Vila, no t¡¯amaguis

Ara aquest espai ja fa deu anys, i com que tot apunta que encara ens hi volen, continuarem parlant de llengua. De fet, sembla que el nom hagi acabat fent la cosa, perqu¨¨, m¨¦s de quatre-cents articles despr¨¦s, aix¨° de brou de llengua ha resultat escaure d¡¯all¨° m¨¦s a la secci¨®: segons el diccionari de l¡¯Institut, es tracta de ¡°paraules i no fets¡±, mentre que el Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear ho defineix com ¡°xerrera, abundor de paraules, verbositat¡±, afegint-hi el mat¨ªs d¡¯ironia. Mantindrem doncs la xerrameca, el parlar per parlar, ben b¨¦ una tabarra, amb la llengua al centre de la discussi¨®.

S¡¯obre el nou curs amb la not¨ªcia estrella de l¡¯estrenada conselleria dedicada a la llengua catalana, i alguna cosa conv¨¦ dir-hi si just el que fem ¨¦s brou de llengua. Per¨° ves, no sembla f¨¤cil, no es tracta tan sols d¡¯una ¡°elevaci¨®¡± d¡¯una determinada depend¨¨ncia (tradicionalment adscrita a Cultura com a direcci¨® general, en alguns moments com a secretaria) que ha portat a l¡¯ascens de Francesc Xavier Vila de secretari a conseller, sin¨® de la col¡¤locaci¨® de la llengua a la sala de m¨¤quines de les pol¨ªtiques de la Generalitat i tamb¨¦ a l¡¯agenda governamental. I per moltes voltes que hi donis, no acabes de veure si aix¨° ¨¦s bo o dolent.

B¨¦, podria ser bo, molt bo. Al capdavall s¡¯est¨¤ donant a la llengua el mateix nivell d¡¯import¨¤ncia pol¨ªtica que tenen els Mossos, la gesti¨® de la sanitat o les infraestructures. No s¨¦ com deu funcionar una reuni¨® del govern, per¨° me la imagino com una junta de l¡¯AMPA d¡¯una escola (que es veu que ara se¡¯n diu AFA), en qu¨¨ els membres de les comissions hi van dient la seva: ara toca als de menjador, ara als de festes, i de vegades alg¨² hi ha portat alguna cosa per picar. Doncs si la cosa va igual, a cada reuni¨® caldr¨¤ parlar de llengua igual com es parla de just¨ªcia o d¡¯acci¨® exterior, ja sigui per dir com estan les coses (malament), ja sigui per plantejar propostes concretes, i all¨° de qu¨¨ es parli ser¨¤ traslladat a la premsa per la portaveu del govern i de rebot a la ciutadania. Abans la cosa era m¨¦s simple: potser espor¨¤dicament el titular de Cultura parlava de llengua (segur que sempre tenia altres coses m¨¦s important de qu¨¨ parlar), mentre el o la directora general de torn aplicava les mesures de cofoisme habitual i d¡¯anar fent la viu-viu que han caracteritzat la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del nou segle.

El conseller Vila, doncs, necess¨¤riament haur¨¤ de fer els deures cada setmana, i no es podr¨¤ amagar al seu despatx al capdavall de la Rambla. (Val a dir que aquesta setmana ja els ha fet, de seguida hi anirem.) I l¡¯allau de mesures que esperem que aviat vagi presentant hauran d¡¯arribar a la poblaci¨® amb m¨¦s o menys ress¨°; al cap i a la fi, el proc¨¦s de participaci¨® ciutadana endegat pel Pacte Nacional per la Llengua va proveir m¨¦s de 2.000 propostes, les quals deuen dormir en algun calaix des de fa ben b¨¦ dos anys, perqu¨¨ no se¡¯n t¨¦ not¨ªcia.

Vet aqu¨ª, per¨°, que tal exposici¨® pol¨ªtica in¨¨dita es podria girar en contra i el ress¨° convertir-se en crid¨°ria: si alguna cosa no vol la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica, precisament, ¨¦s soroll, i l¡¯atracci¨® del focus f¨¤cilment pot derivar en una pressi¨® pol¨ªtica que fins ara nom¨¦s afectava el titular d¡¯Educaci¨®, aut¨¨ntic ase dels cops del resistencialisme hispon¨°fon a causa de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. D¡¯aquesta pressi¨® ja n¡¯hem tingut alguna mostra. Poc despr¨¦s de la presa de possessi¨® d¡¯Illa, des del digital Cr¨®nica Global ja se¡¯ns recordava que Vila ¨¦s independentista i que t¨¦ la intenci¨® de continuar aplicant la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica impulsada amb el govern d¡¯Aragon¨¨s, cosa que per descomptat ser¨¤ una calamitat. Fem un vot de confian?a i abstenim-nos de treure conclusions del fet que Cristina Farr¨¦s, directora justament de Cr¨®nica Global, sigui ara la cap de comunicaci¨® de Presid¨¨ncia.

Plana tanmateix el dubte de fins a quin punt el nou govern i el mateix Illa s¨®n emp¨¤tics amb aix¨° de la llengua, perqu¨¨ ¨¦s ben sabut que la nova conselleria ¨¦s un dels preus d¡¯ERC per donar suport a la investidura, i si amb els comuns els socialistes ja haguessin fet prou, potser ara tindr¨ªem una conselleria de cosmopolitisme i equidist¨¤ncia. Per¨° Vila, com d¨¨iem, aquesta setmana ha fet els deures. Mentre els peixos grossos del govern amb pressupostos generosos ja devien arrepapar-se a la cadira (imagino, no s¨¦ per qu¨¨, que la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica deu ser l¡¯¨²ltima de les mat¨¨ries tractades a les reunions), el nou conseller presentava el seu informe d¡¯acci¨® de cara a la legislatura, amb l¨ªnies mestres com ara facilitar l¡¯acc¨¦s al coneixement de la llengua, estendre l¡¯¨²s i les actituts positives envers el catal¨¤, o garantir l¡¯¨²s del catal¨¤ com a llengua normal de les institucions catalanes. Dit aix¨ª, sembla una indirecta al mateix Illa pel seu ¨²s del castell¨¤ quan era cap de l¡¯oposici¨®, per¨° potser soc jo.