Adeu Zoo: despr¨¦s d¡¯una d¨¨cada combativa, Panxo compra?la?llibertat

1

Dins la m¨²sica una banda.

Dins d¡¯eixa banda un cantant.

Una personalitat rara,

un trencad¨ªs amagat.

Un trencad¨ªs i un enigma

dif¨ªcil de desxifrar:

per qu¨¨ baixar de la gl¨°ria

quan pots seguir cap a dalt.

2

Un dia, fa poc, la iaia de 93 anys li va dir una cosa a Toni. No li la va dir a Panxo, el l¨ªder de Zoo, el cantant que anit a Gandia va donar l¡¯¨²ltim concert del grup i bot¨¤ foc a la barraca veient les cendres del somni que havia al?at. No li la va dir a l¡¯home de 42 anys que ha decidit aturar una carrera d¡¯estadis plens i fans devots i documentals i llibres en l¡¯horitz¨® immediat. No. Li la va dir a Toni, el seu net de Gandia. La iaia Maria, de mans arrugades, ulls vius i llavis prims, que va perdre sa mare amb trenta-un anys, sap que hi ha coses m¨¦s greus que un adeu musical. De menuda, la major de quatre germans, anava a la pres¨® d¡¯Alacant. All¨¤ malvivia el seu pare, Miguel Medina, comunista afiliat, membre del Comit¨¦ del Front Popular del poble de Redov¨¢n, comerciante vinatero de peligrosidad excepcional, tancat pel franquisme junt amb Miguel Hern¨¢ndez. La xiqueta li portava poe?mes amagats. Ell li donava poemes amagats a la xiqueta, i vol la llegenda imaginar que darrere d¡¯aquelles lletres familiars estigu¨¦s la m¨¤ del poeta del poble, el poeta popular. A la xiqueta no la van escolaritzar. Tanmateix, la xiqueta memoritz¨¤ centenars de poe?mes. I un dia, fa poc, li va contar a Toni, al seu Antonio, un m¨¦s dels seus catorze nets, que guardava un record singular: de menuda, li agradava molt pensar. Simplement aix¨°: que gaudia del plaer conscient de pensar. Al net el va impactar. Tamb¨¦ de menut li passava a ell. Anar-se¡¯n al llit amb l¡¯emoci¨® de saber que comen?ava el temps de pensar. D¡¯imaginar, de recordar; d¡¯abstraure¡¯s i cavil¡¤lar. Pensar en la mort. Pensar en la idea de D¨¦u. Pensar tamb¨¦ en coses banals. I feli?, adormir-se pensant. De major va estudiar Filosofia. Ara la necessitar¨¤.

3

Al port del Grau de Gandia el vent de garb¨ª despentina les palmeres i agita una postal de mar blava, velles cases de poblat mar¨ªtim i humils m¨¤stils en moviment. Hi ha calma fora; es percep calma en Panxo. No sembla un mal moment per a filosofar en relaci¨® amb tot el que ha viscut i ha decidit.

Primer li pregunte per Plat¨®: per les ombres de la caverna que pot ser un escenari.

¡ªEm venen dos reflexions ¡ªrespon¡ª. Primer, quan el cap em va fallar i van aflorar les ombres. Fou amb Raval. El primer disc havia tingut molt d¡¯¨¨xit, i l¡¯exig¨¨ncia per al segon disc em generava conflicte. Ho vaig passar malament, per¨° no vull dramatitzar. Potser hi ha una excessiva espectacularitzaci¨® amb la salut mental i el m¨®n art¨ªstic. Em recorda el conte del Pere i el llop. El dia que tinguem un trastorn important de veritat ¡ªun brot psic¨°tic, una profunda depressi¨®¡ª ning¨² s¡¯ho creur¨¤. Veig massa solemnitat i no ¨¦s per a tant: ¨¦s la vida, poc m¨¦s. Vas al psic¨°leg, li ho aboques a ell, pagues cinquanta euros i tot continua igual, per¨° tu te¡¯n vas content. Les altres ombres que em venen al cap s¨®n les relacionades amb el proc¨¦s creatiu. Fins a quin punt el que fas ho est¨¤s fent perqu¨¨ ho sents o perqu¨¨ ¨¦s el que esperen de tu? Fins a quin punt la teua creaci¨® ¨¦s 100 % honesta? Aix¨° ¨¦s una ombra que, com els rellotges de sol, va encollint-se i allargant-se en funci¨® de la teua inseguretat, dels dubtes art¨ªstics, de la crisi d¡¯identitat creativa.

Despr¨¦s li pregunte per Nietz?sche i el superhome, una variant m¨¦s del rockstar.

¡ªQue mal ens va pegar Nietzsche! ¡ªexclama¡ª. A molts companys de la facultat se¡¯ls en va anar el perol pels canuts que fumaven, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ veien Zaratustra en cada rac¨®. I de superhomes, et dir¨¦ una cosa. Si est¨¤s dalt, ¨¦s relativament f¨¤cil perdre el cap. Vius el m¨®n de la nit, l¡¯alcohol, les drogues, la far¨¤ndula, i tu esdevens un ¨ªdol idealitzat. Pots creure¡¯t un superhome. Per aix¨°, com ant¨ªdot a la falsa autopercepci¨® de superhome que pots acabar tenint, jo he tingut la necessitat de reconnectar amb la gent que em coneix de tota la vida. Han sigut una ¨¤ncora.

Finalment li pregunte per Kant. Ell deia que ¨¦s lliure aquell qui no obe?x m¨¦s que a si mateix.

¡ªM¡¯agrada eixa cita de Kant, perqu¨¨ decidir el final de Zoo ha sigut una manera de ser lliure. I aix¨° ¨¦s molt dif¨ªcil d¡¯explicar-ho a la gent. He concedit moltes entrevistes despr¨¦s d¡¯anunciar el final de Zoo, per¨° m¡¯he adonat que no he sabut explicar b¨¦ eixa decisi¨®. I ho he ent¨¦s arran d¡¯un comentari. Quan el raper ToteKing anunci¨¤ que es retirava, un seguidor seu coment¨¤: Em flipa la penya lliure. Quin bon resum! Jo he decidit parar perqu¨¨, a pesar de tindre-ho tot ¡ªguanyar molta pasta, vore cr¨¦ixer l¡¯¨¨xit i tindre el p¨²blic a la butxaca¡ª, sentia que havia perdut la llibertat. Jo ja tinc la vida solucionada; no vull treballar molt m¨¦s. Perqu¨¨ s¨ª: ¨¦s un treball molt bonic anar a concerts, estar amb amics, con¨¦ixer gent nova, beure cervesa i guanyar molta pasta. Per¨° algunes coses ja no m¡¯apeteix fer-les. I despr¨¦s hi havia un fet art¨ªstic: em negue a viure del tobogan vint anys m¨¦s.

Panxo conta que ja t¨¦ prou diners. Que no sempre n¡¯has de voler m¨¦s i que per a la vida a qu¨¨ aspira en t¨¦ prou

4

Un descafe?nat de sobre, una Mahou, un tenedor, dem¨¤ vine a currar, m¨¦s hores extres en el bar, i el cambrer Toni S¨¢nchez enmig la precarietat. Fou la crisi del 2008 una escletxa vital. La fi d¡¯un futur assegurat per a la classe mitjana aspiracional. I un canvi de xip personal. Panxo est¨¤ ?agra?t? als seus pares per l¡¯educaci¨® que li van donar. Nom¨¦s se li sent un retret: una abs¨¨ncia excessiva de disciplina. Aix¨° el va fer inconstant. Amb un baix sentit de la responsabilitat. Tantes hores deixades entre amics i porros en el parc de les Esclaves de Gandia. Tants projectes deixats a mig acabar. Per¨° vingu¨¦ la crisi. I vingu¨¦ la ressaca. I a Panxo se li activ¨¤ un mecanisme desconegut. Despr¨¦s de grups de rap i l¡¯aventura d¡¯Orxata, en 2014 pos¨¤ dempeus Zoo. De sobte va emergir dins d¡¯ell una persona ultratreballadora, hiperresponsable, amb con?fian?a plena en si mateix. Sentia que tenia una bala. Nom¨¦s una. Potser l¡¯¨²ltima per complir el seu somni: viure de la m¨²sica. Han passat deu anys. Han passat moltes coses. I Panxo, que diu que sempre ha estat un nego?ciant, un buscador de diners, bon guanyador de la pela, ara conta que ja t¨¦ prou diners. Que no sempre n¡¯has de voler m¨¦s. Que per a la vida a qu¨¨ aspira ja pot viure amb els diners que t¨¦. I s¨¦ que ja tinc prou diners, diu, perqu¨¨ soc molt auster. No m¡¯agrada tindre la millor casa, la millor bici, el millor cotxe, la millor roba, els millors restaurants. Esta samarreta val quinze euros. Nom¨¦s tinc la furgona del grup i l¡¯antic Seat Ibiza de la meua n¨°via. L¡¯any passat em vaig comprar una moto: una esc¨²ter normaleta de 125. Fa un parell d¡¯estius vam anar a un restaurant d¡¯eixos de tres hores d¡¯experi¨¨ncia gastron¨°mica perqu¨¨ a la meua xicona li feia molta il¡¤lusi¨®. Costava 250 o 300 euros. No torne en la meua vida. No m¡¯interessa. Preferisc el que vam fer l¡¯altre dia: anar a la cala del Portitxol en la furgona camperitzada, obrir la nevereta que portem, menjar olives, papes i un entrep¨¤, beure cervesa i dormir all¨¤. Sense necessitat d¡¯hotels. Aixina disfrute m¨¦s, diu.

5

Un dubte recurrent: i si el somni, una vegada complit, trenca l¡¯encant i all¨° realment bonic era somiar en arribar? I si ¨¦s millor tindre el somni que complir-lo?

Panxo se¡¯n riu.

¡ªSomiar ¨¦s una merda. Quan vols una cosa i no la tens et genera frustraci¨®, insatisfacci¨®, patiment. Voler alguna cosa ¨¦s no tindre-la. I no tindre-la porta a culpabilitzar-te, a preguntar-te per quines raons no eres capa? de tindre-ho. Complir el somni fa desapar¨¦ixer tota eixa merda. Clar que ¨¦s millor el somni complit! Jo ho vaig sentir amb Llepolies. Eixe tercer disc culmina la meua projecci¨® per a Zoo en el sentit que deia Hume: que cal con¨¦ixer el prop¨°sit de cada obra art¨ªstica, perqu¨¨ la perfecci¨® d¡¯una obra es mesurar¨¤ per com s¡¯adequa a eixa finalitat. Per mi, eixe disc ¨¦s l¡¯¨¨xit art¨ªstic. I despr¨¦s est¨¤ l¡¯¨¨xit social, quan esdevens un personatge p¨²blic i la gent et menja l¡¯orella quan eixes de festa o et fa fotos quan aneu borratxos. Ara b¨¦: hi ha un risc en aconseguir el que vols, i ¨¦s que et torne gilipolles. O millor: que aflore el gilipolles que portaves dins si eres un narcisista.

¡ªTu eres narcisista?

¡ªHi ha una l¨ªnia molt fina entre l¡¯egoc¨¨ntric i el narcisista. Crec que s¨ª que soc egoc¨¨ntric; ¨¦s molt probable que tot cantant ho siga. El que procure ¨¦s no ser narcisista: no tindre una percepci¨® distorsionada de mi i de la realitat.

6

Un grup deixa himnes. ¡®Estiu¡¯, ¡®Tobogan¡¯, ¡®Corbelles¡¯, ¡®Ventiladors¡¯, ¡®Vull¡¯, ¡®Sereno¡¯, ¡®El cap per avall¡¯. Un grup deixa, sobretot, acords i versos. Algunes lletres indiquen el posicionament pol¨ªtic d¡¯una m¨²sica que ha superat l¡¯¨¨pica de la resist¨¨ncia, la propaganda pel fet que sonava enfront de la dictadura franquista o davant les majories absolut¨ªssimes d¡¯altres temps. Zoo ha tingut un to festiu, alegre, colorit. Per¨° mai ha estat ¡°cultura blanca¡±. Ac¨ª van un grapat de versos.

1. Volen que venga el discurs que ven, la porten clara. Jo el que vull vendre ¨¦s la vict¨°ria cara.

2. Que morir ¨¦s no viure lluitant.

3. La hist¨°ria s¡¯escriu amb la sang de qui perd.

4. Ni furtant-nos els somnis. Ni cremant la trinxera. Ni amb la llei ni el tricorni. Ni amb presons ni cavernes callaran a la fera.

5. Vam sobreviure a l¡¯incendi. Vam fer-li front al gegant.

6. No van poder, mai no podran.

7. En guerra hem viscut i en pau marxarem.

8. A la for?a condemnats. A la for?a conven?uts. A la for?a llibertat.

9. Jo no vull poemes ni can?ons a la derrota.

10. Per sempre bruixa i heretge. Sempre a la contra i avant.

Aconsegueix una sinergia entre el llenguatge de carrer, la fraseologia popular i un registre culte que no grinyola

7

Josep Vicent Frechina ¨¦s m¨¦s que music¨°leg: ¨¦s el pontifex maximus laic de la m¨²sica en valenci¨¤. Un savi de les m¨²siques de la mediterr¨¤nia. Els ha escoltat a tots. Els ha analitzat a tots. Ha escrit llibres sobre Pep Gimeno, Botifarra, sobre el cantant d¡¯Al Tall Vicent Torrent, i eixa b¨ªblia titulada La Can?¨® en valenci¨¤. Dels repertoris tradicionals als g¨¨neres moderns. Ara prepara un llibre sobre Zoo.

Li demane que resumisca en deu l¨ªnies la po¨¨tica de Panxo.

¡ªHi ha dos elements que li confereixen una singularitat molt especial ¡ªrespon Frechina¡ª. D¡¯una banda, la sinergia entre el llenguatge de carrer, la fraseologia popular i un registre culte que mai grinyola i que encaixa com l¡¯anell al dit amb la seua dicci¨® sempre curosa i elegant (complement perfecte de la l¨ªrica m¨¦s arrauxada, espont¨¤nia i visceral d¡¯Arnau Gim¨¦nez). I d¡¯altra, la voluntat de fer els textos sempre des d¡¯una subjectivitat expl¨ªcita que barreja reflexi¨® i emoci¨® i que no amaga febleses ni contradiccions. En Zoo ¨¦s igual d¡¯important qu¨¨ es diu, com es diu i, especialment, des d¡¯on es diu: la combinaci¨® de comprom¨ªs civil, posicionament ¨¨tic i expressi¨® sentimental assoleix en les seues lletres una for?a expressiva molt infreq¨¹ent. Pense que aquest ¨¦s un dels motius del seu ¨¨xit tan transversal.

8

Deu anys. Tres discos. Trenta i poques can?ons. Alguns videoclips ic¨°nics. Dos concerts m¨ªtics al Palau Sant Jordi i el Wizink. La llegenda de ser la banda en valenci¨¤ m¨¦s popular de la hist¨°ria. Quatre-cents concerts, can?ons amb onze milions de reproduccions a Spotify i v¨ªdeos amb huit milions de visites a YouTube. Un abrupte final amb una legi¨® d¡¯afligits. Una mona ic¨°nica. Quin record deixar¨¤ Zoo?

¡ªTinc incertesa. D¡¯una banda, la l¨°gica que hui domina ¨¦s la del consum r¨¤pid, immediat, de vegades superficial. D¡¯altra banda est¨¤ el pes de la nost¨¤lgia en les generacions actuals. No ho tinc clar. No s¨¦ si la nostra m¨²sica ha calat profundament. No s¨¦ si tot ha sigut massa curt. No s¨¦ quina llegenda quedar¨¤ de nosaltres. M¡¯agradaria que fora gran. Per¨° si no ho ¨¦s, tampoc passa res: m¡¯he comprat la llibertat i aix¨° ¨¦s el primer.

I en el sentit cultural, per la fita que ha representat per a la llengua, quin llegat deixa Zoo?

¡ªFaig extensiva esta reflexi¨® a tota l¡¯escena de la m¨²sica en valenci¨¤. Hem sigut l¡¯agent social capa? de convertir-nos en un pa¨ªs que s¡¯estima m¨¦s a si mateix i a la seua llengua. El valencianisme pol¨ªtic no va saber donar-nos orgull i normalitat. La m¨²sica s¨ª. Hem anat m¨¦s enll¨¤ de l¡¯espurna de la Hist¨°ria, dit amb tot el respecte i carinyo. Hem arribat, per fi, a gent molt distinta i transversal.

Zoo plega en un moment pol¨ªtic de trinxera. Panxo sap que este moment reclama referents. Per¨° ell mai s¡¯ha sentit c¨°mode en el paper de referent pol¨ªtic. Pinta tot molt mal, diu. Tenim els nazis a les portes, diu. A la judicatura, a les comissaries, a tots els llocs, diu. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de dir aix¨° ¡ªdiu amb certa incomoditat¡ª, jo no puc aportar solucions pol¨ªtiques. I no diu m¨¦s. Diu ja est¨¤.

9

Toni s¡¯ha comprat una casa. El poble, Castellonet de la Conquesta, t¨¦ cent i pocs habitants. Ja somia en la xemeneia, el pati, el bancal: el seu neol¨ªtic particular. Est¨¤ il¡¤lusionat. Primer han de tombar la casa vella per al?ar la nova: pura met¨¤fora. Ell mateix vol traure els sacs d¡¯escombraries i participar de la construcci¨® amb les seues pr¨°pies mans. Li agrada estar ben a dins en tot all¨° que fa. Ara ve el temps de la casa. De seguir eixint en bicicleta. D¡¯anar al conservatori a aprendre el que no sabia: llenguatge musical, piano, la m¨²sica reglada. Continuar¨¤ fent tasques d¡¯amo de casa. No t¨¦ cap projecte grandiloq¨¹ent. M¨¦s b¨¦, buidar-se i descansar. Si de cas, concedeix que all¨¤ dins hi ha un temor: que arribe la tardor i vinga despr¨¦s l¡¯hivern i aleshores note un buit. Que li falte alguna cosa. Que enyore massa Zoo. Que els segons caiguen a plom.

¡ªHi ha una porta oberta perqu¨¨ torne Zoo?

¡ªS¨ª. A mi m¡¯agradaria que algun dia torn¨¤rem. Per¨° s¡¯haurien de donar un parell de circumst¨¤ncies.

¡ªQuines?

¡ªD¡¯una banda, seria amb can?ons noves. El 80 % del nostre repertori aniria fora per sempre, perqu¨¨ hi ha moltes can?ons que ja no soc feli? cantant. No m¡¯apeteix cantar ¡®Estiu¡¯. No ho disfrute. Ja no em representa. No volia fer un quart disc en la mateixa l¨ªnia que els anteriors. I si trenc¨¤vem, molts seguidors de Zoo potser no ho hagueren ent¨¦s. Per aix¨° tamb¨¦ volia parar. I si d¡¯ac¨ª dos anys jo tinc deu can?ons noves i pense que poden respondre per Zoo, doncs eixiran amb el nom de Zoo. Per¨° si sonen a una altra cosa, ser¨¤ diferent. I no vull estar pensant si el que puga fer a partir d¡¯ara li pega o no li pega a Zoo. Per¨° ara no estic pensant en fer can?ons.

¡ªI l¡¯altra premissa que s¡¯hauria de donar?

¡ªNo tornar a viure com fins ara: pendent de tot. Entrant cada dia, cada dia durant un any, veient com va la venda d¡¯entrades al Wizink. Voldria pujar a la furgo, assajar i cantar; i la resta del temps pensar el m¨ªnim en el projecte. I no tinc clar si ser¨¦ capa? d¡¯aix¨°.

¡ªI hi ha una porta perqu¨¨ cantes en solitari?

¡ªNo hi ha una intenci¨®. Per¨° a mi m¡¯agrada fer can?ons. I si les can?ons que fa?a a partir d¡¯ara exigeixen que vaja en solitari, aix¨ª ser¨¤. O si exigeix que el nou projecte no es diga Zoo, aix¨ª ser¨¤. No s¨¦ qu¨¨ passar¨¤. Manaran les can?ons.

10

A la pres¨® d¡¯Alacant, quan hi anava una xiqueta de huit o nou anys amb mans fines i llavis prims, circulava un poema, secreta rosa de paper. Ella el va memoritzar i encara el recorda.

Ning¨² coneixia la caverna de Plat¨®, per¨° la primera estrofa deia: Quisiera saber por qu¨¦ estoy en esta c¨¢rcel metido, tratado como un bandido que no quiero ser ni soy.

Ning¨² devia con¨¦ixer Nietzsche i el seu clam de viure en el moment, per¨° l¡¯estrofa central deia: Paso la noche y el d¨ªa so?ando siempre con verte. Y si aborrezco la vida, me causa pavor la muerte.

Ning¨² hauria llegit segurament Kant i la seua idea de llibertat, per¨° el final del poema deia: Y sepan los que me oprimen que s¨®lo mi vida arrastro por escupirles en el rostro las miserias de sus cr¨ªmenes.

Ning¨² est¨¤ dins la ment de Panxo, per¨° ¨¦s dif¨ªcil imaginar el net de Maria Medina, besnet de Miguel Medina, callat i quiet en una casa de Castellonet amb pati i llimera.

El primer tobogan era la llibertat.

El segon, potser, siga recomen?ar.