La puresa

Arriben les festes de Nadal. Les vuitenes d¡¯aquest proc¨¦s inacabable en el qual cada pont que es basteix salta pels aires l¡¯endem¨¤. Per m¨¦s que s¡¯hagi intentat vendre a casa i a l¡¯estranger, ja nom¨¦s els molt ingenus, els mentiders o els creients ultraortodoxos pensen que la base social de l¡¯independentisme, a curt termini, augmentar¨¤. Seguim igual: empatats (2-2). Dos milions de vots independentistes, dos de constitucionalistes. Potser per aix¨°, perqu¨¨ no decaigui, el que est¨¤ en al?a ¨¦s el nivell de puresa ideol¨°gica exigit per ser un patriota, un dem¨°crata, fins i tot un ¨¦sser hum¨¤.

L¡¯anomenada Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja ha comen?at la campanya de Nadal. Consisteix a confeccionar una llista, amb web i tot, de bons catalans. Aquesta vegada ¨¦s per a empreses. S¡¯hi han d¡¯apuntar les companyies afins i, aix¨ª, ¡°afeblir les empreses de l¡¯Ibex i fomentar un consum responsable amb la Rep¨²blica¡±. Paraules textuals. Fan venir ganes de plorar o de demanar una mica de respecte pel sentit com¨² del poble, independentista o no. Resulta que el 80% de les vendes catalanes s¨®n a l¡¯exterior ¨Cun 40% a la resta de comunitats aut¨°nomes espanyoles i un 40% a la Uni¨® Europea¨C. Per ser m¨¦s exactes, Catalunya comercia m¨¦s amb Arag¨® que no pas amb Fran?a o Alemanya.

Estem en un crescendo que no va cap enlloc, encara que alimenta els ultres de la dreta, de l'esquerra i del supremacisme

El m¨¦s probable, i l¡¯ANC ho sap, ¨¦s que qualsevol empresa que vengui fora es guardi molt de registrar-se en aquesta llisteta. De fet, aquesta campanya no passar¨¤ de tenir un resultat similar a una anterior, la que promovia treure diners de les caixes i bancs que van traslladar la seu fora de Catalunya. No va passar d¡¯un gest simb¨°lic, d¡¯un autogol del qual exconvergents il¡¤lustres de l¡¯actual PDeCAT, com Artur Mas, se¡¯n van apartar com de la pesta. Amb els seus diners, va dir, ¡°cadasc¨² fa el que vol¡±.

S¨®n pocs els purs de cor, ja que entre els diferents tipus de sobiranistes hi ha els militants de deb¨°, aquells que somien amb un Estat republic¨¤; els clientelistes, que a Catalunya ¨Ci tamb¨¦ a altres llocs¨C viuen d¡¯arrambar-se al poder (sous p¨²blics, subvencions, contractes, tert¨²lies en mitjans p¨²blics¡­), i despr¨¦s els ap¨°stols immaculats, que se senten amb el dret de dir a tots els altres si s¨®n o no catalans respectables.

El segell d¡¯independentista comporta de facto el diploma de ¡°dem¨°crata¡±. Els m¨¦s ortodoxos ens asseguren, no nom¨¦s a les xarxes sin¨® al Parlament i tot, que qualsevol constitucionalista contrari o esc¨¨ptic davant de la imaginada rep¨²blica ¨¦s un feixista. Si no exigeixes l¡¯alliberament immediat dels ¡°presos pol¨ªtics¡± (prohibit dir que s¨®n pol¨ªtics presos) o no els vas a visitar ets ¡°inhum¨¤¡±. Fa uns dies, l¡¯hi van deixar anar, primer a la Cambra i despr¨¦s a TV3, a la l¨ªder del partit m¨¦s votat de Catalunya, In¨¦s Arrimadas. Mentrestant, el temps va revelant la desuni¨® de l¡¯independentisme i la falta de projectes d¡¯un Govern catal¨¤ amb dos caps, dues ciutats i dos partits (PDeCAT i la Crida). Davant d¡¯aquesta tossuda realitat, la cr¨ªtica a la monarquia s¡¯ha convertit en el mantra que tapa tots els errors.

Som en un crescendo que no va enlloc, tot i que alimenta els ultres de la dreta, de l¡¯esquerra i del supremacisme. Quan en un pa¨ªs europeu amb alts ¨ªndexs de seguretat grups de ciutadans creen Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica (CDR) al marge del cos legal de policia ¨CMossos d¡¯Esquadra¨C, alguna cosa va molt malament. Si els dirigents de la Generalitat els animen a sortir al carrer a lluitar, ens podem comen?ar a preocupar.

Malauradament, oblidem que en la democr¨¤cia parlament¨¤ria ¨Csigui republicana o mon¨¤rquica¨C s¡¯admeten l¡¯opini¨®, la dissensi¨® i fins i tot el canvi de vot; avui a uns, dem¨¤, si no ho fan b¨¦, a uns altres. Podem dissentir fins i tot dels nostres; ning¨² ¨¦s tan pur o tan ximple, encara que s¡¯entesti a fingir-ho, per no tenir contradiccions o per combregar amb tots els punts d¡¯un programa pol¨ªtic. Acceptar des de l¡¯esquerra que la dreta ¨¦s democr¨¤tica, i a l¡¯inrev¨¦s, ¨¦s fonamental per dialogar.

Catalunya no necessita ni comit¨¨s de defensa ni llistes de bones empreses ni mitjans p¨²blics que decideixen qui ¨¦s o no ¨¦s hum¨¤. Tanta puresa interessada no augmenta la base social de l¡¯independentisme, empitjora la conviv¨¨ncia. Els pol¨ªtics haurien de deixar d¡¯atiar l¡¯odi per aconseguir un grapat de vots. Si no, els sortiran molt cars, a ells i als ciutadans. Nom¨¦s aconseguiran alimentar la gran amena?a d¡¯aquest segle: el populisme nacionalista.