡ la mort. El noi diu s¨ª, vull un sopar amb tot de joves llestos i divertits, ple de menjars i bons vins, i noies maques i alegres¡ i el vell antiquari li diu, no et pensis que ara s¡¯obrir¨¤ el terra i apareixer¨¤ una taula parada, no, la cosa no va aix¨ª. El noi es queda la pell de ruc, surt al carrer, i es troba amb uns amics que li diuen que vingui amb ells, que hi ha un gran sopar d¡¯inauguraci¨® d¡¯una revista nova, que xalaran, i hi va, i aix¨ª es va complint el desig, com si fos per atzar. De manera que la nove?la ¨¦s alhora fant¨¤stica i realista, o m¨¦s ben dit, m¨¦s que realista: real.
Aix¨ª ho destria Barbey: si comparem, diu, Les espigoladores, quadro de Millet, amb Els picapedrers de Courbet, veurem la difer¨¨ncia entre l¡¯artista que fa una cosa real i el que en dona una de realista. Els picapedrers ¡°realistes¡± de Courbet van acabar al museu de Dresden, on foren des?tru?ts quan els ¡°aliats¡± bombardejaren la ciutat el 1945.
Baudelaire diu que Balzac no ¨¦s un observador sin¨® un visionari: ¡°Tots els seus personatges, fins les porteres, tenen geni. Totes les ¨¤nimes van plenes a rebentar de voluntat fins a la gola. Com ell mateix¡±.
A la nove?la de la pell de burro la primera escena passa en una casa de joc on els ociosos que es miren les apostes estan ¡°silenciosos, imm¨°bils, atents, com la gent a la pla?a quan el botx¨ª talla un cap¡±.
Tamb¨¦ hi ha tres o quatre p¨¤gines amb un grand¨ªssim elogi de la Disbauxa, que l¡¯escriu aix¨ª, amb la maj¨²scula de les coses dif¨ªcils, de les coses que et xuclen i t¡¯arrosseguen, com ara la Guerra, el Poder, l¡¯Art¡
I l¡¯endem¨¤ al mat¨ª, despr¨¦s d¡¯una llarga disbauxa, les temptadores i seductores amants de la nit abans estan ¡°descolorides i cadav¨¨riques com flors aixafades al carrer despr¨¦s del pas de les processons¡±.