El dret a somiar amb Raimon pel Nou d¡¯Octubre

Jo no sabia que aquella vesprada estaria amb Raimon, matant el temps en una saleta de la Casa de Cultura de X¨¤tiva, i que acabar¨ªem cantant junts. Raimon i jo. B¨¦: ell cantant, jo taral¡¤lejant, supose que amb cara de fan idiota.

No fa ni deu dies. Ell venia a parlar de Vicent Ventura, l¡¯home que deia ¡°De llibertat mai n¡¯hi ha prou¡±. Un intel¡¤lectual comprom¨¦s. Un europeista conven?ut. Un antifranquista al contuberni de M¨²nic. Un dels fundadors del modern socialisme valenci¨¤. Un periodista saga? i publicista innovador. Un pol¨ªtic massa lliure que massa prompte va deixar la pol¨ªtica, o potser la pol¨ªtica el va deixar a ell. Un valenci¨¤ de qui ara, enmig d¡¯un silenci oficial ensordidor, es compleix el centenari. Conta el professor Vicent Soler ¡ªdirecte deixeble seu¡ª que durant un temps va existir la possibilitat que Vicent Ventura acabara convertint-se en el primer president de la Generalitat Valenciana recobrada. Perqu¨¨ fou ell qui, abans de morir el dictador, impuls¨¤ aquella Taula de Forces Pol¨ªtiques i Sindicals del Pa¨ªs Valenci¨¤ que reclamava llibertat, amnistia i Estatut d¡¯autonomia, per primera vegada, despr¨¦s de la Batalla d¡¯Almansa del 1707 i abans de la Batalla de Val¨¨ncia del 1977 i la seua ressaca identit¨¤ria feta de v¨ªsceres i ignor¨¤ncia.

Han passat coses, moltes coses, i hui planeja l¡¯ombra d¡¯una altra Batalla de Val¨¨ncia de garraf¨®. Terreta contra pa¨ªs: on anirem a parar. Mentre, ? Punt conta que nom¨¦s el 32 % dels valencians parla sempre o quasi sempre en valenci¨¤ a casa, i que l¡¯¨²s predominant del valenci¨¤ en el treball no arriba al 17%. Mentre, alguns assenyalen el diccionari i defensen en castell¨¤ el valenci¨¤. El dit, la lluna, i les cares d¡¯idiota.

El cas ¨¦s que quan el professor Soler va expressar aquell escenari d¡¯hist¨°ria-ficci¨® on Vicent Ventura es convertia en el primer president de la Generalitat, reivindicava el dret a somiar. Infantil, potser. Analg¨¨sic, tal vegada. Consolador, sense dubte. En qualsevol cas, trencador. Perqu¨¨ ¨¦s aix¨ª com pren forma l¡¯impuls ut¨°pic. Reivindiqueu sempre el dret a somiar: ¨¦s el primer que us negaran els vostres enemics, els immobilistes.

Jo no sabia que aquella nit soparia amb Raimon i que el sentiria relatar eixa an¨¨cdota tan divertida de Par¨ªs. Ell, de X¨¤tiva, a punt de cantar a l¡¯Olympia als anys seixanta, es va trobar al teatre amb un altre paio de X¨¤tiva. Era policia. Li va dir que treballava per a l¡¯Estat espanyol i que faria el parte de tot all¨° que passara al recital. Raimon li va dir que, home, que els dos eren de X¨¤tiva, que fera el favor de dir que tot estava b¨¦ i no li creara m¨¦s problemes en eixe temps de discos prohibits que passaven la frontera d¡¯amagat i de gu¨¤rdies civils als concerts. La vida de los otros, versi¨® local.

De llibertat mai n¡¯hi ha prou. De somnis tampoc. Cantar amb Raimon n¡¯era un. Feli? Nou d¡¯Octubre, dia dels valencians.