Comen?a el ball a Ven¨¨cia

Tots els ¨¦ssers humans somien. La feina ideal, un amor perdut, la loteria, l'eterna joventut. La Mia serveix caf¨¨s a les actrius que ella voldria ser. I el Sebastian toca Jingle bells?al piano d'un bar tronat, mentre es mor per obrir un local de jazz. De fet, la hist¨°ria dels dos protagonistes tamb¨¦ ¨¦s un somni: el que va imaginar el director i guionista Damien Chazelle. Va pensar que podria ser un gran musical, alhora que una declaraci¨® d'amor al cinema, a la seva m¨²sica preferida i a les esperances. Resulta que de vegades les fantasies es fan realitat. I La La Land va inaugurar ahir la 73a edici¨® del Festival de Ven¨¨cia, i va ser rebuda amb aplaudiments que ja es van poder sentir despr¨¦s de la primera, espectacular, seq¨¹¨¨ncia.

Potser va ser per totes les ferides i els mals averanys que el cinema acumula. O potser simplement per les ganes d'asseure's a la butaca i gaudir del que el set¨¨ art fa millor: produir m¨¤gia i commoure ¨¤nimes. El cas ¨¦s que el musical de Chazelle sembla que va generar consens i sobretot somriures entre els assistents al festival. I va recordar que l'art pot ser q¨¹esti¨® de ¡°valor¡± o de ¡°bogeria¡±, per¨° el m¨¦s important ¨¦s intentar-ho.

El cineasta, que ja va entusiasmar el p¨²blic i els Oscar amb Whiplash, es va aplicar el seu propi missatge. I ho va tornar a aconseguir. D'aquella pel¡¤l¨ªcula?La La Land t¨¦ el ritme, la for?a musical, el segell personal i la poderosa arrencada, encara que a mesura que els minuts avancen va passant d'obra magn¨ªfica a bona. Per al seu tercer film, el cineasta fa que Ryan Gosling i Emma Stone cantin i ballin?¨Cno gaire, per ser un musical¨C i, sobretot, celebrin la vida i els seus riscos. ¡°Brindo perqu¨¨ som uns fracassats¡±, canta l'actriu. La La Land explica que alguns somnis es fan realitat, d'altres es transformen i uns quants moren. Per¨° tots valen la pena.

Amb 19 anys, per exemple, Federico Scipioni somiava amb veure Emma Stone. Per aix¨° va aguantar el viatge des de Roma i ahir suportava amb un somriure la calor sufocant davant del Palau del Cinema. El seu relat segurament entusiasmaria el cineasta. ¡°Ara m¨¦s que mai necessitem esperan?a i romanticisme a les pel¡¤l¨ªcules. S¨®n el llenguatge dels somnis, perqu¨¨ la realitat sovint no est¨¤ a l'altura de les nostres fantasies¡±, va afirmar Chazelle en la seva roda de premsa.

¡°Hi ha una ra¨® per la qual els musicals antics s¨®n atemporals. Es justifiquen de forma emocional, ¨¦s aix¨° el que dicta les can?ons. Alhora, genera una gran responsabilitat sobre el director durant tot el film¡±, va explicar. Al cap i a la fi, el seu primer llarg, Guy and Madelin on a park bench, tamb¨¦ pertanyia a aquest g¨¨nere.

Tant Chazelle com Stone van ser rebuts amb una gran ovaci¨® a la sala de premsa. I l'actriu va tornar a rebre aplaudiments quan va plantejar una altra oda, aquesta vegada a l'esfor?. ¡°No hem de viure de manera c¨ªnica, aquesta pel¡¤l¨ªcula no ho ¨¦s, mentre que els joves d'avui dia s¨ª que ho s¨®n. Vol¨ªem mostrar-los que cal treballar amb tot el que ets per aconseguir alguna cosa¡±. Stone tamb¨¦ va es va referir amb complicitat a Gosling, que no va poder anar a Ven¨¨cia perqu¨¨ no es va poder escapar del rodatge de Blade Runner 2: ¡°Si vols con¨¨ixer alg¨² de deb¨°, has d'aprendre a ballar-hi¡±. ¡°El Damien t¨¦ un gran talent i ¨¦s molt jove [31 anys]. Per¨° sobretot entrega el cor per crear¡±, va afegir l'actriu sobre el director.

Cap als Oscar

Despr¨¦s d'aquest primer ball alegre al Lido, tant La La Land com el festival confien ara a reprendre el cam¨ª interromput l'any passat. Abans d'Everest, un desastre gaireb¨¦ tan gran com la tempesta que ataca els seus tr¨¤gics escaladors, inaugurar Ven¨¨cia s'estava convertint en la millor targeta de presentaci¨® pels Oscar. Gravity, el 2013, i Birdman, el 2014, van arrencar aqu¨ª la seva carrera cap a la gl¨°ria. En el fons, Spotlight, ¨²ltim guard¨® al millor film, tamb¨¦ va debutar a la Mostra, fora de competici¨®. Precisament per aix¨° The Hollywood Reporter va publicar un article fa uns dies amb el t¨ªtol?Per qu¨¨ Ven¨¨cia compta m¨¦s per als Oscar (perd¨®, Toronto). I el programa del certamen, m¨¦s prometedor que mai (Villeneuve, Malick, Wenders, Tom Ford, Kusturica¡­), refor?a aquesta teoria.

La veritat ¨¦s que les interpretacions (sobretot la de Stone) i l'homenatge entre nost¨¤lgic i ir¨°nic que La La Land?ret a Hollywood semblen bons atributs de cara a la gran gala del cinema. En tot cas, haur¨¤ valgut la pena. I, fins i tot sense premis, la vida seguir¨¤ ballant.