No tens dret a viure a Barcelona

¡°La gent s¡¯ha de ficar al cap que viure a Barcelona no vol dir nom¨¦s fer-ho a la ciutat. Viure a Barcelona tamb¨¦ vol dir viure a Badalona, Sabadell, Terrassa o Santa Coloma de Gramenet¡±. S¨®n paraules pronunciades pel Chief Executive Officer (CEO) d¡¯una de les principals immobili¨¤ries amb activitat a Barcelona. Les va dir poc abans de l¡¯arribada d¡¯una pand¨¨mia que havia de servir per canviar el paradigma i que va acabar refor?ant-lo. Tamb¨¦ en l¡¯¨¤mbit de l¡¯habitatge.

Molts anys abans, el 1968, el fil¨°sof franc¨¨s Henri Lefebvree encunyava per primera vegada el concepte ¡°dret a la ciutat¡±, que planteja el dret de tots els habitants d¡¯un lloc a decidir les caracter¨ªstiques de l¡¯indret on viuen per poder gaudir d¡¯una vida digna. Si ens imaginem Lefebvre i el CEO asseguts cara a cara amb un tauler d¡¯escacs entremig, el fil¨°sof estudiaria pacientment el seu seg¨¹ent moviment. Mentrestant, el representant immobiliari s¡¯aixecaria i escombraria totes les peces amb la m¨¤ per escenificar la seva esmena a la totalitat: no hi ha dret a la ciutat perqu¨¨ ni tan sols existeix el dret a viure en un lloc concret, per molt que hi hagis nascut o hi hagis desenvolupat part de la teva vida.

Henri Lefebvre va encunyar per primera vegada el concepte ¡°dret a la ciutat¡±, que planteja el dret de tots els habitants d¡¯un lloc a decidir les caracter¨ªstiques de l¡¯indret on viuen

S¨®n molts els ve?ns que han estat escombrats del tauler de Barcelona. Per exemple, el Francisco S¨¢nchez, que mira qu¨¨ es pot fer avui per dinar mentre li sona el rellotge de cucut. ?s una de les poques possessions que l¡¯ha acompanyat a tot arreu on ha anat des que el 1958 va marxar d¡¯Alc¨¢zar de San Juan, a Ciudad Real. D¡¯all¨¤ va arribar a Barcelona i el 1975 entraria a viure de lloguer en un pis del carrer Maignon, al barri de la Salut. La seva sort comen?aria a canviar el 2017, quan el fons d¡¯inversi¨® de capital israeli¨¤ UPL Gracia va adquirir el bloc de pisos. L¡¯objectiu era fer fora els ve?ns, reformar-lo i vendre¡¯l a un preu m¨¦s car.

D¡¯indefinit a temporal

El lloguer del Francisco era de renda antiga, ¨¦s a dir indefinit, i aix¨° suposava un obstacle per al fons, que va explorar totes les escletxes legals per desnonar-lo. Finalment ho va aconseguir. ¡°M¡¯han arrencat la meva vida¡±, va ser el primer que va dir despr¨¦s que el fessin fora de casa. Va ser un dimecres de principis del 2020, ell havia anat a renovar el bo social del subministrament de llum. Mentre esperava a l¡¯oficina, li va trucar la policia. L¡¯alarma del seu pis havia sonat. Alg¨² hi havia entrat. Quan hi va arribar, va veure que no eren lladres. Una comitiva judicial era al menjador i estava a punt de canviar el pany.

M¨¦s tard, el Tribunal Suprem declararia nul el desnonament i donaria la ra¨® al Francisco una primera vegada. Ara est¨¤ pendent que l¡¯alt tribunal sentenci? a favor seu un altre cop per poder recuperar la possessi¨® del seu pis. ¡°Jo he perdut moltes coses, comen?ant pels diners que he pagat en advocats. Per¨° a banda d¡¯aix¨°, he perdut mobles, fotos¡­ Moltes coses que no he pogut recuperar¡±, relata.

Ara, el bloc on hi ha el pis del Francisco ¨¦s un esquelet. Despr¨¦s que el seu desnonament fos declarat nul, l¡¯Ajuntament va desestimar el perm¨ªs d¡¯enderroc, frustrant aix¨ª els plans de la immobili¨¤ria, que havia arribat a posar en venda l¡¯edifici per 1,7 milions d¡¯euros. El Francisco, per¨°, continua vivint entre Madrid i cases de familiars a Barcelona, perqu¨¨ la propietat ha addu?t que la finca es troba en estat ru?n¨®s. Un estat provocat pels treballs de la mateixa propietat per reformar la finca. Abans de finals d¡¯any, el Suprem s¡¯ha de tornar a pronunciar per decidir si for?a la propietat a tornar el pis al Francisco.

Les ¨²ltimes dades disponibles marquen el preu d¡¯arrendament mitj¨¤ en 1.131 euros el segon trimestre del 2024

Quan aquest ve¨ª de la Salut comen?ava a enfrontar-se amb el voltor que el volia fer fora de casa, la Tura Tremoleda i la seva germana es van traslladar a casa del seu avi, al carrer Marina. Poc despr¨¦s, ell va morir i deixava enrere 50 anys de lloguer indefinit. Les seves netes tenien l¡¯esperan?a de continuar-hi vivint, per¨° les intencions del propietari no eren les mateixes. De 450 euros, el lloguer es doblava fins a arribar als 950 i les germanes Tremoleda no podien assumir l¡¯increment de cap manera. Davant d¡¯aix¨°, van continuar pagant la mateixa quantitat fins que la propietat les va denunciar per impagament. Tot i que tenien una situaci¨® de vulnerabilitat acreditada i que la llei obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social abans de desnonar.

¡°Jo en aquell moment tenia 24 anys i no era gaire conscient de quina era realment la situaci¨® dels lloguers a Barcelona¡±, explica. ¡°Va ser un canvi molt brusc fer-me a la idea que no podia continuar vivint al meu barri¡±, recorda. Aquesta ¨¦s precisament una de les coses que al Francisco se li ha entravessat i no ha pogut digerir. ¡°Jo no m¡¯he quedat al carrer, per¨° la meva vida ha canviat per complet. Era el meu barri, la meva gent. Els meus records s¡¯han quedat all¨¤, i tamb¨¦ moltes altres coses que no es poden pagar amb diners¡±, lamenta. ?s amb sent¨¨ncies com aquesta que entenem la globalitat del dret a viure en un lloc en concret. Perqu¨¨ no es refereix nom¨¦s a fer-ho entre quatre parets, sin¨® en una comunitat. Nom¨¦s aix¨ª, com preveu el dret a la ciutat, es pot impedir la manipulaci¨® dels ciutadans.

S¨®n moltes les persones que encara viuen de lloguer amb un contracte indefinit a Barcelona. Les ¨²ltimes estimacions, publicades per l¡¯Ajuntament, daten del 2020. Aleshores hi havia 50.000 contractes de renda antiga a Barcelona, per¨° el consistori assenyalava que cada any n¡¯hi havia 3.000 que finalitzaven. El motiu principal ¨¦s la defunci¨® dels llogaters i, tot i que la llei preveu alguns casos de subrogaci¨® cap als fills, la majoria de vegades els pisos passen al cap de poc temps al mercat convencional. El preu mitj¨¤ dels contractes de renda antiga ¨¦s de 530 euros. En canvi, els preus mitjans d¡¯arrendaments de mercat no baixen dels 1.000 euros a la ciutat des del 2019.

Les ¨²ltimes dades disponibles marquen el preu d¡¯arrendament mitj¨¤ en 1.131 euros el segon trimestre del 2024. La xifra encara s¡¯havia enfilat m¨¦s amunt, fins als gaireb¨¦ 1.200 del trimestre anterior. Davant d¡¯aix¨°, el consell del CEO de marxar de Barcelona podria resultar una soluci¨® pragm¨¤tica, per¨° l¡¯¨¤rea metropolitana tamb¨¦ t¨¦ preus r¨¨cord (955 euros), igual que el conjunt de Catalunya (823). Tot plegat mentre els salaris creixen a un ritme molt m¨¦s lent. A Barcelona, segons indicava l¡¯Observatori Metropolit¨¤ de l¡¯Habitatge, els ingressos mitjans de les llars havien augmentat un 2,6%, mentre que el preu mitj¨¤ de compravenda d¡¯obra nova ho havia fet un 18,4%, el de segona m¨¤ un 4,5% i el de lloguer un 11,8%.

La darrera regulaci¨® dels preus aprovada a l¡¯Estat, per¨°, sembla que ha contingut lleugerament l¡¯ascens dels lloguers, a l¡¯espera de veure quins resultats t¨¦ a llarg termini. Uns resultats que dependran tamb¨¦ de la capacitat i voluntat de les administracions de tapar la principal escletxa de la llei, que amb el temps s¡¯ha anat convertint en esvoranc: els lloguers de temporada.

La ciutat per a qui l¡¯habita?

La proliferaci¨® dels lloguers temporals ¨¦s el resultat de la profecia autocomplerta del CEO. La roda s¡¯ha fet girar fins que s¡¯ha trobat la manera de treure el m¨¤xim benefici dels pisos en el m¨ªnim temps possible. Ja abans de la pand¨¨mia, les grans immobili¨¤ries instaven reuni¨® rere reuni¨® les administracions a decidir si volien que Barcelona fos una ciutat de primera divisi¨®. La Londres del sud d¡¯Europa.

La Tura tamb¨¦ explica que molts dels seus amics miren el futur amb un horitz¨® lluny¨¤ a Barcelona. La vida al poble com a ant¨ªdot de l¡¯expulsi¨® de la ciutat

L¡¯objectiu era senzill: facilitar i promoure l¡¯aterratge d¡¯empreses de capital estranger a la ciutat. M¨¦s poder adquisitiu equival a m¨¦s diners per destinar a l¡¯habitatge. Amb el pas dels anys i l¡¯impacte pand¨¨mic, el concepte encara s¡¯ha vist refor?at pel fet que ja no cal ni tan sols que les empreses traslladin la seu fiscal a Barcelona. Els n¨°mades digitals d¡¯empreses tecnol¨°giques poden despla?ar-s¡¯hi en solitari i de manera temporal, i viure en pisos d¡¯on han marxat persones en la mateixa situaci¨® que el Francisco i la Tura.

¡°S¡¯ha parlat molt del dret a la ciutat, per¨° ¨¦s evident que el marc te¨°ric no s¡¯aplica. S¡¯impulsen millores als barris, per¨° al final les gaudeixen els expats i els turistes¡±, afirma la Tura. Una realitat de la qual ja alertava Lefebvre el 1968: ¡°La ciutat hist¨°ricament formada es deixa de viure (...) i nom¨¦s queda com a objecte de consum cultural per a turistes i per a l¡¯esteticisme (...). El nucli urb¨¤ passa a ser un producte de consum d¡¯alta qualitat¡±. La Tura ha vist com al seu barri, progressivament, hi han arribat estrangers d¡¯alt poder adquisitiu. S¨®n tamb¨¦ coneguts com a expats (abreviaci¨® d¡¯expatriat) i el seu aterratge ha canviat el perfil de molts barris de la ciutat. El Centre d¡¯Estudis Demogr¨¤fics de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona xifra en 200.000 les persones estrangeres amb estudis superiors que viuen a Barcelona, gaireb¨¦ un 15% de la poblaci¨®. Aquest continu proc¨¦s de desarrelament contradiu un dels altres pilars del dret a la ciutat. El que considera l¡¯urbs com a escenari de lluites de faccions, grups i classes que reforcen el sentiment de pertinen?a.

¡°El primer gran canvi el vaig comen?ar a veure amb els Jocs Ol¨ªmpics. Per primera vegada veia gent estrangera rica que comprava pisos a Barcelona¡±, assegura el Francisco. Alhora, reconeix que no s¡¯imaginava com evolucionaria tot plegat: ¡°Em sembla brutal el que s¡¯ha perm¨¨s¡±.

Segons dades del Ministeri de Seguretat Social avan?ades per El Nacional, Barcelona ¨¦s una de les destinacions preferides a l¡¯Estat espanyol per als estrangers rics. Entre el 2013 i el 2023, m¨¦s de 77.000 persones amb aquest perfil han demanat visats espec¨ªfics per residir a la demarcaci¨® de Barcelona. Entre ells, el perfil m¨¦s est¨¨s ja no ¨¦s el de gran inversor, sin¨® el de directiu o personal altament qualificat.

La UAB xifra en 200.000 les persones estrangeres amb estudis superiors que viuen a Barcelona, gaireb¨¦ un 15% de la poblaci¨®

Aix¨°, tradu?t a l¡¯¨¤mbit de l¡¯habitatge, fa molt m¨¦s atractiva l¡¯oferta de lloguers temporals i els propietaris s¡¯hi han llan?at, perqu¨¨ aix¨° tamb¨¦ els permet esquivar la regulaci¨® de lloguers. A Barcelona, quatre de cada deu pisos que s¡¯anuncien als principals portals immobiliaris ja s¨®n d¡¯arrendaments temporals. I la tend¨¨ncia ja s¡¯est¨¦n a altres ciutats. A Tarragona el percentatge tamb¨¦ ¨¦s del 40%, mentre que a Girona ho ¨¦s un de cada tres. La compravenda d¡¯habitatges tamb¨¦ ha notat aquesta tend¨¨ncia i, segons dades de l¡¯Observatori Notarial de Catalunya, durant la primera meitat del 2024 les adquisicions fetes per ciutadans estrangers han crescut un 0,9%.

Heretar o llogar

Si el Francisco mira enrere, diu que hi ha algunes coses que faria d¡¯una altra manera. Per comen?ar, pensa qu¨¨ hauria passat si amb els primers diners que va estalviar hagu¨¦s pagat l¡¯entrada d¡¯un pis. Els primers anys que treballava a Barcelona, cobrava 16.000 pessetes al mes. ¡°Podria haver estalviat i mirar de comprar-me un pis, per¨° no vaig tenir prou visi¨® o valentia¡±, diu. ¡°Abans era m¨¦s f¨¤cil, per¨° ara, qui es pot permetre tenir un pis en propietat a Barcelona?¡±

?s una pregunta ret¨°rica, per¨° la Tura t¨¦ clara la resposta: cada cop menys gent. Comen?ant per ella, en primer lloc per raons materials. ¡°No puc pagar una entrada¡±, diu. Treballa de professora i potser, amb el temps, podria disposar d¡¯un raconet. ¡°Tot i aix¨°, les dificultats que he viscut per accedir a un habitatge i poder mantenir-lo m¡¯han marcat molt. Despr¨¦s del que he vist amb el lloguer, no vull estar esclavitzada per una hipoteca¡±, apunta.

La Tura tamb¨¦ explica que molts dels seus amics miren el futur amb els ulls posats lluny de Barcelona. La vida al poble com a ant¨ªdot de l¡¯expulsi¨® de la ciutat. O posar la bena abans de la ferida. Si ara per ara ella no s¡¯ho planteja ¨¦s perqu¨¨ viu en un pis heretat per la fam¨ªlia. ¡°Si no en dispos¨¦s i hagu¨¦s de viure a Barcelona, hauria de llogar una habitaci¨®¡±, explica.

Un estudi recent de l¡¯Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) alerta de la cronificaci¨® del lloguer a la ciutat. A l¡¯informe ¡°Generaci¨® llogatera: la gran esquerda social¡±, alerta que els inquilins ja representen el 53% de les llars entre 16 i 29 anys i el 32% de les llars entre 30 i 44 anys. A m¨¦s, avisa que nom¨¦s tres de cada deu barcelonins esperen heretar un habitatge en algun moment. D¡¯aquests, a m¨¦s, la majoria hauran de compartir l¡¯her¨¨ncia amb altres hereus. Tot plegat, segons l¡¯estudi, porta a una distribuci¨® cada cop m¨¦s asim¨¨trica de l¡¯habitatge en propietat, que dispara la desigualtat.

En altres paraules, cada cop hi ha m¨¦s immobles en menys mans. A la ciutat hi ha gaireb¨¦ 12.000 propietaris (un 2% del total) que acumulen el 23% del conjunt d¡¯habitatges que hi ha. I les xifres van en augment. N¡¯hi ha prou amb donar un cop d¡¯ull als consells per als inversors. Comen?ant, per exemple, per la consultora immobili¨¤ria de refer¨¨ncia CBRE, que insta els inversors a ¡°aprofitar el dinamisme¡± del mercat immobiliari espanyol, en la guia que va publicar a finals del 2023. Uns inversors que, segons la consultora, se senten atrets per les possibilitats que els ofereix Espanya a causa d¡¯un mercat immobiliari ¡°consolidat¡± i unes condicions reguladores ¡°favorables¡±. Pel que fa al mercat de lloguer, la consultora t¨¦ clars els factors clau: l¡¯envelliment de la poblaci¨® i la mobilitat.

Cada cop hi ha m¨¦s immobles en menys mans. A la ciutat hi ha gaireb¨¦ 12.000 propietaris (un 2% del total) que acumulen el 23% del conjunt d¡¯habitatges

En una l¨ªnia similar s¡¯expressa Idealista, portal immobiliari de refer¨¨ncia a Espanya, en una guia sobre com invertir en pisos per llogar, publicada a finals del 2023. ¡°Un barri que s¡¯hagi beneficiat de la inversi¨® p¨²blica en infraestructures pot convertir-se en un focus d¡¯inter¨¨s per a futurs llogaters¡±, assenyalen. Sense oblidar el cl¨¤ssic consell de buscar immobles que necessitin reformes per despr¨¦s vendre¡¯ls m¨¦s cars. Per¨°, per sobre de tot, en aquesta guia Idealista no oblida el motiu principal per convertir-se en rendista: ¡°Un dels principals al¡¤licients ¨¦s la possibilitat de generar ingressos passius, fet que significa que podr¨¤s obtenir beneficis sense haver de tenir una vida laboral activa¡±. ?s a dir, viure sense treballar. ?s una de les conseq¨¹¨¨ncies de la mercantilitzaci¨® de l¡¯habitatge: els pisos no existeixen perqu¨¨ hi visqui alg¨², si no per extreure¡¯n el m¨¤xim r¨¨dit. Nom¨¦s aix¨ª s¡¯ent¨¦n que els grans propietaris tinguin gaireb¨¦ 30.000 habitatges buits a Catalunya, segons l¡¯Ag¨¨ncia de l¡¯Habitatge de Catalunya. ?s obvi que la ciutat no existeix sense gent, per¨° ¨¦s igual d¡¯evident que, en funci¨® de quina gent hi visqui, la ciutat tindr¨¤ un car¨¤cter molt diferent.

El seg¨¹ent moviment

Malgrat tot, tornant a Lefebvre, el que ¨¦s urb¨¤ persisteix. El fil¨°sof assenyalava que no s¡¯ha de caminar cap a la reconstituci¨® d¡¯una ciutat antiga, sin¨® crear-ne una sobre unes bases noves, a una altra escala i amb unes altres condicions. Perqu¨¨ el dret a la ciutat, diu el fil¨°sof, ¨¦s impracticable si no el vehicula la gent que hi viu, la classe treballadora. ¡°La classe obrera, amb la seva mera exist¨¨ncia, nega i discuteix l¡¯estrat¨¨gia de la classe dirigent en contra seva¡±, apunta. Els obrers ocupen l¡¯espai, mentre que els que manen ¡°van de palau en palau o de castell en castell. Des d¡¯un iot manen sobre una flota o sobre un pa¨ªs. Estan a tot arreu i enlloc¡±, diu, contraposant-los.

Lefebvre remata la seva recepta amb una aposta per la revoluci¨® cultural permanent, acompanyada d¡¯una revoluci¨® econ¨°mica i pol¨ªtica. M¨¦s de mig segle despr¨¦s, classe treballadora i moviments socials seuen davant del CEO en una partida d¡¯escacs que no s¡¯acaba. Debatent-se, molts cops, entre anar jugada a jugada o b¨¦ donar resposta a l¡¯estirabot del representant immobiliari. Una escombrada de les peces del contrincant ¨¦s l¡¯¨²nica manera d¡¯aplicar el dret a la ciutat? O es pot aconseguir movent les peces de determinada manera? La manifestaci¨® d¡¯aquest dissabte a Barcelona, convocada per 4.000 col¡¤lectius i liderada pel Sindicat de Llogateres, representa un punt d¡¯inflexi¨® en la defensa del dret a l¡¯habitatge i apuntar¨¤ possibles desenlla?os de la partida.