Dies lents, males companyies

Pel voltant d¡¯aquestes dates sempre t¨¦ lloc algun drama dom¨¨stic. Dic drama per inflar-ho una mica, m¨¦s aviat hauria de dir ¡°inconvenient¡± o ¡°contratemps¡±. Per¨° aquests termes tampoc no es corresponen al sentiment de desintegraci¨® que marca cada inici de desembre. L¡¯origen dels problemes sol ser l¡¯escalfador, un escalfador tan creatiu i abstracte en les seves disfuncions que podria estar exposat al MoMA. La conseq¨¹¨¨ncia principal ¨¦s el fred: un fred de pis vell i mal a?llat que s¡¯arrapa als turmells i ossifica els pulmons.

Hauria d¡¯escriure del fred com Eve Babitz escriu de la pluja. ¡°La pluja ¨¦s llibertat¡±, diu a Slow days, fast company, el seu recull de relats semificcionals de Los Angeles als setanta. La pluja sobtada i torrencial ¨¦s ¡°llibertat de la calima i de l¡¯odiosa, depriment, ininterrompuda uniformitat.¡± Tamb¨¦ per mi, enfrontada amb la idea no tan forassenyada que l¡¯hivern pugui deixar d¡¯existir, resulten esperan?adors els dies de fred. Per¨° nom¨¦s Eve Babitz era Eve Babitz: nom¨¦s a ella una circumst¨¤ncia meteorol¨°gica concreta li suggereix la idea d¡¯ingerir dos Quaaludes ¡ªun sedant popular fa mig segle que en la dosi adequada era afrodis¨ªac¡ª i anar amb l¡¯amant bisexual a sopar al restaurant de moda. ¡°Vaig pensar que portar-hi el Shawn amb la pluja a fora seria una oportunitat per a l¡¯Art Elevat, si creus, com jo ho crec, que el sexe ¨¦s art¡±. Per Babitz, la conseq¨¹¨¨ncia directa de la pluja ¨¦s acabar fent un trio i enamorant-se. (La conseq¨¹¨¨ncia directa dels vents de Santa Ana ¨¦s acabar fent un trio i que els altres dos integrants s¡¯enamorin entre ells).

En aparen?a, Babitz no vol anar m¨¦s enll¨¤ de les observacions superficials i ocasionalment cruels d¡¯¡±una jove fr¨ªvola amb inclinaci¨® per les aventures¡±. Aix¨° l¡¯allibera de la gravitas impostada que fa tants llibres illegibles. El seu material s¨®n la vida social, la festa i el safareig, i n¡¯extreu una antropologia humana deliciosa. Se sap que Babitz era l¡¯amant universal de Hollywood, que tenia els pits grans i les dents perfectes, i cap inconvenient a parlar d¡¯una cosa o l¡¯altra. ¡°Els homes em miren una vegada i comencen a calcular com desfer-se d¡¯obstacles i on es troba el llit m¨¦s proper¡±, diu al text de la pluja. ¡°Aix¨° passa perqu¨¨ la meva pell ¨¦s tan sana que irradia la seva pr¨°pia llei moral¡±. Un altre factor que la distingeix del poble ¨¦s el fet que no fuma. Quan es lleva amb una ressaca atro? i recorda els cigarrets dels altres, ¡°un sentiment natural de superioritat s¡¯eleva per sobre de la brut¨ªcia¡±.

Vaig comen?ar a llegir Babitz en un tren que travessava la Llombardia, l¡¯Em¨ªlia-Romanya i la Toscana i em vaig oblidar de mirar per la finestra. He acabat de llegir-la congelada al sof¨¤. El seu glamur impossible i la seva intel¡¤lig¨¨ncia disfressada de frivolitat m¡¯han acompanyat fins a la inevitable descoberta que, quan tenia cinquanta anys, Babitz es va calar foc a la faldilla mentre encenia una vulgar cigarreta al cotxe. I mentre llegia sobre com va cobrir la seva pell sana i perfecta amb cremades de tercer grau ha arribat l¡¯home del gas.