M¨²sica a la vagina per estimular el fetus durant l¡¯embar¨¤s

Mozart, Mickey Mouse, Queen o Adele cantant a cappella han aconseguit despertar de la seva letargia un centenar de fetus que dormien pl¨¤cidament a l'¨²ter de les seves respectives mares. Ja se sabia que la m¨²sica ¨¦s un llenguatge universal i que travessa fronteres, per¨° que entre aquests l¨ªmits hi hagu¨¦s la paret abdominal i que un so mel¨°dic pogu¨¦s penetrar el gaireb¨¦ insonor ¨²ter matern fins a estimular un fetus als quatre mesos d'embar¨¤s ¨¦s la novetat que porta un estudi presentat per investigadors de l'Institut Marqu¨¨s de ginecologia i obstetr¨ªcia de Barcelona. El treball prova que, a partir de les 16 setmanes de gestaci¨®, els fetus ja hi poden sentir i fins i tot responen a est¨ªmuls musicals emesos des de la vagina de la mare.

Serveix de poc o de res, segons els signants de l'estudi, la pr¨¤ctica d'estimular les criatures amb m¨²sica emesa a trav¨¦s d'auriculars gegants enganxats a la panxa de la mare. La paret abdominal t¨¦ "moltes capes i molt gruixudes", que fan que el so que arriba a l'¨²ter sigui distorsionat i gaireb¨¦ com un murmuri, per aix¨° el fetus ni s'immuta. Tampoc els futurs nadons responen a les vibracions sonores no musicals encara que s'emetin des de la vagina (amb un vibrador, per exemple). Els responsables de l'estudi, que publiquen el seu treball aquesta setmana a la revista brit¨¤nica Ultrasound, conclouen que l'¨²nica manera que la m¨²sica penetri a l'¨²ter gaireb¨¦ insonoritzat i provoqui una resposta de la criatura ¨¦s a trav¨¦s de la vagina.

Hem aconseguit comunicar-nos amb el fetus¡±, conclou la doctora?L¨®pez -Teij¨®n, autora de l¡¯assaig

Aix¨ª, els investigadors van dissenyar un prototip d'altaveu que es va introduir a la vagina d'un centenar d'embarassades que van participar en l'assaig cl¨ªnic. L'aparell, que ja es comercialitza amb el nom de Babypod (uns 120 euros), ¨¦s un altaveu de silicona que s'introdueix a la vagina i del qual penja un cable que es connecta a un reproductor musical. Independentment del volum al qual emeti el reproductor, l'aparell redueix a 54 decibels tots els sons. La primera vegada que el van provar, amb una doctora del mateix centre embarassada de sis mesos com a conillet d'?ndies, sonava la guitarra de Paco de Luc¨ªa. L'ecografia va descobrir com la criatura es despertava, movia la boca i fins i tot la llengua davant els primers acords del compositor gadit¨¤. "Ens vam quedar en xoc mentre Paco de Luc¨ªa seguia tocant", recorda la doctora Marisa L¨®pez-Teij¨®n, cap del Servei de Reproducci¨® Assistida de la cl¨ªnica i principal investigadora de l'assaig.?

L'assaig cl¨ªnic va provar la difer¨¨ncia entre tres tipus d'estimulaci¨® fetal diferent. Els investigadors van repartir les embarassades (entre 14 i 39 setmanes de gestaci¨®) en tres grups: m¨²sica per via abdominal ¨Cuns 100 decibels, que corresponen al soroll que fa un tren en moviment¨C, per via vaginal ¨Cs¨®n 54 decibels, similar al so d'una conversa en to tranquil¨C i vibracions sonores no musicals emeses des de la vagina ¨Cuns 70 decibels, com una xerrada en to elevat¨C. La m¨²sica va ser la Partita per a flauta sola en la menor, de Johann Sebastian Bach. Les ecografies van revelar que, aplicant m¨²sica vaginal, el 87% dels fetus movien la boca o la llengua i prop del 50% va reaccionar obrint molt la mand¨ªbula i traient la llengua al m¨¤xim. "Aplicant m¨²sica emesa des de l'abdomen o vibracions sonores, aquests canvis en les expressions dels fetus no es van observar", expliquen els investigadors.?

A mesura que avan?a la gestaci¨®, la reacci¨® dels fetus ¨¦s m¨¦s significativa. Malgrat que els investigadors no saben a qu¨¨ es deuen aquests moviments dels fetus en sentir la m¨²sica, el professor Alberto Prats, catedr¨¤tic d'Anatomia i Embriologia Fetal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, treballa amb la hip¨°tesi que "la m¨²sica indueix a moviments de vocalitzaci¨® perqu¨¨ activa circuits cerebrals primitius relacionats amb l'estimulaci¨® del llenguatge i la comunicaci¨®".?

"Per primera vegada hem aconseguit comunicar-nos amb el fetus", conclou la doctora L¨®pez-Teij¨®n. Els investigadors asseguren que han aconseguit que la criatura hi senti com un nounat, amb la mateixa intensitat i sense distorsions. A m¨¦s, l'estudi prova que els fetus hi senten des de la setmana 16 ¨Cla literatura m¨¨dica confirmava la funcionalitat de l'o?da deu setmanes despr¨¦s¨C. La investigaci¨® permetr¨¤ descartar la sordera fetal, agilitar les ecografies i, fins i tot, reduir l'estr¨¨s de les mares que es posen nervioses quan no noten moure's el fetus.

Serveix de poc o de res, segons els signants de l¡¯estudi, la pr¨¤ctica d¡¯estimular les criatures amb m¨²sica emesa a trav¨¦s d¡¯auriculars gegants enganxats a la panxa de la mare¡±, diuen els autors de l¡¯estudi

L'assaig cl¨ªnic va comen?ar amb 106 dones, per¨°, en un any ja s'han sotm¨¨s a la ter¨¤pia de m¨²sica vaginal m¨¦s d'un miler d'embarassades. Els investigadors volen obrir la pr¨¤ctica a tota la poblaci¨® per¨°, adverteixen, tamb¨¦ cal respectar els cicles de son dels fetus. "Recomanem uns 10 o 20 minuts al mat¨ª i a la nit", conclou L¨®pez-Teij¨®n. Quant a la m¨²sica, millor mel¨°dica. L'estudi demostra que, abans que la veu de les seves pr¨°pies mares, els hits musicals que prefereixen els fetus s¨®n les peces de Mozart, Bach o Queen.

El 87% dels fetus movien la boca o la llengua i prop del 50% va reaccionar obrint molt la mand¨ªbula i traient la llengua al m¨¤xim