M¨¦s de deu mil sirians han entrat a Espanya per Melilla

En q¨¹esti¨® de mesos, i amb tres milions de refugiats a les portes d'Europa, el model de gesti¨® dels fluxos migratoris de Melilla ha passat de ser q¨¹estionat i criticat a ser un exemple a seguir, reflectit en mitjans de comunicaci¨® internacionals i fet publicitat per ministres i comissaris europeus. En menys d'un any, les anomenades ¡°devolucions en calent¡±, que el Consell europeu entenia com una vulneraci¨® del Conveni Europeu de Drets Humans i de la Convenci¨® sobre l'estatut dels refugiats del 1951, passaven a ser ¡°compatibles amb la seva directiva de retorn¡±.

La pressi¨® migrat¨°ria ja no era nom¨¦s una cosa dels pa?sos del sud d'Europa i portava a la cancellera Angela Merkel el 8 de mar? passat a negociar, amb cara de gos i fins a la matinada a Brussel¡¤les, amb el seu hom¨°leg turc Erdog¨¢n per donar forma a un acord que feia enrojolar tota Europa: Turquia acolliria tots els refugiats retornats des de Gr¨¨cia a canvi de 6.000 milions d'euros (en dues tandes), visats per als turcs a partir de juny i facilitats per al seu eventual ingr¨¦s en el club dels 28.

La crisi humanit¨¤ria m¨¦s important des de la Segona Guerra Mundial relativitzava totes les regulacions migrat¨°ries existents. I on una comiss¨¤ria d'Interior sueca, Cecilia Malmstr?m, havia assenyalat ¡°una violaci¨® de la legislaci¨®¡± dels drets humans a Melilla, el seu successor, el grec Dimitris Avramopoulos, aplaudia al febrer la creaci¨® de l'oficina d'asil a la seva frontera amb el Marroc i avalava les devolucions massives des d'Espanya cap al pa¨ªs ve¨ª d'immigrants de tercers pa?sos, tal com es comen?arien a produir despr¨¦s a Turquia amb els sirians, fins i tot tenint estatus de refugiats.

Dos pa?sos, el Marroc i Turquia, amb menys traves legals i una menor protecci¨® dels immigrants, per fer el treball m¨¦s inc¨°mode d'Espanya i Europa respectivament. Les contraprestacions, no obstant aix¨°, no s¨®n tan clares i expl¨ªcites en el cas marroqu¨ª i donen lloc a circumloquis entorn d'un tema tab¨² i sagrat per al regne alauita: el S¨¤hara Occidental. ¡°Sense Turquia, Europa no podria fer front al drama dels refugiats¡±, admet el ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz. I, davant els q¨¹estionaments pel respecte als drets humans, rasa: ¡°Jo haig de dir que, igual que Turquia ¨¦s un pa¨ªs segur, el Marroc ¨¦s un pa¨ªs segur¡±.

¡°No es pot resoldre aquest assumpte de forma neta perqu¨¨ els est¨¤ndards legals que els pa?sos de la Uni¨® Europea s'han donat a si mateixos ho fan pr¨¤cticament impossible¡±, reconeix Carmen Gonz¨¢lez Enr¨ªquez, investigadora principal de l'¨¤rea de migracions del Real Institut Elcano. ¡°Les nostres pr¨°pies normes ens impedeixen gestionar el proc¨¦s com voldr¨ªem i per aix¨° necessitem pa?sos on les normes no siguin tan r¨ªgides i permetin aix¨° que aqu¨ª no podem fer¡±, explica. ¡°Qualsevol pa¨ªs a ?frica amb el qual qualsevol estat europeu arribi a un acord d'aquest tipus plantejar¨¤ aquest tipus de dilemes¡±, analitza. I recorda: ¡°Ja es plantejaven quan It¨¤lia tenia aquests acords amb Tun¨ªsia o amb la L¨ªbia de Gadafi, o ara amb Turquia".

L'efic¨¤cia del rebuig

El cas ¨¦s que, a jutjar pels resultats d'aquestes pol¨ªtiques, primer repudiades i despr¨¦s lloades, el model de contenci¨® i rebuig de Melilla ¨¦s un ¨¨xit. I enfront d'aquesta repetida idea que s¨®n nom¨¦s 18 els refugiats que ha acollit Espanya ¡ªen refer¨¨ncia al contingent de reallotjats¡ª, en realitat s¨®n m¨¦s de 10.000 (8.000 nom¨¦s el 2015) els sirians que han entrat al pa¨ªs per Melilla entre el 2012 i el 2015, i nom¨¦s 400 aquest any, segons dades oficials. El 90%, segons les mateixes fonts i les ONG responsables del seu acolliment, han continuat el seu viatge cap al nord d'Europa, principalment cap a B¨¨lgica i Alemanya, on troben millor cobertura social. Fins i tot alguns han preferit tornar al Marroc.

D'altra banda, dels 22.000 subsaharians que es van encimbellar a la tanca en els 70 salts, d'unes 300 persones cadascun, registrats al llarg del 2014, nom¨¦s 2.000 van aconseguir el seu primer objectiu: el CETI, el Centre d'Estada Temporal d'Immigrants de Melilla. Tan com¨² era que saltessin 300 persones, que en l'argot policial "un 300" equival a "un salt", encara que aviat va quedar superat per devessalls de milers de persones. "Comunicar per r¨¤dio "un 300-1.000" resultava contradictori", recorda el comandant Arturo Ortega.

El 2015, en canvi, nom¨¦s va haver-hi 11 salts, en els quals un centenar de persones van aconseguir entrar. I en el que va d'any nom¨¦s vuit persones s'han colat en s¨°l espanyol, sortejant als agents de les forces especials desplegades per la Gu¨¤rdia Civil, en l'¨²nic salt ¡ªdels cinc registrats¡ª que s'ha culminat, segons fonts oficials.

El sistema resulta dissuasiu per als immigrants que volen arribar de manera irregular i se sustenta en tres pilars. D'una banda, una triple tanca, refor?ada en diferents etapes des de l'inici de la seva construcci¨® el 1997, amb una inversi¨® global de 48 milions d'euros, segons dades d'Amnistia Internacional.

D'altra banda, en els retorns massius i for?osos d'immigrants subsaharians a la frontera acceptats pel Marroc de bon grat des del 2006, encara que ning¨² s¨¤piga dir qu¨¨ passa despr¨¦s amb ells: ¡°Em consta que molts s¨®n enviats cap a Rabat, probablement perqu¨¨ all¨ª a la capital li poden donar millor soluci¨®¡±, apunta sense seguretat el delegat del Govern de Melilla, Abdelmalik El Barkani.

Finalment, la limitada capacitat d'acolliment que no arriba a mil persones ¡ªdespr¨¦s de la recent ampliaci¨® del CETI¡ª i que condemna a un inc¨°mode amuntegament els immigrants per un m¨¤xim de sis mesos no anima gaire els immigrants a triar Espanya com a destinaci¨®. I, veient les dades i que l'objectiu ¨¦s evitar l'entrada d'immigrants irregulars, ¨¦s efica?, funciona.

Les tanques ja s'han replicat a les fronteres de mitja Europa i l'empresa malaguenya Security Fencing (ESF) que les fabrica ha fet l'agost, per¨° fins a quin punt ¨¦s aquest model ¨¦s exportable o extrapolable?. Segons El Barkani, ¡°l'experi¨¨ncia de tants anys de Melilla ¨¦s digna de tenir en compte¡± per¨°, diu, ¡°els de Melilla, i jo com a ciutad¨¤ de Melilla, espanyol i europeu, no ens podem resignar al fet que aquest sigui el model d'immigraci¨®, o ¨¦s que no som capa?os de generar una forma en qu¨¨ els immigrants de diferents pa?sos arribin amb la seva documentaci¨® i fins i tot amb un contracte de treball a aquest territori?¡±.

L'assumpte ¨¦s complex. I no hi ha una resposta un¨ªvoca. ¡°Aquests s¨®n els pilars¡±, resumia el ministre de l'Interior: ¡°Cooperaci¨® en origen amb els pa?sos d'origen i tr¨¤nsit, cooperaci¨® operativa i tamb¨¦ equips policials conjunts, ajuda al desenvolupament i tamb¨¦, per facilitar tot aix¨°, obertura d'ambaixades i antenes diplom¨¤tiques en tots aquests pa?sos d'origen i tr¨¤nsit. Aquesta ¨¦s la pol¨ªtica per lluitar i fer front i gestionar de manera adequada els fluxos migratoris¡±. I assegurava: ¡°En l'agenda comunit¨¤ria ja es parla de cooperaci¨® amb els pa?sos d'origen i tr¨¤nsit, ¨¦s a dir, tot el que nosaltres hem desenvolupat amb pa?sos com el Marroc, Alg¨¨ria, Maurit¨¤nia, Senegal, Guinea Conacry, Guinea Bissau, G¨¤mbia, Cap Verd, Mali i Nig¨¨ria i, on ja ten¨ªem ambaixades obertes, doncs conselleries de l'Interior. Aix¨° cal fer-ho perqu¨¨ ¨¦s el que et permet despr¨¦s gestionar totes aquestes pol¨ªtiques¡±.

Per¨° el que en el model espanyol resulta dif¨ªcilment aplicable al cas actual de la crisi de refugiats, com assenyala Enr¨ªquez, ¡°¨¦s que en el model espanyol no hi ha refugiats¡±, i els que van arribar van marxar. ¡°La nostra immigraci¨® ¨¦s essencialment econ¨°mica i les seves normes s¨®n clares: si un pa¨ªs europeu no desitja rebre immigrants perqu¨¨ considera que no t¨¦ un buit al seu mercat laboral, t¨¦ tot el dret a negar-s'hi. En el refugi entren en joc unes valoracions morals, una obligacions legals, que no es tenen respecte a la migraci¨® econ¨°mica¡±, explica. ¡°Per¨° cal tenir en compte tamb¨¦ que dins d'aquesta onada de refugiats hi ha molts que no ho s¨®n. I en el cas itali¨¤ gaireb¨¦ el 100% s¨®n immigrants econ¨°mics, en aquest cas s¨ª que podria ser aplicable aquest model¡±.

En realitat, ¡°el model¡± no ¨¦s res m¨¦s que el resultat de les successives respostes i adaptacions a les emerg¨¨ncies provocades per les diferents onades d'immigrants al llarg de la hist¨°ria. Entre el 2001 i el 2003 van ser les pasteres des del Marroc a la costa espanyola, que es van tallar principalment amb el SIVE, el Sistema de Vigil¨¤ncia Exterior. Entre el 2004 i el 2005 van comen?ar a succeir-se els salts massius a Ceuta i Melilla, en l'anomenada "crisi de les tanques". El 2006 van ser les pirag¨¹es des de l'?frica Occidental, que van desembarcar prop de 40.000 persones en un sol estiu a les illes Can¨¤ries i que es van frenar radicalment amb una decidida ofensiva diplom¨¤tica espanyola a Maurit¨¤nia i Senegal i, en paral¡¤lel, l'acord amb el Marroc perqu¨¨ accept¨¦s les devolucions de subsaharians.

Les barcasses van comen?ar llavors a sortir de L¨ªbia cap a It¨¤lia i van col¡¤lapsar Lampedusa i despr¨¦s Sic¨ªlia. I la guerra de S¨ªria va provocar el gran ¨¨xode de refugiats de Turquia a Gr¨¨cia cam¨ª dels Balcans per arribar als pa?sos del nord d'Europa, als quals s'han sumat tamb¨¦ immigrants econ¨°mics.

Es tanca una via i se n'obre (o es reobre) una altra. ¡°Si ja no es parla de el Mediterrani Occidental ¨¦s perqu¨¨ forma part de la soluci¨®¡±, assegura Fern¨¢ndez D¨ªaz. Per¨° adverteix: ¡°Aix¨° s¨®n vasos comunicants: si el teu tap ¨¦s el Mediterrani Oriental i Central, vindran a l'Occidental¡±.