Aix¨° era un r¨¨quiem?

Fa un quant temps que els teatres l¨ªrics de mig m¨®n presenten les ¨°peres sense respectar el moment exacte en qu¨¨ van ser compostes. Ara ¨¦s moda, i ho ser¨¤ cada cop m¨¦s, que tota ¨°pera s¡¯ofereixi sota el signe dels nostres dies, o de qualssevol temps llevat d¡¯aquell que li correspon. S¡¯han vist Noces de F¨ªgaro en qu¨¨ el senyor de la casa, en un apartament de Manhattan, vol violar la noia de fer feines; un Don Carlos (Verdi, Konwitschny) amb paparazzis i pizzes a gratcient ¡ªun dels grans esc¨¤ndols mai vistos al Liceu¡ª; una Tosca (Puccini, Villalobos) que jugava amb escenes de la molt salvatge pel¡¤l¨ªcula Sal¨®, de Pasolini; i tot el que vindr¨¤. La llei dels escen¨°grafs ¨¦s molt simple: a veure qui la fa m¨¦s grossa.

Les raons ¨°bvies per a aquesta deriva s¨®n f¨¤cils d¡¯explicar: d¡¯una banda, sembla que tot hagi de ser cada vegada m¨¦s espectacular; se suposa que el p¨²blic vol veure fen¨°mens in¨¨dits, coses estrafol¨¤ries i amb fantasia desbordada; de l¡¯altra, hi ha un estol de posadors en escena, decoradors, sastres i modistes, ballarins, dibuixants i pintors, que s¡¯han de guanyar la vida. Per¨° hi ha una ra¨® amagada, amb m¨¦s de pes, que no es comenta ni es veu a primera vista: a molta gent li costa cada cop m¨¦s fer el que en podr¨ªem dir un ¡°viatge hermen¨¨utic¡± a categories hist¨°riques, ideol¨°giques o de costums d¡¯un temps passat. La hist¨°ria s¡¯ha plegat tota ella sobre el present.

En aquest sentit, el que no supos¨¤vem que podia arribar a succeir ¨¦s que una missa de difunts com el R¨¨quiem de Mozart es vei¨¦s transformada en una barreja de parc d¡¯atraccions, coros y danzas, profusi¨® de quadres sense cap connexi¨® entre si, un escol¨¤ de Montserrat que juga a la pilota amb una calavera ¡ªs¡¯haur¨¤ de confessar amb el pare abat¡ª, una dona que es mor mirant la televisi¨® i que despr¨¦s, en una m¨¤gia digna del Mago Pop, es transforma en una noia, i al final en un nad¨® ¡ªpobra criatura, amb el fred que fa!¡ª, el cor del Liceu ballant sardanes, jotes, danses tribals o el que fos, grans ruixades per aspersi¨® de pintura de colors a la paret del fons, gitanos engalanats a la romanesa o cosa semblant, un cotxe amb el morro aixafat al qual sembla que retin cortesia una s¨¨rie de figurants, etc¨¨tera. Mentrestant, al fons, per posar de relleu que tot ¨¦s fuga?, apareixien llistes d¡¯animals desapareguts ¡ªcomen?ant pels tiranosaures, que per sort ja no en queden¡ª, lleng¨¹es extingides ¡ªalgunes de les quals no van morir perqu¨¨ van donar origen a les lleng¨¹es actuals¡ª, pa?sos, pobles i monuments esborrats del mapa, i, per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou amb tot aix¨°, la prevista ensulsiada del mercat de la Boqueria (quina ll¨¤stima!) i de la Sagrada Fam¨ªlia de Gaud¨ª (ja els agradaria a uns quants barcelonins). Hi sortia tot menys l¡¯home i la dona vius, amb cos i ¨¤nima, destinats a la mort: per al seu consol s¡¯escrivien aquestes misses.

En suma: un bigarrat conjunt de disbarats, gatades, ximpleries i nicieses que tenien poc a veure entre elles, i res a veure amb una missa de difunts.

Quan ja s¡¯adonava que es moria, Mozart va escriure el R¨¨quiem KV 626 per enc¨¤rrec d¡¯un emissari del comte Walsegg, vestit de color gris fosc, que va obsessionar el compositor fins al final dels seus dies. Mozart va escriure a Lorenzo da Ponte: ¡°La imatge d¡¯aquest home no para de perseguir-me. [...] S¨¦ que s¡¯acosta el final de la meva vida, que no trigar¨¦ a morir. [...] Accepto humilment els decrets de la divina provid¨¨ncia; acabar¨¦ una missa de difunts que m¡¯estar¨¤ dedicada¡±. No la van cantar per a ell, per¨° va quedar a la hist¨°ria de la m¨²sica ¡ªcom tots els r¨¨quiems¡ª com un testimoni dedicat a recordar a tots els ¨¦ssers humans (no als dinosaures, ni tan sols als gossos, que no saben que es moriran) que som ef¨ªmers, que no sabem qu¨¨ ens espera i que, per tant, sempre ¨¦s bo practicar una vida justa, en pau amb tothom, digna i honorable.

Mai Mozart no s¡¯hauria pogut imaginar que el seu R¨¨quiem serviria per a una gresca general sense cap ni peus, per a una desfilada de vestits fol?kl¨°rics i rituals entre ¨°rfics i hind¨²s, i per aconseguir que la unitat de la seva composici¨® qued¨¦s desfigurada amb uns passatges intercalats ¡ªseus, aix¨° s¨ª¡ª que acabaven de diluir la partitura original. Qui es va inventar aquesta enorme heretgia est¨¨tica, compungit, hauria de recitar cada mat¨ª aquestes paraules del R¨¨quiem mateix: ¡°Salva¡¯m, Senyor, d¡¯una mort eterna¡±.