Un western contra el desencant de Gerard Vilardaga

Vaig llegir un conte de Gerard Vilardaga l¡¯any 2018, quan el va presentar al segon n¨²mero de la revista Branca que aleshores coeditava amb l¡¯escriptora Irene Pujadas i Irene Selvaggi. Era un conte an¨°nim sobre la relaci¨® d¡¯un home amb la seva ¨¤via en la fase de deteriorament f¨ªsic i cognitiu inevitable quan ens fem grans. Vam seleccionar-lo perqu¨¨ traspuava una tendresa crua: l¡¯¨¤via que amaga els bolquers, la cura que l¡¯home jove t¨¦ d¡¯ella, la intimitat estranya entre una ¨¤via i un net, gaireb¨¦ incestuosa sense arribar a ser-ho. Ara he retrobat aquell conte millorat i editat a La talpera. Un western de la vulnerabilitat, el segon llibre de narrativa de Vilardaga, publicat 14 anys m¨¦s tard que el primer.

El western de Vilardaga salta d¡¯un punt a l¡¯altre de la vida de l¡¯autor i narrador protagonista. Sota la forma de dietari sense cronologia lineal, el llibre recull episodis curts en primera persona de la vida personal i sobretot professional de l¡¯autor. Tan aviat comparteix pis i va a la universitat com est¨¤ a punt de ser pare. El dietari cobreix l¡¯arc de la primera adultesa, de la il¡¤lusi¨® juvenil fins al desencant de la mitjana edat i la conseg¨¹ent caiguda de l¡¯idealisme. Veiem un noi que vol lluitar contra la injust¨ªcia del m¨®n i un home que intenta que, com a m¨ªnim, el m¨®n no el destrueixi a ell. En un moment determinat, la cura dels altres irromp al seu ¨¤mbit privat: t¨¦ una dona per cuidar, i una criatura, i la senzillesa amb qu¨¨ explica aquesta fase de cuidar tamb¨¦ els qui m¨¦s estima ¨¦s corprenedora, el revers de la jornada laboral.

Vilardaga sap esfereir-nos amb les hist¨°ries m¨¦s ordin¨¤ries, alg¨² diria que massa s¨°rdides per ser liter¨¤ries, an¨¨cdotes que no sorprendran la gent del gremi dels treballadors socials per¨° s¨ª la resta de nosaltres. Per les p¨¤gines es passegen ¨¤vies dements que viuen soles, mares de set fills que viuen de la pensi¨® de l¡¯¨¤via, familiars llunyans que volen ficar m¨¤ a la bossa de parents vulnerables, alcoh¨°lics amb s¨ªndrome d¡¯abstin¨¨ncia que van armats i adolescents marroquins que li falten al respecte i el posen a prova. ?s un escenari despietat, nom¨¦s suavitzat per la mirada d¡¯alg¨² que intenta bregar-hi en contra. La tasca d¡¯ell i els companys de feina acaba sent la gesti¨® de la caritat justa i necess¨¤ria per no espantar massa el gros dels contribuents, per fer de para-xoc entre la majoria de la gent i la mis¨¨ria de molta altra gent que ens envolta. L¡¯autor es va ficar en aquest sector perqu¨¨ esperava canviar al m¨®n, i el seu western ¨¦s una radiografia del recorregut cap als inferns de la realitat i de la lluita per no caure en l¡¯altre extrem de la balan?a, per no convertir-se en reaccionari i mantenir una certa esperan?a ¡ªque ¨¦s el repte maj¨²scul de fer-se gran.

Nascut a Berga el 1977, Vilardaga t¨¦ un perfil polifac¨¨tic: ¨¦s sobretot poeta, i es nota en les imatges de la prosa que gasta, a estones lluminosa i a estones m¨¦s humil. L¡¯autor, a m¨¦s de ser fot¨°graf, ha dirigit obres de teatre com L¡¯assistenta, tamb¨¦ en relaci¨® amb la seva vida professional i amb la manera com el transforma. En aquest sentit, el m¨¦s interessant de La talpera s¨®n les reflexions entorn de la pr¨°pia virilitat i la dels altres, i del paper que s¡¯espera d¡¯ell, un home que fa una feina feminitzada fins que les circumst¨¤ncies li exigeixen que s¡¯imposi amb autoritat i viol¨¨ncia, sempre sota el mateix t¨ªtol d¡¯alg¨² que he d¡¯estar al servei dels desemparats. S¡¯explica a si mateix com l¡¯home que ¨¦s i hauria de ser sense extravag¨¤ncies, sense ressentiments ni sermons. Si continua entregat a l¡¯escriptura, la veu narrativa de La talpera podria cr¨¦ixer fins a emancipar-se del personatge del seu autor.